Passats cinquanta dies de la solemnitat de la Pasqua, en què hem celebrat el nucli de l’any litúrgic i de la nostra fe cristiana; és a dir, del Misteri Pasqual de la passió, mort i resurrecció de Jesús, l’Església celebra amb gran joia la solemnitat de Pentecosta, on fem memòria (anàmnesi) del do de l’Esperit Sant sobre els Apòstols amb la Mare de Déu i l’inici del temps de la missió de l’Església. Fins aquell moment, els deixebles de Jesús seguien amb por, desconcert, incredulitat, covardia; però en rebre el do de l’Esperit Sant, que –com diem en la professió de fe apostòlica- prové del Pare i del Fill, reben la força per anunciar la Bona Nova de la salvació a tots els indrets de la Terra, donant fins i tot la pròpia vida pel Senyor.

Per a nosaltres, la solemnitat de Pentecosta ens ha de fer recordar que pel baptisme nosaltres som fills i filles de Déu i temples de l’Esperit Sant; és a dir, tenim l’Esperit del Senyor dins nostre, que cada dia s’ha de renovar en nosaltres. Pentecosta ens ha de recordar que som cridats a la missió, i que és el mateix Senyor pel seu Esperit qui ha de moure les nostres vides com a cristians.

En aquest dia, s’ha plasmat aquest misteri amb l’Esperit Sant en forma de colom enviant llengües de foc sobre els Apòstols i Maria, recordant com el foc transforma allò que toca; per això, avui el color litúrgic és el vermell, que ens recorda el foc. Així com aquest element de la naturalesa diem que transforma allò que toca, també l’Esperit Sant ens ha de transformar en homes i dones nous.

En la nostra cultura, recordem aquest dia com “Pasqua granada”, simbolitzada amb els fruits de la terra. Que també nosaltres sapiguem donar bons fruits. Bona diada de la Pentecosta!