General

"Dimecres de Cendra ens crida a parar, a situar-nos i a tornar de la part de Déu"

Entrem, un any més, en els noranta dies forts de l’any litúrgic com són els dies sants de la passió, mort i resurrecció del Senyor, amb els seus cinquanta dies posteriors commemorant aquest Misteri Pasqual així com els quaranta dies previs de preparació com és el temps de la Quaresma. I avui ho iniciem amb el Dimecres de Cendra. La diada d’avui ens crida a parar, a ressituar-nos i tornar de la part de Déu. I, per descomptat, la litúrgia d’avui ens hi ajudarà. Vegem-hi alguns elements:

Textos litúrgics d'avui

La Paraula de Déu, així com els textos eucològics, ens parlen de la conversió, de la sobrietat, de l’ascesi, etc. I tot això no és perquè sí. El profeta Joel en la primera lectura ens crida a dejunar, a esquinçar no els vestits sinó el nostre cor per demanar al Senyor el seu perdó i la seva misericòrdia pels nostres pecats de cada dia, amb el desig de convertir-nos. Així també sant Pau ens ho recordarà en la segona lectura, quan ens crida a reconciliar-nos amb Déu i encara en el salm responsorial, el salm 50, demanarem una vegada més al Senyor que es compadeixi de nosaltres perquè som pecadors. L’evangeli de Mateu, per la seva part, ens crida a ser honestos i honrats amb Déu i amb nosaltres mateixos; a no “fer-nos trampes al solitari” sinó que revisem la nostra vida i posar-hi els elements que ens ajudin a convertir-nos. Jesús ens parlarà de la pregària (la nostra relació amb Déu), el dejuni (la relació amb nosaltres mateixos) i l’almoina (la nostra relació amb els altres).

Moments importants

Com bé sabem, a l’inici de la celebració eucarística d’avui no hi ha l’acte penitencial. Sí que es poden fer les invocacions del “Senyor, tingueu pietat”, ja que pròpiament aquesta invocació no és l’acte penitencial, si no és que vagin acompanyades de les invocacions precedents, com és en la tercera fórmula de l’acte penitencial en el Missal Romà. Avui l’acte penitencial és la imposició de la cendra, on se’ns recordarà la nostra finitud (“Recorda que ets pols, i que a la pols tornaràs”) o bé la crida a tornar cap a Déu (“Converteix-te, i creu en l’Evangeli”). Que aquest moment sigui fet amb tota la unció, com la resta de la celebració, amb algun cant quaresmal adient i sobri. I encara, de cara al cant litúrgic d’avui, recordar que fins a la nit santíssima de Pasqua s’omet l’Al·leluia així com el final de la missa, que es farà en silenci. També cal recordar que només està permesa la música instrumental quan va acompanyada pel cant. Així, els moments en què es tocava música instrumental es farà en silenci, de cara a ajudar-nos a viure-ho austerament. Finalment, es podria dir avui una de les pregàries eucarístiques de reconciliació.

Externament 

De cara a la decoració del temple i/o del presbiteri seria bo que, per tal d’ajudar a viure aquest clima de pregària, de recolliment i de penitència, hi hagués la màxima simplicitat: el vel morat sobre l’ambó de la Paraula –i només sobre aquest ambó-, l’absència de flors –i suggeriria fins i tot de les plantes, ja que durant molts dies de l’any en molts temples hi ha plantes en lloc de flors, i caldria distingir molt bé que estem a Quaresma i que ha d’haver-hi austeritat per tal que per Pasqua estigui tot desbordant de flors-.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Sirat: quan el viatge es converteix en experiència interior

La pel·lícula Sirat d’Oliver Laxe, recentment escollida per representar Espanya als premis Oscar, no és només una obra cinematogràfica: és una travessa. Antoni Nello, en la seva columna a la Revista Foc Nou, ens adverteix des del principi que ens trobem davant d’un film que demana una actitud determinada de l’espectador: no mirar, sinó deixar-se portar. Sirat no ofereix respostes clares, sinó un camí obert, un pont tensat entre l’infern i el paradís, com diu el mateix text que obre la pel·lícula.
General

Qui soc jo?

Shantivanam Ashram és un petit monestir prop de Trichy, a Tamil Nadu (Índia). Afiliat a l’orde benedictí de la Camàldula, té la peculiaritat de voler fer de pont entre l’espiritualitat hindú i la fe cristiana. Hi vaig passar una sola nit, però en guardo una nostàlgia viva. Vam parlar amb el prior i amb un monjo jove que em va impressionar. Les vespres foren senzilles i belles.