Llicenciatura

Cançons als nens morts de Gustav Mahler Dol i consol en temps de mort de Déu

Fredric Blanco

Aquesta tesina vol ser un assaig d’aproximació a la figura i el pensament religiós de Gustav Mahler des de les ciències religioses i a través del seu cicle de cançons Kindertotenlieder (Cançons als nens morts).

Gustav Mahler és un referent cultural de primer ordre que personifica per una banda una biografia marcada pel dolor i el sofriment d’una personalitat turmentada, i, per altra banda, l’estat d’ànim d’un moment cultural com fou l’angoixa generada per la necessitat de salvació, en una cultura marcada pel desarrelament -formulat per Nietzsche com a “mort del Déu”-, tot plegat entre l’anacronisme i la irrellevància de la vella religió reglada, incapacitada ja per al consol, que oferia el catòlic status quo del crepuscular Imperi  Austrohongarès dels entorns del 1900.

Un cop mort el Déu dels consols i esbandits els consols de Déu, on és possible empararse en el moment del dol per les experiències del mal i de la mort? Aquesta és la qüestió central a la qual s’enfronta Mahler posant-se, a través de la seva composició, en la pell d’un pare que acaba de perdre el seu fill petitó. La simbòlica dels sons i les eines hermenèutiques pertinents ens ajudaran a assajar una audició detinguda, conscient i intel·lectiva d’aquesta obra musical que ens obre a la comprensió del profund malestar de la nostra cultura occidental contemporània.

Mahler ens proposa compartir, amb els Kindertotenlieder, un viatge espiritual que, partint d’una fonda desolació i passant pel fracàs en la recerca de sentit, per l’absoluta desesperació i per una alienant negació de la realitat, arriba al gaudi contemplatiu del Misterium  tremendum et fascinants que irromp sorprenentment i contra tota esperança en forma d’una gratuïta, sol·lícita i amorosa dinàmica relacional que és do d’un particular Déu Mare font d’entranyable tendresa. El cicle de cançons Kindertotenlieder és, en  definitiva, l’expressió mística d’una promesa de salvació de la qual Mahler ens convida a participar.

Llegir tesina aquí

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

L’ascensi de l'escolta i la pedagogia del dejuni

En el marc de l’itinerari litúrgic cap a la Pasqua, el missatge quaresmal de Lleó XIV d’enguany articula una proposta espiritual que pot ser interpretada com una síntesi entre dues pràctiques clàssiques de la tradició cristiana: l’escolta i el dejuni. Lluny de reduir-se a exhortacions devocionals, el text configura una veritable pedagogia de la conversió, en la qual ambdues pràctiques apareixen estructuralment correlacionades i orientades tant a la transformació personal com a la renovació eclesial i social.
Jornada presencial

La façana de la Passió de la Sagrada Família: el projecte de Gaudí

Amb motiu de la conferència “La façana de la Passió de la Sagrada Família: el projecte Gaudí”, organitzada per l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), conversem amb la professora Rosa Ribas sobre el sentit profund del projecte original de Gaudí per a aquesta façana. La sessió va tenir lloc el 10 de gener de 2026 al Seminari Conciliar de Barcelona, i s’emmarca en la trobada presencial dels alumnes virtuals i forma part de la celebració dels 25 anys de formació en línia de l’Institut.