General

Rosa Maria Boixareu: “La Quaresma convida a mantenir compromisos que requereixen valentia”

Lucia Montobbio

[Article original publicat a FLAMA] Rosa Maria Boixareu, doctora en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya, reconeix que viu la Quaresma sense renunciar a res en el sentit estricte de la paraula, però procura ser plenament conscient que “es tracta d’un temps especial que anuncia un fet cabdal: la Pasqua”.

Aquests dies no són “un temps trist, però tampoc d’alegria, perquè massa gent viu i sobreviu des del patiment”, assegura l’acadèmica, Màster en Antropologia de la Medicina per la URV i col·laboradora de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) en cursos de temàtica bíblica des de 1997.

La Quaresma com a temps de reflexió
Qui va ser síndica de Greuges de la Universitat Ramon Llull entre 2012 i 2020 i professora a la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL fins al 2010, reconeix que concep l’espiritualitat com la pràctica del bé: “Un bé que reconeix en l’altre la imatge d’ella mateixa amb les possibilitats d’aquestes ‘engrunes divines’ de què parla Gènesi 2,7”, detalla.

Dimecres de Cendra
Costums i lectures durant la Quaresma
Boixareu té un costum particular durant aquests quaranta dies que precedeixen la Pasqua: recordar “el molt que podem amb el poc que som”. Pel que fa a les lectures, afirma que li resulta difícil triar-ne només una, però recomana Un dia en la vida d’Abdel Salam, un llibre que retrata la realitat del patiment i planteja preguntes sobre la resposta humana davant la injustícia i la Pasqua. També destaca passatges com Gènesi 38, que relaciona amb la fidelitat i el coratge, recordant que “la Quaresma convida a mantenir compromisos que requereixen valentia”.

Un recordatori d’humilitat
Segons Boixareu, l’aspecte més enriquidor de la Quaresma és l’expressió llatina Pulvis es et in pulverem reverteris (“recorda que ets pols i a la pols tornaràs”), que es pronuncia en imposar les cendres als fidels el Dimecres de Cendra. Aquesta frase recorda que el cos humà és material i tornarà a la terra després de la mort, convidant a la humilitat.

La professora subratlla que no aïlla la Quaresma de la resta de l’any i que no transforma la manera de compartir amb els altres. Tot i que no li agrada donar missatges de vida, recomana a qui vulgui començar a viure la Quaresma: “No t’oblidis mai de fer el bé, tot i que, a vegades, és complicat”.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

La religió i el jogo bonito

Una gran part de la població mundial viu pendent de la fase final del mundial de futbol que s’està jugant a Nord-Amèrica. Un esdeveniment que va molt més enllà d’una pilota, una extensió considerable de gespa tallada al mil·límetre i uns pals fent forma de rectangle amb una xarxa tensa darrera. El futbol és molt més que un esport, es vulgui o no es vulgui, ja que conté una enorme dimensió política: només cal veure les piulades extorsionadores de Donald Trump o els articles de dubtosa qualitat periodística i ètica de Mariano Rajoy. Però encara es podria dir més, el futbol, altrament, consisteix en una religió benèvola, com deia Vázquez Montalbán. Bé, això de benèvola, malauradament, es va perdent amb els anys, però és flagrant que ambdós aspectes antropològics s’abracen.
Màster

El Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa: transmissió de les savieses espirituals i el seu valor per a la convivència

La Biblioteca de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL de Barcelona ha acollit aquest dilluns 13 de juliol la presentació del vuitè document del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya, que analitza com s’articulen els llegats de sentit en una societat cada cop més plural.