Cursos

XVII Curs en diàleg interreligiós: el sufisme, l'alquímia del cor

Del 5 al 7 de juliol de 2023
Localització
Monestir de Montserrat

El terme alquímia s’adapta molt bé al sufisme, donat que el cor, des del punt de vista sufí, és una matèria que pot i ha de ser transformada, a l’igual que el plom ha de transmutar-se en or. Però referir-se a l’alquímia del cor és el mateix que parlar de la purificació del cor. El sufisme és el cor de l’islam i l’islam del cor, la més pura i refinada destil·lació del missatge alcorànic, una aposta radical per una espiritualitat lliure. Tanmateix, l’islam és el cor del sufisme. El curs abordarà l’enorme riquesa tant espiritual com artística i sapiencial d’un fenomen fèrtil i plural que encara roman molt desconegut a casa nostra.

Enllaços relacionats
Documents adjunts
Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
Diploma d'especialitat universitària

Éssers malèfics i malalties: simbologia i psicologia de l’origen dels mals a l’Antiga Mesopotàmia

A la conferència oferta en el marc de la Diplomatura de Mitologia i Simbologia (ISCREB), l’especialista Adelina Millet va aprofundir en la concepció dels dimonis i esperits malignes a l’Antiga Mesopotàmia. Al llarg de la seva intervenció va desgranar com els pobles semítics entenien la malaltia, la mort, els esperits protectors i destructors, i com aquestes creences van influir, més endavant, en les tradicions bíbliques i en el desenvolupament del judaisme i el cristianisme.
General

La vocació d'Ainara

En acabar la projecció de la pel·lícula Los domingos, vaig sortir del cinema amb una barreja d’emoció i reflexió. A la memòria em va venir, per contrast, un altre film llunyà: Historia de una monja (1959). Tots dos van ser premiats —el primer, dirigit per Alauda Ruiz de Azúa, amb la Petxina d’Or del Festival de Sant Sebastià; el segon, per Fred Zinnemann, amb l’Oscar de 1960— i comparteixen un mateix nucli: l’itinerari interior de la vocació religiosa i l’impacte que les decisions personals tenen en l’entorn familiar i social.