General

Cultura popular, festa i religió

Oficina d'Afers Religiosos - Ajuntament de Barcelona

Barcelona ha estat i és una ciutat plural, segurament ara més que mai. Hi conviuen formes diverses de creure i celebrar allò en què es creu. Continuem podent assistir a peregrinacions, processons, benediccions i festes patronals entorn de catedrals, santuaris, esglésies o ermites, seguint tradicions antigues. Però alhora nous corrents d’espiritualitat irrompen entre nosaltres amb litúrgies inèdites i les successives diàspores migratòries ens han arribat acompanyades d’expressions de pietat col·lectiva que ens podrien haver semblat exòtiques fins fa no gaire, però que ara formen part del paisatge festiu de la ciutat.  

Tenim a l’abast un bon mostrari de nous i vells exemples de religiositat popular, és a dir de religiositat participativa i al carrer: Vaisakhi, Cristo del Gran Poder, Sant Medir, Harinama, Aixura, Magal, Señor de los Milagros, Ramadà, la Mercè, Hannukà, Tres Tombs, Santet de Poblenou, Noche de las Velas, Rama Navani, Sinulong, Chûn Jié... Malgrat ser ben diferents entre si, totes aquestes i d’altres maneres d’adoració a divinitats, sants o santes, fundadors, profetes, mares de déu i deesses tenen lloc de manera regular als barris de Barcelona.  

Amb conferències, taules rodones i activitats al carrer, aquestes jornades faran preguntes i procuraran respostes sobre diverses qüestions de la mà d’especialistes i de representants d’associacions religioses i d’institucions. Aquestes pràctiques religioses populars mereixen ser reconegudes com a part del patrimoni immaterial i la cultura popular de la ciutat? Cal revisar el seu calendari festiu per incorporar-les? Estan legitimades per fer seu un espai públic presumit com a laic? Les minories culturals veuen reconeguts i assegurats els seus drets culturals en matèria religiosa? Quins obstacles enfronten les confessions religioses a l’hora d’exercir la llibertat religiosa a l’empara dels drets democràtics d’expressió i manifestació?  

Aquest univers de solemnitats religioses al carrer de què volem parlar és testimoni de la riquesa humana i cultural de la nostra ciutat, sens dubte. Però, a més d’això, és també el que li ofereix a una societat democràtica l’oportunitat de demostrar que ho és, no sols respectant les creences de tothom, sinó sobretot garantint el dret de tothom a expressar-les en llibertat.  

1

 

 

Altres notícies
Escola de Llengües Clàssiques

Visita al Museu Egipci: Un viatge al cor de la civilització nilòtica

El proper dissabte 19 d’octubre, l’Escola de Llengües Clàssiques, l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) i el Museu Egipci, oferiran una visita guiada a tots aquells que desitgin submergir-se en el món fascinant de l’antic Egipte. La visita començarà a les 10 del matí al museu situat al carrer València, 284, Barcelona.
Formació permanent per a mestres i professors de religió

Sembrant valors: creació de situacions d'aprenentatge significatives a l'aula de religió

En l'educació, les situacions d'aprenentatge esdevenen una de les eines més poderoses per guiar els alumnes en el seu procés de creixement, especialment a l'aula de religió. Crear un entorn que sigui tant acadèmicament rigorós com personalment significatiu és essencial per garantir que els estudiants connectin amb els valors i principis que se'ls transmeten.
General

Primera trobada en línia del curs 2024-2025 a l'ISCREB

El proper dissabte 5 d'octubre de 2024, l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) donarà el tret de sortida al seu curs acadèmic 2024-2025 amb la primera trobada en línia destinada als alumnes de Batxillerat, Llicència, Màsters, Postgraus, Diplomatures i DECA. L'objectiu d'aquesta jornada és oferir als estudiants l'oportunitat de connectar amb la institució, conèixer les novetats del curs i crear un espai d'intercanvi entre el professorat i l'alumnat.