General

Advent, temps per renovar l’esperança, per afinar els sentits

L’Advent truca a la nostra porta i fa girar el nostre esguard vers promeses antigues: “El llop conviurà amb l’anyell, la pantera jaurà amb el cabrit; menjaran junts el vedell i el lleó, i un nen petit els guiarà. La vaca i l’ossa pasturaran juntes, jauran plegades les seves cries. El lleó menjarà palla com el bou, l’infant de llet jugarà vora el cau de l’escurçó, el nen ficarà la mà a l’amagatall de la serp. Ningú no serà dolent ni farà mal en tota la muntanya santa, perquè el país serà ple del coneixement del Senyor, com l’aigua cobreix la conca del mar” (Is 11, 6-9).

“El Senyor donarà la pluja a la llavor sembrada a la terra. El pa que produiran els camps serà bo i substanciós. Aquell dia el teu bestiar pasturarà en prats immensos” (Is 30, 23).

“En aquesta muntanya, el Senyor de l'univers oferirà a tots els pobles un banquet de plats gustosos i de vins selectes: de plats gustosos i suculents, de vins selectes i clarificats. Farà desaparèixer en aquesta muntanya el vel de dol que cobreix tots els pobles, el sudari que amortalla les nacions (Is 25, 6-8)

Promeses antigues però que s’esdevenen més actuals que mai en els nostres dies, travessats per tanta violència exercida, patida, oblidada, silenciada... arreu. La duresa dels bombardejos a Palestina, el conflicte a Ucraïna i tants d’altres llocs, la violència silenciada de tants abusos, de tantes situacions d’injustícia flagrant... Els gemecs de la terra esgotada i explotada: El terratrèmol a Marroc, les inundacions a Líbia, la sequera que estem patint...  Les promeses d’Isaïes no són un cant de sirenes per distreure’ns, sinó, més aviat, una veu profètica que s’alça enmig del desastre per sostenir l’esperança.

El Senyor no resta indiferent davant tant patiment i es vol manifestar com a Déu misericordiós i entranyable tot fent-se proper a nosaltres, tot compartint els nostres anhels de pau, justícia, veritat. Arreu ressona el clam de l’Apocalipsi: “Vine!! I el Senyor respon: “Sí, vinc de pressa” (Ap, 20, 20).

L’Advent és temps per renovar l’esperança en aquest Senyor de la vida que va venir en Jesús de Natzaret, que ve contínuament a nosaltres en l’acció del seu Esperit sostenint i impulsant la vida arreu i que vindrà a la fi dels temps per eixugar tota llàgrima... I, per això, ens cal afinar els sentits: “Escolteu una veu que crida: «Prepareu en el desert el camí del Senyor, aplaneu en l’estepa una ruta al nostre Déu” (Is 40, 3). L’Advent ens mou a afinar la mirada per percebre el pas del Senyor enmig nostre en tants gestos d’acollida, d’humanitat... a escoltar amb delicadesa tant el gemec dels que pateixen com les paraules encoratjadores que sostenen la vida; a assaborir els moments de trobada, de reconeixement on es fa palesa la fraternitat i, per tant, la filiació d’un mateix Pare... a intuir la presència de l’Esperit allà on es suscita la vida per a tots i totes; a palpar com el Regne es fa present des de dins i des de baix, que és on es va situar Jesús.

Disposar el cor, afinar els sentits, per percebre aquest Senyor que és present enmig nostre, és la millor manera per preparar la celebració de Nadal, del Déu-amb-nosaltres, quan proclamarem: “Ens ha nascut un noi, ens ha estat donat un fill que porta a l’espatlla la insígnia de príncep. Déu li ha posat aquest nom: Conseller-prodigiós, Déu-heroi, Pare-per-sempre, Príncep-de-pau. Serà immens el principat, la pau no tindrà fi en el tron de David i en el seu regne, fonamentat i sostingut, des d’ara i per sempre, sobre el dret i la justícia. Això és el que farà el zel del Senyor de l’univers” (Is 9, 6).

 

1

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
Llicenciatura

La invisibilitzada dimensió femenina de la divinitat a l'origen de les grans religions

Hi ha bases històriques, teològiques, culturals o socials, en l'origen de les diferents religions per a defensar que hi hagi hagut històricament una invisibilització de l'aspecte femení de la divinitat en elles? Aquesta pregunta és la que es fa Iosu Murgia González de Mendoza, titulada: "La invisibilizada dimensión femenina de la divinidad en el origen de las grandes religiones". 
General

La veu incòmoda: Política, Religió i Compromís Cristià

La relació entre política i religió ha estat sempre un tema complex i, sovint, polèmic. Des dels temps bíblics fins a l'actualitat, l'Església s'ha trobat en la difícil posició d'interactuar amb el poder polític sense perdre la seva missió profètica. Ja Sant Agustí diferenciava entre la civitas Dei i la civitas terrena, recordant que l'Església ha de mantenir la seva independència crítica davant els poders temporals. A l'edat mitjana i moderna, l'aliança entre tron i altar sovint va portar a abusos i a una pèrdua del testimoni evangèlic. En l'actualitat, aquesta temptació segueix present, especialment en moments de polarització política.
Fotografia i centre: Eduardo Santos