Formació permanent per a mestres i professors de religió
Veniu i ho veureu
Aleix Bonfill, Mónica Baurier
Aquesta proposta formativa s’emmarca a dins de la dimensió afectivoespiritual de la Competència en Pastoral Educativa (CPE) que ofereixen conjuntament la FECC i l’ISCREB. “Veniu i ho veureu” és un projecte evangelitzador inspirat en la pedagogia Montessori, centrat en la importància de la narració i recolzat en dinàmiques on allò visual i manipulatiu tenen un gran protagonisme. Té per objectiu afavorir el desenvolupament de l'espiritualitat de la persona, especialment del nen, a través de la narració d'històries de la Bíblia (Antic Testament i Nou Testament) i de l'Església (fe, litúrgia i sagraments, moral i oració).
Altres notícies
General
L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal
20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
Diploma d'especialitat universitària
Éssers malèfics i malalties: simbologia i psicologia de l’origen dels mals a l’Antiga Mesopotàmia
A la conferència oferta en el marc de la Diplomatura de Mitologia i Simbologia (ISCREB), l’especialista Adelina Millet va aprofundir en la concepció dels dimonis i esperits malignes a l’Antiga Mesopotàmia. Al llarg de la seva intervenció va desgranar com els pobles semítics entenien la malaltia, la mort, els esperits protectors i destructors, i com aquestes creences van influir, més endavant, en les tradicions bíbliques i en el desenvolupament del judaisme i el cristianisme.
General
La vocació d'Ainara
En acabar la projecció de la pel·lícula Los domingos, vaig sortir del cinema amb una barreja d’emoció i reflexió. A la memòria em va venir, per contrast, un altre film llunyà: Historia de una monja (1959). Tots dos van ser premiats —el primer, dirigit per Alauda Ruiz de Azúa, amb la Petxina d’Or del Festival de Sant Sebastià; el segon, per Fred Zinnemann, amb l’Oscar de 1960— i comparteixen un mateix nucli: l’itinerari interior de la vocació religiosa i l’impacte que les decisions personals tenen en l’entorn familiar i social.
