General

Mor Pere Lluís Font

Redacció

La cultura catalana està de dol per la mort de Pere Lluís Font, que ha traspassat a l’edat de noranta-un anys. Filòsof, teòleg i traductor, Font ha estat una de les figures més destacades del pensament contemporani al país, així com membre del consell científic de la Revista Horitzó de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB). La seva desaparició deixa un buit en els àmbits acadèmic, cultural i espiritual.

Font va dedicar tota la seva trajectòria a la defensa del pensament crític i del diàleg entre el cristianisme i la cultura contemporània. Mestre de filòsofs, va esdevenir una figura clau per a diverses generacions d’intel·lectuals, alhora que contribuïa a la normalització i dignificació de la llengua catalana en l’àmbit filosòfic.

Trajectòria

Nascut a Pujalt, un petit poble del Pallars, la seva trajectòria vital va estar marcada per l’esforç i la perseverança. Després d’iniciar-se al seminari de la Seu d’Urgell, va ampliar estudis a Roma i a Tolosa de Llenguadoc, on va entrar en contacte amb la filosofia moderna i contemporània. Pensadors com Michel de Montaigne, René Descartes i Blaise Pascal van marcar profundament el seu itinerari intel·lectual.

De retorn a Catalunya, va desenvolupar una llarga carrera docent a la Universitat de Barcelona i, posteriorment, a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va exercir fins a la seva jubilació l’any 2004. També ser vicepresident del Patronat de la Fundació Joan Maragall i membre emèrit de l'Institut d'Estudis Catalans, també membre numerari de l'Acadèmia de Bones Lletres. La seva obra és molt extensa: obres pròpies, traduccions i edicions, així com una tasca en la difusió dels grans clàssics de la filosofia europea en català.

Entre les seves contribucions més destacades hi ha la traducció dels Pensaments de Pascal i la direcció de la col·lecció “Textos Filosòfics” d’Edicions 62, que va posar a l’abast del públic català autors com Montaigne, Descartes, Spinoza o Kant. Més enllà de l’àmbit acadèmic, Font va ser un intel·lectual compromès amb la cultura i la llengua, participant activament en el debat públic i en la construcció d’un pensament català contemporani.

Va rebre premis com Creu de Sant Jordi o el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, un reconeixement que destacava tant la seva obra filosòfica com la seva tasca de traductor. Font va ser el primer pensador en el camp de la filosofia a rebre aquest guardó, fet que subratlla la singularitat i la importància del seu llegat intel·lectual.

Recuperem l'article "Sobre l'imaginari cristià"

Així, volem recuperar un dels seus articles, publicat al primer número de la Revista Horitzó, titulat “Sobre l’Imaginari Cristià”. En el text defensava que no hi ha pensament sense imatge i que, per tant, la inculturació moderna del cristianisme exigeix una renovació no només del llenguatge i del pensament, sinó també de l’imaginari. Segons Font, aquest imaginari tradicional, basat en lectures premodernes de la Bíblia i en una visió precientífica del món, ha de ser revisat a la llum dels mètodes moderns d’exegesi i en diàleg amb la ciència contemporània. Amb exemples sobre “l’altre món” i l’origen i la fi de l’univers, el filòsof posava de manifest la necessitat d’un cristianisme capaç de repensar-se sense renunciar a la seva essència.

Articles relacionats

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Travessies cap a la resurrecció

No s’arriba de cop a la resurrecció. Normalment, cal transitar per determinades travessies que hi condueixen. Me n’aturo en tres. La primera, la mort. Per ressuscitar, abans cal morir. Endinsar-se en un terreny ignot. Desprendre’s de tot per assolir-ho tot.
General

Les set últimes paraules de Crist a la Creu

“Les set últimes paraules de Crist a la Creu” (Seven Last Words of Christ) ha estat la composició musical de Franz Joseph Haydn que interpretà el Quartet de Corda Classicambra de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs el 2 de març de 2007.
Retrat Pere Lluís Font I Universitat Autònoma de Barcelona