Espai de trobada

Concurs de receptes tardorenques

1 de novembre de 2022
Organitzador:
ISCREB
Localització
Barcelona

Tots Sants és la festa de tardor més esperada, durant la qual hi ha el costum de menjar castanyes i fer panellets. L'ISCREB recollirà durant el mes de novembre receptes tardorenques, fetes amb bolets, magranes, castanyes, moniatos, carbasses...etc. Fins el 30 de novembre, podeu escriure a: comunicacio@iscreb.org amb la vostra proposta. 

----

Tots Sants és la festa de tardor més esperada, durant la qual hi ha el costum de menjar castanyes i fer panellets. Però la festivitat també és el moment de l’any en què recordem els nostres difunts i anem al cementiri a portar flors als avantpassats. De fet, el dia de Tots Sants és l’1 de novembre, moment en què es mengen les castanyes i els panellets. L'endemà, el 2 de novembre, és el dia de difunts, quan es visiten els morts al cementiri i es fan les representacions teatrals.

Per Tots Sants s’acosta el fred i els dies s’escurcen com més va més; i la natura, després de l’estiu, entra en una època de mort aparent. Per tot això, no és estrany que des de l’antiguitat moltes cultures instituïssin el dia de record dels morts entorn d’aquestes dates. De fet la festa de Tots Sants és herència d’una celebració celta. L’1 de novembre feien les festes del ‘Semain’ en honor dels morts, perquè és quan comença el període més fosc de l’any, un moment que consideraven màgic perquè creien que s’establien connexions entre els dos mons, el dels vius i el dels morts.

 

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Cap a una teologia del bon humor

La lectura freqüent de la filosofia i la teologia condueix, a mesura que hom acumula anys i lectures en aquests dos àmbits, a una constatació difícil d’ignorar: bona part del pensament filosòfic i teològic s’ha redactat des d’una austeritat d’esperit gens divertida, prescindint sovint dels recursos del somriure, de la rialla franca i dels bons acudits. Hi ha, és clar, excepcions tan il·lustres com Erasme, Kierkegaard, Chesterton, C. S. Lewis, Pascal o Nietzsche, autors en les obres dels quals l’humor, la ironia o la paradoxa ocupen un lloc gens marginal.
General

La neurobiologia de la transcendència i la cerca de sentit

El proper dimarts 20 d’octubre de 2026, l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) donarà el tret de sortida al seu curs acadèmic 2026-27. A les 19:00h., l’Aula Magna del Seminari Conciliar (Diputació, 231) acollirà la lliçó inaugural "Neurologia humana i necessitats transcendents", a càrrec del biòleg i catedràtic Ramon Maria Nogués.