Palau de la Generalitat. Jordi Pujol, quan era president, convocava periòdicament diversos col·lectius per escoltar les seves opinions i compartir, en contrapartida, les seves reflexions i inquietuds. Com a membre d’alguns d’aquests col·lectius, vaig participar en dues o tres ocasions en aquells col·loquis. En una d’elles, Jordi Pujol va relatar que, durant un viatge als Estats Units d’Amèrica, va conversar amb el vicepresident del govern nord-americà sobre qüestions internacionals de gran abast, recorrent pràcticament tota la geografia mundial. Al final de la conversa, li va preguntar: "Hem parlat de tot arreu, però Àfrica no ha sortit en cap moment". La resposta va ser tan clara com reveladora: "Deixem Àfrica per al segle XXI". La Xina, com estem veient, no ho va entendre pas així.

Àfrica ha estat i continua essent objecte d’una cobdícia sense precedents. Països, empreses i aventurers volen apropiar-se dels seus minerals i recursos —coltan, cobalt, diamants, or, radi…—, alimentant conflictes, explotació laboral i contraban. El continent apareix massa sovint com un gran tauler on les potències mouen peces en funció dels seus propis interessos.

El papa Lleó XIV es troba immers en un viatge apostòlic a Algèria (país que visita per primera vegada un papa i on en aquesta ocasió ha estat acompanyat pel cardenal Cristóbal López, arquebisbe de Rabat), així com al Camerun, Angola i Guinea Equatorial. Excepte dos desplaçaments d’un sol dia a Nicea i al Principat de Mònaco, aquest viatge posa clarament de manifest l’ordre de les seves prioritats. Ho va expressar així als periodistes durant el vol cap a Alger: "Aquest viatge, que és molt especial per diverses raons, havia de ser el primer del pontificat".

L’inici de la visita ha coincidit amb una sortida de to de l’actual president nord-americà, que ha atacat el Papa per la seva posició internacional i la seva oposició a la guerra. La resposta de Lleó XIV ha estat inequívoca: "No temo l’administració Trump ni proclamar amb fermesa el missatge de l’Evangeli, que és per a això que crec que soc aquí". No deixar-se governar per la por forma part del nucli del missatge evangèlic. Com ha assenyalat Antonio Spadaro, Lleó XIV vol alliberar el cristianisme de tota instrumentalització ideològica i política.

No es tracta d’enriquir-se a costa d’espoliar els altres. Per això, Lleó XIV és conscient que "aquest viatge representa realment una oportunitat molt valuosa per mantenir una sola veu, el mateix missatge que volem transmetre: promoure la pau, la reconciliació, el respecte i la consideració per tots els pobles".

Àfrica mereix un profund respecte i una solidaritat real. L’Església africana està compromesa a treballar per la humanització a través de la sanitat, l’educació, la justícia… a la llum de l’Evangeli. Sense fraternitat ni convivència en pau, l’alternativa és el caos. El caprici dels poderosos s’imposa aleshores al bé comú. La dignitat de les persones no pot quedar menystinguda ni per la pobresa ni per les dificultats. Àfrica no pot esperar. El llenguatge de les bombes és inhumà i destructiu. No podem abdicar de construir un món fratern i en pau.