Lleó XIV considera que la digitalització, la intel·ligència artificial (IA) i la robòtica estan transformant el món amb tanta rapidesa i profunditat que vivim un «canvi d’època» (§ 6). Tot i que encara és difícil avaluar-ne l’impacte i els efectes a llarg termini «sobre la dignitat de les persones i el bé comú» (§ 4), el papa destaca el paper decisiu de l’educació (§ 139) i adverteix de la poca preparació de l’àmbit educatiu davant d’aquestes transformacions.

Prescindir de la IA

La tecnologia no és neutra ni constitueix mai una panacea, com recorda Lleó XIV. «Tota tecnologia educa qui la utilitza. Educar en l’ús de la IA implica, per tant, educar per decidir quan i per què no utilitzar-la. La rapidesa i la facilitat amb què s’obté una resposta o una síntesi fan córrer el risc que s’apagui el desig de plantejar preguntes, que només donen fruit amb el temps. […] Hem d’aprendre a prescindir de la IA i protegir els nostres joves de la promesa de la màquina perfecta, d’aquesta subtil seducció que fa semblar inútil el pensament humà precisament quan més es necessita» (§ 140).

Segons el papa, l’impacte de la IA obliga a repensar el sistema educatiu. «El desenvolupament de les tecnologies de la informació i de la IA fa que els plans d’estudis concebuts per a una altra època quedin ràpidament obsolets, mentre que l’organització de l’escola, els espais, els mètodes d’avaluació i la mateixa figura del docent s’han de replantejar amb vista a una educació veritablement integral, oberta a totes les dimensions de la persona. Cal afavorir la formació contínua dels docents al llarg de tota la seva vida professional, perquè sàpiguen dialogar de manera positiva amb les noves tecnologies, ajudant els alumnes a fer-ne un ús responsable, crític i creatiu, i a no patir-ne passivament la influència» (§ 145).

Una veritable higiene de l’atenció

Un altre gran repte consisteix a preservar la veritat, la llibertat i el sentit. «Si no estem atents, pot sorgir un sistema educatiu mancat d’amor per la veritat, en què el flux incessant d’informació substitueixi l’exercici de la investigació, la reflexió i el discerniment. Es multipliquen els coneixements fragmentaris, però es fa més difícil captar la realitat en el seu conjunt, plantejar preguntes sobre el sentit de les coses i desenvolupar un autèntic pensament crític i creatiu. Molts educadors ja perceben els signes d’una possible deshumanització, en la qual les persones “saben moltes coses” però tenen dificultats per donar un sentit a la seva vida —també a causa de la incapacitat de connectar la informació i els coneixements— i per no perdre de vista l’horitzó de sentit. Cal promoure una veritable higiene de l’atenció: ritmes que incloguin silenci, estudi reflexiu, lectura i anàlisi ponderada; sense aquests elements, la llibertat interior es pot veure compromesa» (§ 146).

Educar en el sentit dels límits

Finalment, Lleó XIV advoca per «una aliança educativa renovada» entre «les famílies, les escoles, les comunitats cristianes i les institucions públiques» (§ 147). En consonància amb la doctrina social de l’Església, recorda els principis fonamentals d’aquesta doctrina, que es concreten en diversos objectius educatius: «educar en la sobrietat i en el sentit dels límits; educar en el reconeixement del dret de l’altre i dels qui vindran després de nosaltres a gaudir dels béns que ens han estat donats, o que l’enginy humà posa a la nostra disposició; educar en la llibertat i en la responsabilitat; educar en el sentit de la transcendència i del bé comú».

Lleó XIV conclou recordant la missió que és pròpia de l’escola i que perdurarà en l’era de la IA: «L’escola no està cridada a perseguir la velocitat del món digital, sinó a oferir allò que el món digital, per si sol, no pot donar: temps compartit per aprendre i relacions de confiança».