Notícies

Lleó XIV considera que la digitalització, la intel·ligència artificial (IA) i la robòtica estan transformant el món amb tanta rapidesa i profunditat que vivim un «canvi d’època» (§ 6). Tot i que encara és difícil avaluar-ne l’impacte i els efectes a llarg termini «sobre la dignitat de les persones i el bé comú» (§ 4), el papa destaca el paper decisiu de l’educació (§ 139) i adverteix de la poca preparació de l’àmbit educatiu davant d’aquestes transformacions.

Reflexionant sobre les espiritualitats cristianes a Europa, Lluís Yilla es pregunta en aquest article aparegut a la revista Horitzó per què ens hem posat a parlar d’espiritualitat, terme que no s’ha utilitzat a penes al llarg de molts dels segles del cristianisme. Constatem com aquest parlar contrasta amb la pèrdua de la dimensió esperit al llarg de la història, on veiem com de la comprensió de la persona tridimensional (cos, ànima, esperit) ha anat quedant reduïda a la dualitat cos-ment.

El Congrés de l’Escola Cristiana de Catalunya, conegut com a Quòrum, es consolida com a punt de trobada per a la comunitat educativa. Impulsat per la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), en aquesta edició del congrés, també s'ha fet present l’ISCREB, que ha comptat amb un stand propi.

L'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) ha donat el tret de sortida al seu curs acadèmic 2026-27. A les 19:00 h, l’Aula Magna del Seminari Conciliar s'ha acollit la lliçó inaugural "Neurologia humana i necessitats transcendents", a càrrec del biòleg i catedràtic Ramon Maria Nogués.

El teòleg Antoni Matabosch i Soler va rebre el 13è Memorial Cassià Maria Just el passat 19 d'octubre en un acte celebrat al Palau Reial de Pedralbes de Barcelona, presidit per Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica. La cerimònia va comptar també amb l'actuació del Cor Montserrat, que va interpretar una selecció de peces vinculades al llegat musical de Cassià Maria Just.  

L'article de Gabriel Amengual analitza el fenomen contemporani de la proliferació i recerca d’espiritualitats, sovint desvinculades de les religions institucionals. A partir d’una descripció del context històric i social, s’examina la transició d’una espiritualitat teista a formes laiques o immanents, centrades en l’autorealització i la plenitud humana.