Llicenciatura

Què ens ha deixat la pandèmia a la nostra societat?

Toni Olivas (Bisbat Menorca)
Organitzador:
Bisbat Menorca i ISCREB
Localització
Ciutadella (Menorca)

El P. Antoni Pou, monjo de Montserrat i natural de Manacor, és Doctor en Teologia i psicòleg, amb una tesi en Teologia Fonamental sobre Bíblia i Psicologia. Va ser el ponent de la primera jornada de Teologia celebrada a Ciutadella sota el lema «Què ens ha deixat la pandèmia a la nostra societat».

Antoni Pou va destacar que la pandèmia ha deixat a moltes persones “ferides físicament i emocionalment”, i que els cristians com el bon samarità hem d’acollir i ajudar a les persones que estan sofrint. D’una forma molt pedagògica va explicar què és la depressió, com prevenir-la, tractar-la i ajudar a les persones que la sofreixen, mostrant empatia i comprensió. Alguns dels consells que va compartir van
ser fer exercici físic, una bona alimentació, tenir hobbies i cultivar les relacions socials. En aquest sentit, va destacar la diferència entre la tristesa i la depressió. La tristesa és una emoció normal i necessària (ens fa més realistes, ens ajuda a superar les adversitats, etc.), en canvi, la depressió és una tristesa patològica, que fa sentir a la persona molt enfonsada i bloquejada. A més, el psicòleg va ressaltar la importància tant de l’ajuda psicològica com de la dimensió espiritual, és a dir, posar la nostra confi ança en Déu per fer front a les situacions vulnerables. 

El periodista Toni Olivas, del Bisbat de Menorca, entrevista al ponent.

P. Antoni, quina repercussió ha tingut la pandèmia de la covid-19 sobre la salut mental de les persones?

En moltes persones ha sigut com la gota que ha fet vessar el vas. Persones que anaven sortint-se’n amb situacions ja dramàtiques econòmicament o emocionalment s’han vist desbordades per les limitacions de la pandèmia: dols, més precarietat laboral, solitud, trencaments familiars, o violència de gènere afavorida per una convivència més prolongada a causa del confinament, etc.

A quines edats creu que ha afectat més aquesta pandèmia?

Els qui pitjor ho han passat han sigut els adolescents i les persones grans; els primers perquè és una època de la vida on és molt important el grup, el joc, la interacció social... han hagut d’estar molt de temps sols augmentant les inseguretats pròpies de la seva edat; i la gent gran pels estralls que ha fet la pandèmia entre la gent d’edat avançada, que han vist com la seva parella, amics íntims, o persones estimades sofrien o morien, a més de la incomunicació dels familiars, en el cas dels qui estaven en les residències.

Com superar els dols i les ansietats conseqüència de la covid-19 per mantenir una salut estable?

Hi ha uns nivells bàsics que només es poden solucionar a partir de l’assistència social i caritativa; quan aquests estan coberts és bo incorporar la interacció social, una vida activa (caminar, fer esport, tenir aficions), tenir cura de les amistats, aprendre a gestionar els conflictes familiars; i, per últim, també conrear una vida espiritual (que pot ser entesa de manera molt ampla). Coses molt bàsiques però que quan manquen fan que ens tornem molt fràgils psíquicament.

Ens haurem d’acostumar a viure amb el virus i com?

Ara que es comença a veure la llum al final del túnel cobram esperances que aquest virus tingui, en el futur, els efectes d’una grip normal. No hem de perdre de vista però que cada vegada estem en un món globalitzat i això fa que qualsevol malaltia contagiosa es vagi escampant per tot el planeta com una taca d’oli. Cal aprendre del que hem viscut, perquè si torna a passar una cosa semblant, sapiguem respondre amb més eficàcia.

 

Entrevista original apareguda al Full Dominical de Menorca

Veure conferència

Altres notícies
Màster

Les paradoxes del combat per la pau

Potser ningú recorda Flavi Vegetius, l’autor llatí del segle IV que al captard de la seva vida es va convertir al cristianisme. Pocs avui deuen haver llegit el seu assaig Epitoma rei militaris. Però molts coneixen la sentència del prefaci al llibre III en la versió que es popularitzarà més endavant: Si vis pacem, para bellum (Si vols la pau prepara la guerra). L’expressió Para bellum, amb el pas dels anys, donarà nom a la pistola Parabellum i a la munició 9x19 Parabellum registrats per la Deutsche Waffen el 1898. Ben explícit!
General

El camí espiritual requereix lentitud

La recerca de la velocitat és una característica important de la nostra cultura. Es tracta de recórrer el màxim d’espai amb el mínim de temps. Es requereix una gran dosi d'adrenalina per pilotar la vida a tall d'un cotxe Fòrmula 1 o una moto GP. Competir amb força i anticipar-se als altres, encara que sigui per mil·lèsimes de segon.
Jornada presencial

La dimensió humana

Enguany, l’ISCREB ha reformulat la dinàmica de les sessions presencials a Barcelona. Volem impulsar i potenciar aquestes trobades com a espai de reflexió i diàleg entre tota la comunitat educativa, conscients que tot aprenentatge s’enriqueix a través de la relació personal.
Antoni Pou durant la conferència a Menorca (font: Bisbat de Menorca)