Teniu a les mans el quart número de la revista Horitzó. Revista de Ciències de la Religió, publicació anual de caràcter interdisciplinari de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB). És una revista que vol aportar elements per a la reflexió entorn del fet religiós i la seva incidència en la cultura, sobretot des d’una perspectiva acadèmica.

El nostre horitzó segueix ennegrit per la guerra... Aquests darrers mesos som testimonis de com la crisi econòmica i també l’ecològica posen en perill moltes vides. Ens trobem davant reptes ingents que interpel·len la nostra cultura global i que, en darrera instància, ens plantegen la pregunta sobre què vol dir viure i de com la vida és possible per a tots, també per a la nostra casa comuna que és el planeta.

La revista vol ser una invitació al diàleg amb tots els lectors per cercar camins, per repensar algunes d’aquestes qüestions que tenim plantejades. Com ens situem davant la tecnologia? L’antiga llegenda
jueva del gólem pot adquirir una actualitat insospitada. Ens podrem deixar il·luminar per la reflexió de Michel Henry sobre la barbàrie, l’art i la vida des d’una perspectiva fenomenològica. Ens demanarem no només per si podem parlar de la banalitat del mal sinó si també és possible parlar de la banalitat del bé que es desplega en contextos vitals límits i quina significació té per a la nostra existència. Podrem repensar com Europa es relaciona amb els seus orígens cristians i com això la configura. Igualment, podrem conèixer els camins de diàleg i enriquiment que ha anat dibuixant la darrera assemblea del Consell Mundial de les Esglésies a Karlsruhe. D’altra banda, pel que fa al diàleg entorn de la dimensió espiritual i religiosa de forma més específica, ens demanarem pel funcionament psicològic de l’experiència espiritual i com aquest s’il·lumina des de les categories de la despossessió i la transformació.

També ens demanarem per les implicacions de la dissolució del concepte de transcendent en la noció l’autotranscendència en la comprensió del fet religiós. Podrem reflexionar sobre com viure la dimensió espiritual al marge de les religions, creences o déus. En un altre ordre de coses, davant la lectura sovint fonamentalista de l’Escriptura, copsarem els horitzons que s’albiren fent-ne una lectura maièutica. Finalment, oferim una sèrie de recensions que ens posen en contacte amb algunes de les publicacions recents més interessants del nostre àmbit de coneixement.

Ben segur que totes aquestes reflexions poden eixamplar i enriquir el nostre horitzó vital. Agraïm a tots els autors la seva col·laboració, com també al consell de redacció que, amb la seva implicació a fons perdut ha fet possible aquest quart número de la revista.

ARTICLES

• PER UNA INTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA DE LA RELIGIÓ; Mario Aletti
• SIGNOS DE UNA ESPIRITUALIDAD LAICA. ANÁLISIS SIMBÓLICO DE TEXTOS RELIGIOSOS: EN EL MARCO DE  LA EPISTEMOLOGÍA AXIOLÓGICA DE MARIÀ CORBÍ;  José Manuel Bobadilla Gómez.
• LA BARBARIE, LA VIDA Y EL ARTE. UNA MEDITACIÓN TEOLÓGICA SOBRE LA FENOMENOLOGÍA RADICAL DE HENRY;  Miguel García-Baró
• EL FUNCIONAMIENTO PSICOLÓGICO DE LA EXPERIENCIA ESPIRITUAL: DESPOSESIÓN Y TRANSFORMACIÓN;  Francesc Grané
• BANALITAT DEL MAL / BANALITAT DEL BÉ; Josep Hereu i Bohigas.
• QUAN EL QUE ES VEU NO ÉS EL MÉS IMPORTANT. XI ASSEMBLEA DEL CONSELL MUNDIAL D’ESGLÉSIES. KARLSRUHE (ALEMANYA) 2022: «L’AMOR DE CRIST PORTA EL MÓN A LA RECONCILIACIÓ I LA UNITAT»; Antoni Matabosch.
• L’ARBRE DESARRELAT. ELS VINCLES ESTRONCATS ENTRE EUROPA I EL CRISTIANISME, Jordi Saura Matallana.
• FONAMENTALISME ENCRIPTAT: LA BÍBLIA, DEL LITERALISME A LA MAIÈUTICA HISTÒRICA; Andrés Torres Queiruga.
• LA LLEGENDA DEL GÓLEM I LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL; Joan Albert Vicens.

RECENSIONS

• Las anclas en el cielo. La infraestructura metafísica de la vida humana; Marc Mercadé Serra.
• Kant y el cristianismo;Abel Jiménez.
• El futuro del pasado religioso; Juan Manuel Cincunegui.
• Ética de la ecología integral; Ester Busquets Alibés.
• La gravetat i la gràcia; Josep Otón.
• Veig Satanàs caure com el llamp; Xavier Garcia-Duran.
• El text i els seus contextos. Reflexions sobre l’exegesi bíblica; Rosa Maria Boixareu Vilaplana.

NOTES BIBLIOGRÀFIQUES

• Escrits sobre la filosofia catalana; Andreu Grau i Arau

POLÍTIQUES EDITORIALS