Bel Serra, ex alumna de l’ISCREB i antiga coordinadora de la seu de Menorca (ISCREB virtual), recorre la memòria d'una trajectòria que ja suma un quart de segle. 

Quina valoració es fa del recorregut d'aquests vint-i-cinc anys?

La història de la seu de Menorca, estretament vinculada als estudis de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), és el relat d'un compromís continuat que ha sabut teixir un pont de coneixement i fe entre l'illa i el continent.

Quin paper ha tingut la seu de Menorca com a pionera dins de l'Institut?

Menorca no ha estat una seu més, sinó la pionera. Va ser la primera a obrir ruta i marcar el camí que posteriorment seguirien altres seus, demostrant que la distància no ha de ser un fre per a la rigorositat acadèmica. Aquesta iniciativa va esdevenir una oportunitat transformadora, de la mà de mossèn Sebastià Taltavull (actual bisbe de Mallorca), per trencar amb l'aïllament geogràfic que tradicionalment condicionava els menorquins a l'hora d'emprendre estudis superiors en l'àmbit teològic i pastoral.

Com es van formalitzar els inicis d'aquesta col·laboració institucional?

Els fonaments d'aquesta aliança es van establir amb la signatura del conveni original entre el bisbe Joan Piris i mossèn Antoni Matabosch. Aquella signatura inicial no sols va formalitzar la col·laboració institucional entre el Bisbat de Menorca i l'ISCREB, sinó que va inaugurar una nova etapa d'accés a la formació religiosa amb validesa acadèmica i reconeixement oficial a l'illa.

Com ha estat l'acompanyament dels diferents bisbes de la diòcesi?
Al llarg d'aquest quart de segle, la seu ha conegut el lideratge pastoral de quatre bisbes de Menorca: Joan Piris, Salvador Giménez Valls, Francesc Conesa i l'actual bisbe, Gerard Villalonga. Cadascun d'ells ha acompanyat aquesta línia de treball en moments diferents, adaptant el projecte a les necessitats canviants de la comunitat diocesana.

Dins d'aquest recorregut episcopal, l'etapa de Joan Piris va ser el moment de gran difusió pública, d'impuls acadèmic i d'una defensa ferma i decidida del conveni amb l'ISCREB, situant la seu menorquina com un referent de formació i pensament a la diòcesi.

Quin impacte ha tingut l'oferta acadèmica en la vida educativa i pastoral de l'illa?

Gràcies a aquesta continuïtat i a la vigència del conveni, la seu ha mantingut un flux constant d'estudiants en les diferents opcions acadèmiques de Batxillerat en Ciències Religioses, la Llicenciatura i l'obtenció de la DECA. Aquesta aportació ha permès capacitar professionalment i teològicament un nombre respetable de promocions que han enriquit la vida educativa i pastoral de l'illa.

Quin paper han jugat les Jornades Teològiques de Ciutadella en aquest projecte?
Un dels grans pilars d'aquesta història han estat les Jornades Teològiques, celebrades al Seminari de Ciutadella. Han sigut un espai, de portes obertes, de trobada, reflexió i debat de primer nivell per on han passat més de cent ponents de reconegut prestigi, convertint l'illa en un punt de referència per al diàleg entre la teologia, la cultura i la societat contemporània.

En quins punts es posa l'atenció principalment en l'actualitat?

Actualment, crec que es necessari posa una atenció especial en la importància de la formació permanent per a mestres i professors de religió. Més enllà de la titulació inicial, aquesta actualització contínua es concep com una oportunitat indispensable per dotar els educadors d'eines pedagògiques i teològiques renovades per respondre als reptes de les aules d'avui.

Com es planteja el futur de la seu davant les incerteses i els canvis actuals?

Malgrat que el present i el futur es presenten amb un cert grau d'incertesa davant els canvis socials i eclesials, la voluntat de mantenir viva la col·laboració amb l'ISCREB continua sent ferma. L'experiència acumulada en aquests vint-i-cinc anys reafirma el desig de no perdre un patrimoni educatiu que tant ha aportat a la diòcesi.

En definitiva, la història de la seu de Menorca és el testimoni viu de com la visió de futur i la cooperació institucional poden vèncer la insularitat. Aquest quart de segle de vida és la millor base per continuar apostant per un projecte que manté oberta una finestra al coneixement, al diàleg i a la formació integral dels menorquins.