Per primera vegada, l’ou com balla al Seminari Conciliar de Barcelona

Localització
c/ Diputació, 231, Barcelona

Per primera vegada, al claustre de Sant Miquel del Seminari Conciliar de Barcelona (SCB) es podrà visitar, del 14 al 18 de juny, l’ou com balla i una catifa floral inspirada en un dels vitralls de la capella de la residència de Sant Josep de la Muntanya del SCB, disseny de Llucià Navarro, “Jo soc el Pa de Vida”.

Les institucions que desenvolupen els seus serveis a l’Església al SCB impulsen la celebració de Corpus com a festa popular. I se suma a la tradició de nombrosos claustres, patis i jardins que es guarneixen amb flors i cireres aquests dies.

Amb aquesta tradició, tan arrelada a la nostra ciutat, Barcelona, s’obre l’edifici per apropar-lo a la ciutadania, mostrar-ne el patrimoni, la vida acadèmica i de serveis que s’ofereixen, per prendre consciència que “el cor de la Diòcesi” batega amb ritme.

L’horari de visita és de dimarts a divendres de 9 a 20 h i dissabte de 9 a 13:30 h, accés lliure.

Les institucions participants

Ateneu Universitari Sant Pacià
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona
Centre de Pastoral Litúrgica
Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona
Secretariat Diocesà de Pastoral Familiar de Barcelona
Servei d’Acompanyament en el Dol i la Malaltia de Barcelona
Servei Diocesà per al Catecumenat de Barcelona
Seminari Conciliar de Barcelona

Festa popular i litúrgica

L’ou com balla ens ensenya la màgia de la senzillesa. Aquesta manifestació, pròpia de la festa de Corpus barceloní, ha esdevingut amb el pas dels anys un símbol de la identitat festiva de la ciutat. Els elements de l’ou com balla són l’ou, l’aigua i l'abundor de flors, tots tres amb interpretacions simbòliques de fecunditat i regeneració, pròpies de l’estació primaveral en plena vitalitat. Popularment, l’ou com balla representa la Sagrada Forma dins una rica custòdia ornada amb pedres precioses.

És difícil de precisar-ne l’origen. Sembla que ja hi era l’any 1440, i això es dedueix d'una anotació dels llibres de contes de l’obreria de la seu. Segons aquesta anotació, el claustre de la Catedral de Barcelona va rebre l’encàrrec d’arranjar la capella per la diada de Corpus i, a més, s'hi registra el cost d’una partida d’ous per al brollador. A l’hora de cercar-ne l’origen, també hem de tenir presents les similituds entre l’ou com balla i els jocs d’aigua que feien els musulmans en els brolladors dels patis interiors. Un d’aquests jocs consisteix justament a fer gronxar una piloteta sobre el raig d’aigua d'una font.

El brollador del claustre de la Catedral de Barcelona i la Casa de l’Ardiaca són els indrets tradicionals on trobarem l’ou com balla. Actualment, es pot veure en més patis d’edificis històrics i singulars de Barcelona. Aquest impuls de la diada de Corpus com a festa ciutadana ens posa a l’abast un seguit d’ous balladors que ens conviden a sortir al carrer i a passejar pels racons més bells de la ciutat. Enguany, el claustre de Sant Miquel del SCB s’ha volgut sumar a la  llista de patis i claustres d’encís on l’ou balla a la font. 

Per a més informació: Quiteria Guirao 627 562 934 – 933 022 235

Altres notícies
General

"La formació és una eina clau per donar raó de la nostra esperança"

Entrevista a Núria Caum, professora i subdirectora de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB). Recentment ha estat una de les ponents de la xerrada “La formació, un dels pilars principals de l’Església."
General

Clou el primer Congrés de Llibertat Religiosa i de Consciència

El primer Congrés de Llibertat Religiosa i de Consciència ha concentrat 150 persones de 29 països, 90 de les quals han exposat en 25 panels i taules rodones qüestions com la discriminació de cristians arreu del món, l'objecció de consciència i llibertat religiosa, el racisme, integració i acollida, religió i escola, llibertat religiosa a l'àmbit sanitari o la gestió municipal de la diversitat religiosa.
General

Precarietats

Només podem apropar-nos a la precarietat de puntetes. En primer lloc, perquè la precarietat que trobem en els altres és també la que hi ha en nosaltres. En segon lloc, perquè l’experiència de la precarietat pot ser tant un moment de gràcia com una confrontació insuportable amb el sofriment i el mal. La precarietat ens reenvia així al misteri de l’ésser humà.
Font: Centre Pastoral Litúrgic