Presentem el setè número d’Horitzó. Revista de Ciències de la Religió amb l’ànim de contribuir a la reflexió entorn del fet religiós i el seu rol en la cultura, en aquest context nostre de canvis a tants nivells que porta a parlar, més que d’una època de canvis, d’un canvi d’època.

En aquesta ocasió, ens aturem a considerar la reconfiguració del fet religiós que s’està produint a la nostra societat i les seves implicacions en diversos àmbits de l’existència. En Gabriel Amengual duu a terme una exposició clara de la transició de l’espiritualitat teista a les formes laiques o immanents que
estan emergint, mentre que en Lluís Ylla s’atura a considerar com repensar les espiritualitats cristianes en una època poc donada a l’esperit. La Conxita Gómez aborda aquest ressorgir de l’espiritualitat, però per mostrar quin rol té en l’àmbit de la salut i el treball. L’Esteban Mate aporta la seva reflexió sobre la relació entre religió, cultura i política.

Volem contribuir també a la reflexió sobre la condició humana des de diversos àmbits i experiències. Així, en Jordi Corominas aporta el testimoni de Robert Antelme —escriptor i deportat a camps nazis, que exposa a L’espècie humana la seva experiència al Lager— i ens mostra com, en un món sovint deshumanitzat i deshumanitzador i temptat pel trans i el posthumanisme, Antelme reivindica «seguir sent, fins al final, homes».

D’altra banda, Nobel-Augusto Perdu examina la persecució dels bahá’ís a l’Iran integrant perspectives sociològiques, jurídiques i teològiques i posa en evidència com l’experiència bahá’í  xemplifica tant la fragilitat com el potencial transformador de les comunitats de fe sota pressió. En un altre àmbit, l’Emma Lavinia exposa com el pensament i la contemplació són moments constitutius de l'experiència humana segons el pensament de Raimon Panikkar. L’Iván Sánchez enfoca la seva atenció vers el món literari de Rainer Maria Rilke tot explorant el procés de creació de les Elegies a Duino, que va provocar en l’autor una crisi existencial profunda arran de la qual va haver de recórrer a la consulta de diversos professionals de la teràpia psicoanalítica.

Finalment, en aquest món cada dia més interconnectat, resulta molt interessant la reflexió que ha encetat la Xarxa de Teologia del Mediterrani i que en Vincenzo Di Pilato ens presenta per desenvolupar un  mètode teològic propi del Mediterrani, que es faci ressò tant de la seva riquesa cultural com de la tragèdia humana de la qual tots som testimonis.

No podem deixar d’agrair la col·laboració dels autors dels articles i les recensions, així com del consell de redacció que fa possible la publicació de la revista amb la seva dedicació. 

Llegir número