General

Nova sèrie d’articles d’opinió: Document Final del Sínode

L’Arquebisbat de Barcelona inicia una nova sèrie d’articles d’opinió escrits pels professors de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB). El primer article d’aquesta col·lecció porta per títol “El cor de la sinodalitat” i està signat per Lluís Agustí, que ens convida a reflexionar sobre el sentit profund del camí sinodal que viu avui l’Església.

Agustí recorda que “el Sínode no l’hem acabat, continua en el temps” i que “construir una Església sinodal és un camí de reptes i compromisos”. D’aquesta manera, planteja una pregunta clau per al nostre temps: “realment volem una Església sinodal, estem disposats a rebre el Sínode a casa nostra?”

L’autor adverteix que poden aparèixer “resistències, actituds de rebuig o simplement indiferència” davant aquest procés de canvi i que, sovint, “som massa autoreferencials si ens costa obrir finestres, esbossar camins, fer saltar pels aires trinxeres que ens separen, convertir-nos en constructors de ponts”. En aquest sentit, denuncia una mentalitat individualista marcada per la cultura del “primer jo”, contrària a la “cultura del fet de caminar junts” que defineix la sinodalitat.

Segons Agustí, “la construcció d’una Església sinodal és obra de l’Esperit Sant”, ja que “sense la presència de Jesús i del seu Esperit aconseguirem ben poc”. Per això, afirma amb convicció que “el cor de la sinodalitat està en la comunió amb la Trinitat: Déu Pare-Mare, Jesús, el Fill de Déu i l’Esperit presència de Jesús enmig de la comunitat reunida en nom de Jesús”.

El teòleg subratlla també la necessitat d’un procés interior profund: “Per viure aquesta experiència personal i comunitària, necessitem convertir-nos, tornar a Déu, reconèixer que sols, sense Jesús, no podem fer res”. I resumeix aquesta idea dient que “el cor de la sinodalitat és la conversió que neix de la trobada amb Crist ressuscitat: llum per a tots els pobles”.

Agustí descriu la comunitat cristiana com “el nou poble sant de Déu”, arrelat en els sagraments, i destaca el paper de Maria com a model d’Església que “escolta, prega, medita, dialoga, acompanya, decideix, actua”.

També fa referència al document “Pistes per a la fase d’implementació del Sínode (2025-2028)”, publicat el 29 de juny de 2025, que proposa “experimentar pràctiques i estructures renovades que facin que la vida de l’Església sigui cada vegada més sinodal”. En paraules de l’autor, l’objectiu és “identificar camins concrets i itineraris formatius per a realitzar una conversió sinodal tangible en les diverses realitats eclesials”.

Finalment, Lluís Agustí recorda que “l’Església com a Poble de Déu és un sagrament d’unitat”, entesa com a “harmonia entre tots els qui formem el Poble de Déu enmig d’una gran varietat de carismes i ministeris”. Aquesta unitat, però, “no és uniformitat, sinó integració orgànica de les legítimes diversitats”.

Per això, conclou amb una crida esperançada: “El Sínode és un regal per a tot el Poble de Déu. Tant de bo meditem i aprofundim el seu missatge i el posem en pràctica.”

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

La vocació d'Ainara

En acabar la projecció de la pel·lícula Los domingos, vaig sortir del cinema amb una barreja d’emoció i reflexió. A la memòria em va venir, per contrast, un altre film llunyà: Historia de una monja (1959). Tots dos van ser premiats —el primer, dirigit per Alauda Ruiz de Azúa, amb la Petxina d’Or del Festival de Sant Sebastià; el segon, per Fred Zinnemann, amb l’Oscar de 1960— i comparteixen un mateix nucli: l’itinerari interior de la vocació religiosa i l’impacte que les decisions personals tenen en l’entorn familiar i social.
General

L’amor no és consol, és llum

La publicació del darrer treball de Rosalía, Lux, ha aixecat un gran rebombori. Bisbes, periodistes, pensadors, opinadors, músics... han entrat en el debat. Alguns hi veuen un retorn de la religió -o, més aviat, de l’espiritualitat- altres, en canvi, desconfien de la utilització de símbols cristians arraconats durant dècades per la nostra societat secularitzada.