General

Baròmetre sobre la religiositat dels catalans

No totes les enquestes d’opinió tenen el mateix valor o bé perquè les preguntes ja inclinen a certes respostes que interessen, o bé perquè obliden conscientment temes que fan nosa, etc. Hi ha moltes maneres de fer dir el que es vol. En canvi, els Baròmetres sobre la Religiositat que ha anat fent la Direcció General d’Afers Religiosos de la generalitat el 2014, 2016, 2020 i el 2023 reflecteixen rigorosament la situació de la religiositat a Catalunya i podrien i haurien de ser un teló de fons dels reptes i planificacions pastorals. 

La primera constatació interessant és que un 73% dels catalans s’identifiquen amb alguna religió i un 57% amb la religió catòlica. Un 19 % havien estat creients i un 3% han evolucionat cap a la fe. L’assistència a actes de culte és, evidentment, més baixa: un 44% dels catalans van almenys una vegada a l’any a un culte, sense tenir en compte matrimonis, batejos, etc. (13,4 % setmanalment; un 8,8’% mensualment). Hi ha altres dues dades molt significatives: com més nivell d’estudis, els catalans són menys creients. Cal remarcar que els nascuts a Catalunya són molt menys creients que els nascuts més lluny (35% nascuts a Catalunya; 59% nascuts altres llocs d’Espanya; i 71% nascuts a l’estranger).

Aquestes dades, tot i mostrar un afebliment no són la ruïna del fet religiós: 3/4 parts dels catalans es consideren religiosos i poc menys de 2/3 parts catòlics; la distància entre convenciment i pràctica religiosa és un tema endèmic. La relació descendent entre nivell d’estudis i creença (com més estudis menys creients), posa molt en relleu la urgència d’una seriosa pastoral universitària (entre professors i universitaris) i una pastoral de la cultura. L’abandó i menysteniment del món intel·lectual que basteixi ponts entre fe i cultura porta a un cristianisme empobrit, de poca qualitat, sense presència allà on es cuina el futur. Pel que fa a la relació entre lloc de naixement i creença, hauria de revolucionar la pràctica pastoral: molts dels nascuts ara a Catalunya foren immigrats i aquí no hem sabut acollir-los religiosament. I mirant els que ara tenim entre nosaltres: podem permetre que no ens faci reformar radicalment les nostres parròquies? Acollim i integrem de veritat? Hem de passar del “dia de l’emigrant” a una Església també i, potser sobretot, d’emigrants.

El baròmetre mostra una ignorància supina del fet religiós. Per exemple, només un 60% sap quin és el cap de l’Església catòlica i només el 22% dels entrevistats coneix qui va ser l'impulsor de la primera reforma. Deu ser un fet que preocupa a molta gent, perquè un 75% estaria d’acord en incorporar en el sistema educatiu una nova assignatura on es donin a conèixer les principals religions que viuen a Catalunya. Un 60% diu que estaria d’acord amb el fet que els pares poguessin sol·licitar classes de la seva pròpia religió. Aquestes xifres plantegen seriosament el tema sobre què seria millor de cara a superar la profunda ignorància religiosa de la població.

 

Consultar document

1

 

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

‘El 47’, homenatge a la història d’un barri

Dissabte passat, 8 de febrer, la pel·lícula El 47  va ser una de les protagonistes dels Premis Goya. Es va portar el premi a la millor pel·lícula. El 47 és una línia d’autobús històrica que avui fa el recorregut entre el passeig marítim de Barcelona i el barri de Canyelles. Però molts anys enrere aquest autobús va protagonitzar un episodi singular: segrestat pel seu xofer, Manolo Vital, va anar més enllà de la seva ruta habitual per enfilar-se cap al barri de Torre Baró. Aquest film de Marcel Barrena, és una història exemplar amb un alt llistó ètic.
General

Santa Eulàlia, retrat d'una màrtir i copatrona de Barcelona

Cada any, les festes de Santa Eulàlia marquen el mes de febrer a Barcelona. Santa Eulàlia, màrtir cristiana nascuda al voltant del 290 dC., és una de les patrones de la ciutat, juntament amb la Mare de Déu de la Mercè. La seva figura és fonamental en la devoció cristiana catalana i la seva història s’inscriu en les narracions hagiogràfiques dels primers segles del cristianisme. Encara que alguns aspectes de la seva biografia són qüestionats, el seu culte ha perdurat.