General

Nadal no és una data sinó una persona

1.- Nadal és una bona notícia: “S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Notícia” (Mc 1,15). És una frase en imperatiu que inaugura la predicació pública de Jesús però que es pot aplicar també al seu naixement. Es tracta d’una proposició que aspira a situar-nos existencialment en una atmosfera d’expectativa: què esperem?, què desitgem?, què ens cal canviar?... Perquè tota novetat apel·la a una transformació, al contrast entre una novetat i un antic estat de les coses, a una substitució de circumstàncies. Tota novetat ens introdueix en quelcom que no hi era abans. Amb la novetat el passat no s’esborra però deixa de ser actual i passa a formar part del record. En el Nadal Jesús se’ns fa present i nosaltres esdevenim els seus coetanis. Cada Nadal ens recorda que Jesús torna a néixer per a nosaltres i tornem a ésser conscient que és al nostre costat: “El qui és la Paraula s’ha fet home i ha habitat entre nosaltres” (Jn 1, 14).

2.- Nadal és una novetat: “Perquè les coses d’abans han passat. Jo faig que tot sigui nou” (Ap 21, 4-5). La salvació oferta per Déu no és un simple afegitó a la nostra vida sinó una sacsejada. No hi ha salvació sense trasbals, sense una topada amb un mateix i amb la realitat. Podria semblar una paradoxa però la salvació és una commoció que ens fa veure i viure de forma nova. Celebrar el Nadal és accedir a allò inèdit. Perquè tot naixement és una promesa d’un futur possible, un desvetllament i un inici. El naixement de Jesús proporciona una integritat absoluta que va de la menjadora inicial on hi posen el nadó perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se (Lc 2, 7) fins el sepulcre on encara no hi havia enterrat ningú (Jn 19, 41). Una vida, de principi a fi, marcada per l’anomalia. Con tanta gent que, avui, neix i mort en solitud, oblit i desinterès...

3.- Nadal és una davallada. És el Fill que davalla del cel a la terra i inicia una vida marcada per successives davallades que simbolitzen l’existència errant de qui ocupa el darrer lloc: s’agenollarà davant dels deixebles per rentar-los els peus, no té cap lloc on reposar el cap... Només refusa davallar una vegada: quan, burletes, el comminen a davallar de la creu (Mc 15,32). És l’abaixament, l’ocultació, la kènosi: “Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist: Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició de servent i es féu semblant als homes. Essent humà el seu aspecte, s’abaixà i es féu obedient fins a la mort, i una mort de creu” (Fl 2, 5-8). Fent-se servidor, Jesús es va igualar els éssers humans. Aquesta és la lliçó de Nadal: el naixement només és significatiu per als més senzills i posa en guàrdia els qui tenen poder o aspiren a tenir-lo.

4.- Nadal és un misteri perquè en aquell nadó hi ha la potència de Déu. En aquest sentit, Nadal és la recerca de les petjades de Déu que podrien passar desapercebudes: “Enmig vostre hi ha el qui vosaltres no coneixeu” (Jn 1, 26). Aquell nadó és el qui esperaven sense saber-ho. No cal que el busquin perquè és ell qui s’acosta (Mt 3, 14). Nadal és el símbol d’una trobada interpersonal, d’una interpel·lació, d’una invitació a escoltar: “Jo no trauré pas fora ningú que vingui a mi” (Jn 6, 37). Es tracta de la crida a la conversió, al recomençament, al retorn a l’origen: “T’ho ben asseguro: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt” (Jn 3, 3). Tot naixement hauria d´ésser un renaixement.  

Altres notícies
General

Nadal 2024 al Seminari i a l'ISCREB

El programa preveu una visita al pessebre, un tió solidari, un concert de Nadal i una Eucaristia. El Seminari Conciliar de Barcelona convida la ciutadania a gaudir de les diverses activitats que es desenvoluparan durant aquest temps d’Advent i Nadal. A l'ISCREB, els alumnes tindran l'oportunitat de trobar-se el 18 de desembre a les 19h a l'Aula 3 per cantar nadales i compartir pregària. 
General

Maria, sense pecat

El 8 de desembre celebrem la Immaculada Concepció, un dogma que afirma que Maria va ser preservada del pecat original. Tot i que aquest dogma va ser proclamat l’any 1854, les seves arrels es remunten al segle V. Maria era una dona normal, filla de pares humans, però per què se li va atorgar una rellevància tan especial?
General

Advent: recomençar. Reconnectar-se a l'essencial

Un altre cop iniciem el camí de l’Advent, principi de l’Any Litúrgic al llarg del qual contemplarem i celebrarem els diferents esdeveniments de la vida de Jesús.