Llicenciatura

Cançons als nens morts de Gustav Mahler Dol i consol en temps de mort de Déu

Fredric Blanco

Aquesta tesina vol ser un assaig d’aproximació a la figura i el pensament religiós de Gustav Mahler des de les ciències religioses i a través del seu cicle de cançons Kindertotenlieder (Cançons als nens morts).

Gustav Mahler és un referent cultural de primer ordre que personifica per una banda una biografia marcada pel dolor i el sofriment d’una personalitat turmentada, i, per altra banda, l’estat d’ànim d’un moment cultural com fou l’angoixa generada per la necessitat de salvació, en una cultura marcada pel desarrelament -formulat per Nietzsche com a “mort del Déu”-, tot plegat entre l’anacronisme i la irrellevància de la vella religió reglada, incapacitada ja per al consol, que oferia el catòlic status quo del crepuscular Imperi  Austrohongarès dels entorns del 1900.

Un cop mort el Déu dels consols i esbandits els consols de Déu, on és possible empararse en el moment del dol per les experiències del mal i de la mort? Aquesta és la qüestió central a la qual s’enfronta Mahler posant-se, a través de la seva composició, en la pell d’un pare que acaba de perdre el seu fill petitó. La simbòlica dels sons i les eines hermenèutiques pertinents ens ajudaran a assajar una audició detinguda, conscient i intel·lectiva d’aquesta obra musical que ens obre a la comprensió del profund malestar de la nostra cultura occidental contemporània.

Mahler ens proposa compartir, amb els Kindertotenlieder, un viatge espiritual que, partint d’una fonda desolació i passant pel fracàs en la recerca de sentit, per l’absoluta desesperació i per una alienant negació de la realitat, arriba al gaudi contemplatiu del Misterium  tremendum et fascinants que irromp sorprenentment i contra tota esperança en forma d’una gratuïta, sol·lícita i amorosa dinàmica relacional que és do d’un particular Déu Mare font d’entranyable tendresa. El cicle de cançons Kindertotenlieder és, en  definitiva, l’expressió mística d’una promesa de salvació de la qual Mahler ens convida a participar.

Llegir tesina aquí

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Detalls del papa Francesc

La grandesa, sovint, es mesura en els petits detalls, que acostumen a passar desapercebuts. Figures tan emblemàtiques com Jesús i Maria als evangelis deixen caure aquestes perles d’humanitat i tendresa que impacten qui les observa. Maria, a les noces de Canà, s’acosta a Jesús per dir-li: «No tenen vi». Intervé perquè la parella que celebra el casament no hagi de sentir vergonya per la manca de vi i pugui continuar gaudint de la festa. Jesús, quan retorna la vida a la filla de Jaire, en veure que els pares estan atònits contemplant el miracle, els diu que li «donin menjar». Tocar de peus a terra, saber llegir les necessitats, ser concrets...
General

El llegat del papa Francesc: l'esperança

El món s'acomiada del papa Francesc, després de gairebé dotze anys de pontificat. Els professors de l’ISCREB Jaume Flaquer i Manu Andueza, a través del blog de Cristianisme i Justícia, han volgut retre homenatge a un papa que ha marcat una època. Flaquer sintetitza el seu magisteri en quinze conceptes clau, com la misericòrdia, l’ecologia integral, la fraternitat i l'Església en sortida, mentre que Andueza ofereix un testimoni emocionat del seu impacte personal i comunitari.