General

Cultura popular, festa i religió

Oficina d'Afers Religiosos - Ajuntament de Barcelona

Barcelona ha estat i és una ciutat plural, segurament ara més que mai. Hi conviuen formes diverses de creure i celebrar allò en què es creu. Continuem podent assistir a peregrinacions, processons, benediccions i festes patronals entorn de catedrals, santuaris, esglésies o ermites, seguint tradicions antigues. Però alhora nous corrents d’espiritualitat irrompen entre nosaltres amb litúrgies inèdites i les successives diàspores migratòries ens han arribat acompanyades d’expressions de pietat col·lectiva que ens podrien haver semblat exòtiques fins fa no gaire, però que ara formen part del paisatge festiu de la ciutat.  

Tenim a l’abast un bon mostrari de nous i vells exemples de religiositat popular, és a dir de religiositat participativa i al carrer: Vaisakhi, Cristo del Gran Poder, Sant Medir, Harinama, Aixura, Magal, Señor de los Milagros, Ramadà, la Mercè, Hannukà, Tres Tombs, Santet de Poblenou, Noche de las Velas, Rama Navani, Sinulong, Chûn Jié... Malgrat ser ben diferents entre si, totes aquestes i d’altres maneres d’adoració a divinitats, sants o santes, fundadors, profetes, mares de déu i deesses tenen lloc de manera regular als barris de Barcelona.  

Amb conferències, taules rodones i activitats al carrer, aquestes jornades faran preguntes i procuraran respostes sobre diverses qüestions de la mà d’especialistes i de representants d’associacions religioses i d’institucions. Aquestes pràctiques religioses populars mereixen ser reconegudes com a part del patrimoni immaterial i la cultura popular de la ciutat? Cal revisar el seu calendari festiu per incorporar-les? Estan legitimades per fer seu un espai públic presumit com a laic? Les minories culturals veuen reconeguts i assegurats els seus drets culturals en matèria religiosa? Quins obstacles enfronten les confessions religioses a l’hora d’exercir la llibertat religiosa a l’empara dels drets democràtics d’expressió i manifestació?  

Aquest univers de solemnitats religioses al carrer de què volem parlar és testimoni de la riquesa humana i cultural de la nostra ciutat, sens dubte. Però, a més d’això, és també el que li ofereix a una societat democràtica l’oportunitat de demostrar que ho és, no sols respectant les creences de tothom, sinó sobretot garantint el dret de tothom a expressar-les en llibertat.  

1

 

 

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Cap a una teologia del bon humor

La lectura freqüent de la filosofia i la teologia condueix, a mesura que hom acumula anys i lectures en aquests dos àmbits, a una constatació difícil d’ignorar: bona part del pensament filosòfic i teològic s’ha redactat des d’una austeritat d’esperit gens divertida, prescindint sovint dels recursos del somriure, de la rialla franca i dels bons acudits. Hi ha, és clar, excepcions tan il·lustres com Erasme, Kierkegaard, Chesterton, C. S. Lewis, Pascal o Nietzsche, autors en les obres dels quals l’humor, la ironia o la paradoxa ocupen un lloc gens marginal.
General

La neurobiologia de la transcendència i la cerca de sentit

El proper dimarts 20 d’octubre de 2026, l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) donarà el tret de sortida al seu curs acadèmic 2026-27. A les 19:00h., l’Aula Magna del Seminari Conciliar (Diputació, 231) acollirà la lliçó inaugural "Neurologia humana i necessitats transcendents", a càrrec del biòleg i catedràtic Ramon Maria Nogués.