Espai de trobada

Concurs de receptes tardorenques

1 de novembre de 2022
Organitzador:
ISCREB
Localització
Barcelona

Tots Sants és la festa de tardor més esperada, durant la qual hi ha el costum de menjar castanyes i fer panellets. L'ISCREB recollirà durant el mes de novembre receptes tardorenques, fetes amb bolets, magranes, castanyes, moniatos, carbasses...etc. Fins el 30 de novembre, podeu escriure a: comunicacio@iscreb.org amb la vostra proposta. 

----

Tots Sants és la festa de tardor més esperada, durant la qual hi ha el costum de menjar castanyes i fer panellets. Però la festivitat també és el moment de l’any en què recordem els nostres difunts i anem al cementiri a portar flors als avantpassats. De fet, el dia de Tots Sants és l’1 de novembre, moment en què es mengen les castanyes i els panellets. L'endemà, el 2 de novembre, és el dia de difunts, quan es visiten els morts al cementiri i es fan les representacions teatrals.

Per Tots Sants s’acosta el fred i els dies s’escurcen com més va més; i la natura, després de l’estiu, entra en una època de mort aparent. Per tot això, no és estrany que des de l’antiguitat moltes cultures instituïssin el dia de record dels morts entorn d’aquestes dates. De fet la festa de Tots Sants és herència d’una celebració celta. L’1 de novembre feien les festes del ‘Semain’ en honor dels morts, perquè és quan comença el període més fosc de l’any, un moment que consideraven màgic perquè creien que s’establien connexions entre els dos mons, el dels vius i el dels morts.

 

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Les malalties de l'ànima i els seus remeis

Quan algú està apurat, sent una amenaça greu o es troba en perill de mort, demana socors i crida SOS. Aquestes sigles provenen de l’expressió anglesa Save Our Souls [Salveu les nostres ànimes]. El desig d’aconseguir seguretat, d’esquivar el perill i, en darrera instància, de conservar la vida es resumeix en aquest crit d’angoixa. En un món secularitzat, potser es posaria l’accent en la salvació del cos, perquè l’ànima evoca una dimensió no només psicològica, sinó també espiritual. 
General

L’inconscient com a pont cap al sagrat

Amb motiu del 25è aniversari de la publicació de L’inconscient, casa de Déu?, Josep Otón revisita la tesi central que va inspirar aquell primer llibre: l’inconscient actua com una mediació essencial en l’experiència espiritual. Aquesta idea, lluny de l’espiritualitat immediata del misticisme pur o del reduccionisme crític que veu la fe com un fenomen estrictament psicològic, obre un camí intermedi per comprendre la dimensió interior de l’ésser humà. Ho desenvolupa en aquest article aparegut en el número de gener-juny 2025 de Razón y Fe.