Des de la reforma litúrgica del Concili Vaticà II, aquesta festa, anomenada popularment “el Corpus” o “Corpus Christi” i que enguany celebrem els 700 anys de la primera processó a Barcelona, és anomenada com a "Solemnitat del Santíssim Sagrament del Cos i de la Sang de nostre Senyor Jesucrist". La festa del Cos i de la Sang del Senyor commemora la institució del Sagrament de l’Eucaristia. És una crida a aprofundir en el significat de l’Eucaristia i del seu lloc en les nostres vides. Aquesta festivitat és la celebració del Déu de l’amor que es revela a sí mateix donant el seu Cos i la seva Sang, donant-se a sí mateix a nosaltres com l’aliment de la vida eterna.

Una paraula fa que el que es diu es faci realitat

"El Cos i la Sang de Jesús són el signe, ja no simbòlic, sinó real, de la unió de Déu i la humanitat en Jesucrist, que és veritablement Déu i veritablement home.

En l’últim sopar Jesús va dir: "Això és el meu cos, aquesta és la meva sang". El pa no representa el Cos de Jesús, sinó que es converteix en el Cos de Jesús. La seva paraula és conscient del que diu. El sagrament és el signe efectiu de la vida de Déu que entra en la persona: "Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna".

Jesús parla d’aquest gest per tal de ser reproduït com a memorial. Per a un jueu, realitzar un memorial és fer present al qui és recordat. És una presència efectiva. Quan arribem a la vida, algú ha d’alimentar-nos. Però això no és suficient. Sabem, per exemple, que un infant que no és alimentat, deixa de viure.

Així, a través del baptisme donem la benvinguda a un nou naixement a la vida de Déu. En la comunió, és la substància divina que ve a sostenir aquesta vida que ve del Pare. El que manca és l’amor. L’amor és l’Esperit Sant que ens dóna Jesús i que ens envia des del Pare.