Diàleg Interreligiós Monàstic (DIM)

Tradicions espirituals aborígens i indígenes al centre de debat al Monestir de Montserrat

Redacció
Localització
Monestir de Montserrat

El Monestir de Montserrat ha acollit recentment un esdeveniment acadèmic que ha destacat la profunda connexió espiritual dels pobles aborígens d’Austràlia amb el seu entorn natural, així com les tradicions espirituals dels pobles indígenes de les Amèriques. L’acte, celebrat del 2 al 4 de juliol, va ser organitzat pel Diàleg Interreligiós Monàstic (DIM), el Monestir de Montserrat i l'ISCREB, ha comptat amb la presència de destacats ponents en el camp de l’antropologia i les ciències ambientals.

Visió profunda de les tradicions aborígens australianes

El primer dia de l’esdeveniment, dimarts 2 de juliol, va estar dedicat a explorar la rica herència cultural dels pobles aborígens d’Austràlia. La Dra. Anna Piella Vila, professora titular de la UAB i coordinadora del Grup de Recerca del GETP-Grafo, va oferir una conferència titulada "Aborígens Australians. Canvis i Continuïtats". La Dra. Piella, que ha realitzat treball de camp a Austràlia durant una dècada, va destacar com, malgrat els radicals canvis soferts en els darrers dos-cents anys, els pobles aborígens mantenen una relació espiritual única amb el seu entorn.

Segons la Dra. Piella, les muntanyes, deserts, rius i salts d’aigua no són només elements geogràfics per als pobles aborígens, sinó que són manifestacions físiques de la seva història i mites d’origen. Aquesta connexió es manté viva mitjançant creences totèmiques, rituals i cerimònies específiques. "Tenir cura del lloc que està directament vinculat a cada persona significa visitar-lo regularment, entrar en contacte amb els éssers creadors a través de cançons i rituals, i mantenir-lo per preservar-ne l’essència heretada dels avantpassats creadors", va explicar la Dra. Piella.

Josep, un dels assistents a la formació, va destacar que aquestes jornades demostren com persones de diferents llocs del món acaben fent-se les mateixes preguntes fonamentals sobre la vida, tot i les seves diverses respostes culturals. Una frase que va ressaltar de la conferència va ser que "tots som sàpiens sàpiens", referint-se a com la diversitat es troba en les solucions que cada grup humà ha trobat als problemes que enfronten.

Explorant les cosmovisions dels pobles indígenes de les amèriques

Els dies següents es van centrar en les tradicions espirituals dels pobles indígenes d’Amèrica. Josep M. Mallarach, doctor en Biologia Ambiental i membre de la Comissió Mundial d’Àrees Protegides de la UICN, va oferir una sèrie de conferències que van abastar diverses comunitats indígenes, des de les grans praderies nord-americanes fins a l’Amazònia.

El Dr. Mallarach va començar amb una visió general de la situació actual dels pobles indígenes, destacant la diversitat de territoris, ecosistemes, llengües, cultures i tradicions espirituals. A més, va posar de manifest la resistència i heroisme d’aquestes comunitats davant les creixents amenaces externes. A través de casos específics com els pobles absáloka i lakota de l’Amèrica del Nord, el professor va il·lustrar com les seves cosmovisions i pràctiques espirituals es mantenen vives, malgrat els desafiaments continus.

Josep, va elogiar el Dr. Mallarach, descrivint-lo com "un pou de ciència i de saviesa" que ha estat en contacte amb moltes tribus indígenes i ha participat en nombrosos congressos internacionals sobre espiritualitat i ecologisme. De tot l'explicat, l'alumne va destacar que "els pobles indígenes, tot i ser menys del 10% de la població mundial, conserven un 40% de la biodiversitat natural i parlen entre el 80 i el 85% de les llengües del món". 

Igualment, va descriure com "una part especialment commovedora" de les conferències, la discussió sobre els pobles de la Sierra Nevada de Santa Marta a Colòmbia, com els iku i kággaba. Aquests pobles, segons el Dr. Mallarach, es refereixen a la seva terra com "el cor del món" i tenen una profunda cosmovisió que guia la seva relació amb la natura. De manera similar, el cas dels ye'pá masa de l’Amazònia va exemplificar com les pràctiques rituals i l’espiritualitat estructuren els "plans de vida" d’aquestes comunitats, assegurant la seva continuïtat cultural i ecològica.

Un pont entre cultures i espiri tualitats

L’esdeveniment va concloure amb una reflexió sobre la importància de reconèixer i respectar les cosmovisions indígenes en un món cada cop més globalitzat. La Dra. Piella i el Dr. Mallarach van coincidir en la necessitat de fomentar el diàleg intercultural i d’aprendre de les pràctiques sostenibles i espirituals d’aquests pobles.

Els assistents han pogut gaudir d’unes sessions enriquidores que no només van oferir coneixements acadèmics, sinó també una perspectiva més profunda sobre la interconnexió entre humans i natura. Aquesta iniciativa subratlla el seu compromís amb l’estudi i la preservació de les cultures indígenes, promovent una major comprensió i respecte cap a aquestes comunitats.

L’èxit de l’esdeveniment obre la porta a futures col·laboracions i estudis que continuïn explorant les riqueses culturals i espirituals dels pobles indígenes arreu del món. En un moment on la crisi ambiental es fa cada cop més evident, les lliçons extretes de les tradicions indígenes podrien oferir solucions valuoses per a un futur més sostenible.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Detalls del papa Francesc

La grandesa, sovint, es mesura en els petits detalls, que acostumen a passar desapercebuts. Figures tan emblemàtiques com Jesús i Maria als evangelis deixen caure aquestes perles d’humanitat i tendresa que impacten qui les observa. Maria, a les noces de Canà, s’acosta a Jesús per dir-li: «No tenen vi». Intervé perquè la parella que celebra el casament no hagi de sentir vergonya per la manca de vi i pugui continuar gaudint de la festa. Jesús, quan retorna la vida a la filla de Jaire, en veure que els pares estan atònits contemplant el miracle, els diu que li «donin menjar». Tocar de peus a terra, saber llegir les necessitats, ser concrets...
General

El llegat del papa Francesc: l'esperança

El món s'acomiada del papa Francesc, després de gairebé dotze anys de pontificat. Els professors de l’ISCREB Jaume Flaquer i Manu Andueza, a través del blog de Cristianisme i Justícia, han volgut retre homenatge a un papa que ha marcat una època. Flaquer sintetitza el seu magisteri en quinze conceptes clau, com la misericòrdia, l’ecologia integral, la fraternitat i l'Església en sortida, mentre que Andueza ofereix un testimoni emocionat del seu impacte personal i comunitari.
Monestir de Montserrat I Foto: Núria Caum