General

65 anys de lluita contra la fam

Cardenal Joan Josep Omella

Aquest diumenge s’escau la Jornada de Mans Unides amb el lema «Compartir és la nostra major riquesa». Enguany, aquesta institució de l’Església catòlica vol deixar constància de la labor que fa amb una celebració especial: 65 anys al costat dels més desfavorits.

Aquesta associació va ser fundada per un grup de dones, vinculades a l’Acció Catòlica, que van unir les mans i esforços per fer visible i lluitar contra la fam i la pobresa al món. No podien concebre que en molts racons del món es patís fam i van reaccionar davant d’aquesta realitat crua. Ho van fer sense dubtar, amb determinació. Elles van acollir el prec del Senyor que ens diu: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos» (Lc 9, 13). Aquestes germanes nostres van ser un testimoni de l’amor de Déu per la humanitat sofrent.

Mans Unides, en tots aquests anys, ha ajudat a transformar la injustícia en projectes de desenvolupament per als països més pobres. I és que, quan unim esforços, els fruits es multipliquen. Mans Unides, inspirada en Jesucrist,  continua treballant per la dignitat de les persones. Ara amb més eines que en els seus inicis, però sempre amb el zel de fer-ho amb humanitat, encarnats en la realitat i cultura del lloc, i amb respecte per l’entorn.

Segons Mans Unides, al món hi ha 783 milions de persones que pateixen fam. Aquesta xifra és alarmant, perquè representa aproximadament una vuitena part de la població mundial, és a dir, una de cada vuit persones pateix gana. Sembla que no pot ser que en l’era de les tecnologies més avançades, encara manquin els aliments bàsics a moltes persones. «¿Com jutjarà la història una generació que té tots els mitjans necessaris per alimentar la població del planeta i que rebutja fer-ho per una ceguesa fratricida?[1]» Aquesta és la pregunta que ja es feia sant Joan Pau II fa més de trenta anys.

Fan falta molts pans i plans d’acció per arribar a tothom i erradicar la fam, i calen moltes mans unides per canviar el rumb d’algunes inèrcies. És un goig saber que moltes persones anònimes comparteixen els seus recursos, el seu temps, la seva il·lusió i la seva pregària per dur a terme iniciatives precioses d’ajuda als altres. Si som capaços de fer el gest de compartir, es multiplicarà el seu efecte com una ona expansiva i no hi haurà aturador. Quan compartim i donem alguna cosa amb alegria, rebem molt més. I fem experiència del que llegim al llibre dels Fets dels Apòstols que «fa més feliç donar que rebre» (Ac 20,35).

Aquest divendres,  a la basílica de la Sagrada Família, he tingut el goig de presidir una missa en acció de gràcies pels 65 anys de Mans Unides. Gràcies, Mans Unides, per la vostra lluita decidida contra la fam al món. Gràcies per ajudar-nos a prendre’n consciència. Gràcies per creure que és possible erradicar-la. La col·lecta d’aquest diumenge a totes les parròquies i comunitats cristianes està destinada a aquesta institució i a la tasca que fa. Us animo a participar-hi! Us animo a entrar a la web i veure tot el que es pot arribar a fer amb la vostra col·laboració.

Benvolguts germans i germanes, escoltem també nosaltres el prec de Jesús i siguem generosos. Col·laborem en iniciatives humanitàries com la de Mans Unides, que apel·len al sentit comunitari de la nostra fe. Fem que les nostres accions esdevinguin un bàlsam per als més desfavorits. Fem-ho precisament en aquest any jubilar de l’esperança, en el qual el Papa ha disposat que aquestes col·laboracions econòmiques puguin preparar-nos a rebre una indulgència plenària.

Escolteu al cardenal Joan Josep Omella: https://esglesia.barcelona/carta-dominical/carta-dominical-65-anys-llui…

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Les malalties de l'ànima i els seus remeis

Quan algú està apurat, sent una amenaça greu o es troba en perill de mort, demana socors i crida SOS. Aquestes sigles provenen de l’expressió anglesa Save Our Souls [Salveu les nostres ànimes]. El desig d’aconseguir seguretat, d’esquivar el perill i, en darrera instància, de conservar la vida es resumeix en aquest crit d’angoixa. En un món secularitzat, potser es posaria l’accent en la salvació del cos, perquè l’ànima evoca una dimensió no només psicològica, sinó també espiritual. 
General

L’inconscient com a pont cap al sagrat

Amb motiu del 25è aniversari de la publicació de L’inconscient, casa de Déu?, Josep Otón revisita la tesi central que va inspirar aquell primer llibre: l’inconscient actua com una mediació essencial en l’experiència espiritual. Aquesta idea, lluny de l’espiritualitat immediata del misticisme pur o del reduccionisme crític que veu la fe com un fenomen estrictament psicològic, obre un camí intermedi per comprendre la dimensió interior de l’ésser humà. Ho desenvolupa en aquest article aparegut en el número de gener-juny 2025 de Razón y Fe.