[Josep Otón - Pastoral SJ] A la tardor, la nit avança irreversiblement. El Sol anuncia la proximitat de les inclemències hivernals retirant-se cada vegada més primerenc. Per part seva, el rellotge, aliat d'aquest procés natural, ens regateja una hora de llum.

Ara bé, a la intempèrie de la foscor, arriba el moment de descobrir la potència de la claredat nocturna. Ni la llum és monopoli del dia, ni en la nit només impera l'ombra. Així i tot, inconscientment, menyspreem la lluminositat clandestina, que actua amb nocturnitat, però sense traïdoria.

La resplendor de l'enrenou diari eclipsa els centellejos d'allò més íntim. Les estridències ens enlluernen impedint-nos apreciar la rellevància del que és fràgil. El fulgor de la desmesura escampa la seva boira per onsevulla i relega a l'ostracisme els tímids llambrejos del dia a dia.

Al capvespre, les llars s'il·luminen. De dia, la seva activitat es dilueix enmig del tràfec. De nit, la seva existència esdevé presència. Les parelles, les famílies, els que tan sols comparteixen taula i televisor, o els que viuen acompanyats dels seus records il·luminen el vespre.

La torxa de l'amor adquireix la seva lluentor més excelsa en els moments més infaustos de la humanitat. En la desgràcia, refulgeix amb un ímpetu insospitat, la solidaritat. I en les crisis personals, quan el més llòbrec s'ensenyoreix dels nostres interiors, albirem la companyia del que en ple dia resultava imperceptible. Percebem el que és tènue, subtil i vacil·lant. És el far que a la llunyania ens situa en la mar nostra d'incerteses, el que ens sosté en els vaivens de la tempesta, el bàlsam que acaricia les nostres ferides, la llavor del que és nou, del que encara no ha germinat.

Tal vegada els versos de sant Joan de la Creu es referien a tot això en descriure la nit fosca, la nit que guia, la nit més amable que l'alba. Des d'aquesta experiència la nostra mirada es podrà habituar a la penombra d'un estable per a captar, amb sorpresa, una Presència oculta en els racons de la humanitat. Nadal és l'ocàs de la nit. Però primer cal creuar la foscor.