Llicenciatura

Cançons als nens morts de Gustav Mahler Dol i consol en temps de mort de Déu

Fredric Blanco

Aquesta tesina vol ser un assaig d’aproximació a la figura i el pensament religiós de Gustav Mahler des de les ciències religioses i a través del seu cicle de cançons Kindertotenlieder (Cançons als nens morts).

Gustav Mahler és un referent cultural de primer ordre que personifica per una banda una biografia marcada pel dolor i el sofriment d’una personalitat turmentada, i, per altra banda, l’estat d’ànim d’un moment cultural com fou l’angoixa generada per la necessitat de salvació, en una cultura marcada pel desarrelament -formulat per Nietzsche com a “mort del Déu”-, tot plegat entre l’anacronisme i la irrellevància de la vella religió reglada, incapacitada ja per al consol, que oferia el catòlic status quo del crepuscular Imperi  Austrohongarès dels entorns del 1900.

Un cop mort el Déu dels consols i esbandits els consols de Déu, on és possible empararse en el moment del dol per les experiències del mal i de la mort? Aquesta és la qüestió central a la qual s’enfronta Mahler posant-se, a través de la seva composició, en la pell d’un pare que acaba de perdre el seu fill petitó. La simbòlica dels sons i les eines hermenèutiques pertinents ens ajudaran a assajar una audició detinguda, conscient i intel·lectiva d’aquesta obra musical que ens obre a la comprensió del profund malestar de la nostra cultura occidental contemporània.

Mahler ens proposa compartir, amb els Kindertotenlieder, un viatge espiritual que, partint d’una fonda desolació i passant pel fracàs en la recerca de sentit, per l’absoluta desesperació i per una alienant negació de la realitat, arriba al gaudi contemplatiu del Misterium  tremendum et fascinants que irromp sorprenentment i contra tota esperança en forma d’una gratuïta, sol·lícita i amorosa dinàmica relacional que és do d’un particular Déu Mare font d’entranyable tendresa. El cicle de cançons Kindertotenlieder és, en  definitiva, l’expressió mística d’una promesa de salvació de la qual Mahler ens convida a participar.

Llegir tesina aquí

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
Formació permanent per a mestres i professors de religió

Eloi Aran: “El treball curricular de la identitat fa que l’escola cristiana sigui més inclusiva i humanitzadora”

Del 28 al 30 de juny de 2026, el Boston College va acollir la tercera edició del G.R.A.C.E. International Colloquium sota el lema “Cultivating Hearts & Minds”, congrés que va reunir 134 acadèmics de 60 institucions d’arreu del món per debatre sobre els reptes de l’educació catòlica. “L’acrònim del congrés, G.R.A.C.E. (Global Researchers Advancing Catholic Education), que vol dir “gràcia”, ha fet honor al seu nom perquè ha estat tot un regal”, assegura Eloi Aran, responsable de l’àrea d’Identitat i Missió de la FECC i professor de l'ISCREB, que va viatjar a Boston juntament amb Miquel Àngel Pulido (Blanquerna-URL) i Alba Company (Vedruna Catalunya Educació).
Escola de Campaners

La cloenda del tercer curs consolida l'Escola de Campaners de la Vall d'en Bas com a referent en la formació de nous campaners

L'Escola de Campaners de la Vall d'en Bas – Llorenç Llongarriu va celebrar dissabte la cloenda del seu tercer curs amb una mostra pública de tocs manuals de campana al campanar de Sant Romà de Joanetes. La jornada va ser tot un èxit de participació i va reunir un nombrós públic, format tant per veïns com per persones interessades en el patrimoni campaner, que van seguir amb gran atenció les diferents interpretacions.