"Qui tingui orelles, que escolti", Mt 13,9.

La crisi del Coronavirus ha generat debats que toquen temes com el valor que té la gent gran per a la societat, quin valor té la vida de la gent gran, el valor de morir acompanyat, o de poder-se acomiadar dels teus abans de morir. Tot això ha estat motiu d'articles, converses, reflexions, retrets, propostes... particulars, generals, públiques. Com és que es qüestionen aquests valors? Fer anys i anys, viure una situació de fràgil precarietat humana, és motiu per tal qüestionament? Veiem-ho.

Les circumstàncies que vivim han fet aconsellable la suspensió de l'acte d'inauguració del curs 2020-2021. Ha estat a contracor. Mai en la història de l’ISCREB s’ha hagut de suspendre aquesta celebració.

El Dr. Sergi Grau ha inaugurat la segona edició del Diploma d'Extensió Universitària en Mitologia i Simbologia. Ho ha fet exposant el tema "Herois i heroïnes a la Grècia Antiga". Dintre de la mitologia clàssica, unes de les figures més particulars, són aquests herois i heroïnes, que tenen la gràcia, com a categoria cultural i religiosa respecte d'altres cultures veïnes, de ser mortals i immortals alhora.

Tenia 92 anys i en feia 65 que era monjo; era Doctor en Dret i Llicenciat en Teologia; va fer una gran aportació a la historiografia civil i eclesiàstica de la primera meitat del s. XX

[Material cedit per Catalunya Religió]

La pandèmia de la COVID-19 ens ha colpit a tots. I seguim atrapats en la seva repercussió. Parlem de la repercussió sanitària, de la repercussió econòmica, social i política. Però hauríem d’afegir també la seva immensa repercussió ètica, que hauria de marcar un salt qualitatiu en la nostra manera individual i col·lectiva d’entendre la convivència humana, així com la seva organització i gestió. Intento explicar-me amb alguns aspectes de la pandèmia que tenen, al meu entendre, una rellevància ètica inevitable i que no podem, de cap manera, obviar d’ara endavant.

Aquesta pandèmia ens ha tocat a tots en major o menor mesura, o perquè hem patit la Covid, o perquè hem estat confinats, o perquè hem perdut éssers estimats, o perquè hem viscut el lliurament pels altres fins a l'esgotament…

Tots i totes hem perdut alguna cosa: salut, llibertat, feina...

L’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona i el Departamento de Teología de PUC-Río inicien col·laboracions acadèmiques. El primer curs, constarà de 4 crèdits, i serà impartit en llengua portuguesa, es tracta de la “Introducció a l’antic testament”, amb una duració de 4 mesos. Els inscrits podran seguir les matèries a través de les aules on-line que facilitarà la plataforma de l’ISCREB. Allà els docents penjaran tot el material que els alumnes precisen per a aprofundir en la seva fe i créixer en la cerca de Déu.

Iniciem un nou curs a l’ISCREB. Tot i les circumstàncies en les quals ens trobem, i prenent les mesures de seguretat convenients, comencem tant els estudis presencials com els virtuals.

L’espurna que encén la flama de la tesina és la lectura d’un article a La Vanguardia (PLAYÀ MASET, Missa per a agnòstics, 26 maig 2019) en què es descriu una iniciativa que té lloc a la parròquia de Santa Anna a Barcelona i que, tal com recull el titular periodístic, algunes persones anomenen missa per a agnòstics.