General

Canvi d'hora

[Josep Otón - Pastoral SJ] A la tardor, la nit avança irreversiblement. El Sol anuncia la proximitat de les inclemències hivernals retirant-se cada vegada més primerenc. Per part seva, el rellotge, aliat d'aquest procés natural, ens regateja una hora de llum.

Ara bé, a la intempèrie de la foscor, arriba el moment de descobrir la potència de la claredat nocturna. Ni la llum és monopoli del dia, ni en la nit només impera l'ombra. Així i tot, inconscientment, menyspreem la lluminositat clandestina, que actua amb nocturnitat, però sense traïdoria.

La resplendor de l'enrenou diari eclipsa els centellejos d'allò més íntim. Les estridències ens enlluernen impedint-nos apreciar la rellevància del que és fràgil. El fulgor de la desmesura escampa la seva boira per onsevulla i relega a l'ostracisme els tímids llambrejos del dia a dia.

Al capvespre, les llars s'il·luminen. De dia, la seva activitat es dilueix enmig del tràfec. De nit, la seva existència esdevé presència. Les parelles, les famílies, els que tan sols comparteixen taula i televisor, o els que viuen acompanyats dels seus records il·luminen el vespre.

La torxa de l'amor adquireix la seva lluentor més excelsa en els moments més infaustos de la humanitat. En la desgràcia, refulgeix amb un ímpetu insospitat, la solidaritat. I en les crisis personals, quan el més llòbrec s'ensenyoreix dels nostres interiors, albirem la companyia del que en ple dia resultava imperceptible. Percebem el que és tènue, subtil i vacil·lant. És el far que a la llunyania ens situa en la mar nostra d'incerteses, el que ens sosté en els vaivens de la tempesta, el bàlsam que acaricia les nostres ferides, la llavor del que és nou, del que encara no ha germinat.

Tal vegada els versos de sant Joan de la Creu es referien a tot això en descriure la nit fosca, la nit que guia, la nit més amable que l'alba. Des d'aquesta experiència la nostra mirada es podrà habituar a la penombra d'un estable per a captar, amb sorpresa, una Presència oculta en els racons de la humanitat. Nadal és l'ocàs de la nit. Però primer cal creuar la foscor.

Altres notícies
General

La creu

La creu és el símbol més universal del cristianisme, però què significa? Molts seguidors de Jesús cada dia fan diverses vegades el senyal de la creu. Es converteix d'aquesta manera en un signe de pietat, de pertinença, de protecció, de pregària... No obstant, la creu està unida sobretot al patiment. N'hi ha que pensen que com més pateixen millors són. D'altres, per contra, en fugen sempre que poden. Quina va ser l'opció de Jesús? Una pregunta interessant ara que entrem en les celebracions de la Setmana Santa, especialment en la litúrgia de divendres.
General

Senyals Pasquals al nostre entorn

Pasqua, com Nadal, convida a l’optimisme: el pas de la foscor a la llum; és a dir, la Pasqua és l’aval de l’esperança. La Pasqua, al llibre de l'Èxode 12,14, s’entén com un “memorial de l’alliberament d’Egipte: el centre dramàtic de la certesa de la voluntat salvífica de Jahvè. A sinòptics, Jesús institueix el “memorial” de la seva mort salvadora: el pas de mort a vida que s’il·lustra amb la resurrecció de Jesús.
General

Què diu la bíblia sobre el desert

El desert bíblic està molt lluny del Paris-Dakar. Se’ns presenta un desert ple de vivències, de significats, d'experiències i lluites de tota mena. Aquí no hi valen neumàtics, siguin de dues o quatre rodes; hom ha d'endinsar-s’hi a peu descalç, a punt per a viure tota una aventura amb Déu. Israel recordarà sempre el desert com el seu bressol, perquè fou en aquest entorn on es va forjar la seva identitat com a poble escollit.