General
Parlar de cel i d’infern el món d’avui
Càrrec:
Albert Moliner
Font:
Casal Parroquial de Sant Josep (carrer St. Josep 18, Mataró)
Organitzador:
Escola Teologia Maresme, Cristianisme s-XXI, ISCREB
Totes les conferències començaran a les 7 del vespre i es faran al local del Casal Parroquial de Sant Josep (carrer St. Josep 18). S'impartiran en català i són presencials.
Primer trimestre: El més enllà i l’esperança cristiana
1. El més enllà de la Bíblia (A càrrec de Jaume Duran)
2. Després de la mort en les grans religions (A càrrec de Xavier Becerra)
3. Parlar de cel i d’infern el món d’avui (A càrrec d'Albert Moliner)
4. La resurrecció dels morts i la vida eterna (A càrrec de Jaume Duran)
Aquestes sessions seran impartides durant els dijous 7, 14, 21 i 28 del mes de novembre de 2024.
Altres notícies
General
L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal
20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General
L'Holocaust obre el curs de l'ISCREB: una lliçó sobre la fragilitat de la civilització
L'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) ha celebrat avui l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2025-2026 a l'Aula Magna del Seminari Conciliar, un esdeveniment que ha marcat l'inici d'un nou any de formació i pensament crític en l'àmbit de les ciències religioses. Enguany, també se celebren els 25 anys d’estudis virtuals a l’ISCREB, aquesta fita ha estat recordada amb la projecció d’un audiovisual.
General
Sirat: quan el viatge es converteix en experiència interior
La pel·lícula Sirat d’Oliver Laxe, recentment escollida per representar Espanya als premis Oscar, no és només una obra cinematogràfica: és una travessa. Antoni Nello, en la seva columna a la Revista Foc Nou, ens adverteix des del principi que ens trobem davant d’un film que demana una actitud determinada de l’espectador: no mirar, sinó deixar-se portar. Sirat no ofereix respostes clares, sinó un camí obert, un pont tensat entre l’infern i el paradís, com diu el mateix text que obre la pel·lícula.
