General

Antoni Matabosch celebra noranta anys fidel a la vocació ecumènica

El passat 15 de maig, el teòleg i sacerdot Antoni Matabosch va celebrar el seu norantè aniversari envoltat de familiars, amics i membres de la comunitat cristiana, en una missa d'acció de gràcies a la parròquia de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona. La celebració va tenir lloc a les vuit del vespre, en un ambient senzill però profundament emotiu, i va evidenciar la petjada que aquest home de fe ha deixat al llarg de les darreres dècades, també en el món acadèmic i ecumènic.

Matabosch, professor emèrit i referent del diàleg interconfessional, va aprofitar l’ocasió per compartir algunes reflexions en una entrevista apareguda a Flama. Amb humilitat i lucidesa, va confessar que aquestes nou dècades “no han estat pesades per haver pogut fer tantes tasques”, i va recordar com figures com Joan XXIII, Francesc i el cardenal Martínez Sistach han marcat la seva trajectòria vital i eclesial. En paraules seves, “cercar la unitat és un deure de tots els cristians, ja que Jesús només va voler una Església”.

Amb una formació sòlida que inclou el doctorat en Teologia, llicenciatures en Ciències de la Comunicació i Història Contemporània, i diplomatures en Teologia Espiritual i Ecumenisme, Matabosch ha destacat sempre per fer de l’ecumenisme un estil de vida, no només una disciplina acadèmica. Ha estat director de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) i ha estat també autor d’una extensa producció bibliogràfica, i assegura que encara té “una pila de papers en una cadira que esperen per aparèixer en un nou llibre”.

Pocs dies després de l’aniversari, el 23 de maig, Matabosch va rebre un reconeixement especial: la Medalla al Mèrit Ecumènic que atorga anualment l’Associació Ecumènica Cristians per Terrassa. L’acte, celebrat a l’auditori de l’Església Evangèlica Unida de Terrassa, va comptar amb la glossa de Sebastià Janeras, orientalisme i liturgista, que ja havia rebut aquesta distinció el 2023. Va ser un homenatge sincer a una vida dedicada al diàleg, la comprensió i la recerca d’unitat entre confessions cristianes.

Tot i l’edat, Matabosch manté la vitalitat intel·lectual i espiritual que l’ha caracteritzat sempre. Continua dedicant temps a la pregària, la lectura i l’escriptura, i es mostra atent a l’evolució de l’Església. Sobre el nou papa Lleó XIV, manifesta la seva esperança: “Els seus gestos i paraules ens donen molts motius per pensar que estarà en continuïtat amb Francesc, si bé ho farà a la seva manera”.

Des de l’ISCREB, ens unim a les mostres d’agraïment i felicitació envers Antoni Matabosch, que ha estat i continua essent un referent per a l’estudi de la teologia, el diàleg ecumènic i l’entesa entre confessions. La seva trajectòria és un exemple viu de fidelitat a l’Evangeli, de compromís eclesial i de servei a la societat i al pensament teològic contemporani.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

La convivència entre tradició i automatització, tema central de la vuitena sessió del curs de campaners

L’Escola de Campaners dedica una de les sessions del curs a l’estudi dels sistemes automàtics de toc de campanes. S’hi aborden tant els mecanismes tradicionals —com els martells de gravetat vinculats als rellotges mecànics— com les solucions més modernes, entre les quals destaquen els electromartells i els motors d’impuls o de volteig, habitualment controlats per centraletes electròniques.
General

El pontificat del silenci

El periodista Vicenç Lozano, que acaba de publicar el llibre Lleó XIV, ombres sota la cúpula, utilitza explícitament l’expressió “pontificat del silenci”. Acostumats al ritme trepidant del pontificat de papa Francesc, el canvi d’estil personal i de clima informatiu al Vaticà resulta evident. Per a Lozano, Lleó XIV és un papa de consens que aposta per continuar les reformes sense soroll, enmig d’un entorn complex, ple de tensions, inèrcies i resistències. «No anunciarà les reformes, però les farà»: en aquesta frase es condensa la lògica profunda d’aquest nou temps.