El passat 10 de gener de 2026, l’ISCREB va celebrar de manera virtual el seu 35è aniversari amb diversos actes commemoratius. Un dels moments més destacats de la jornada va ser la presentació d’una auca que recull, amb afecte i humor, una part essencial de la història de la institució.

L’auca ha estat elaborada per la professora Maria Claustre Solé, autora dels rodolins, i Ana María da Silva, encarregada de les il·lustracions. Da Silva és, a més, la dona d’un alumne de l’ISCREB, fet que reforça el caràcter familiar i comunitari d’aquesta iniciativa. El resultat és una obra clara, popular i entranyable que connecta amb una tradició arrelada al país i que vol retre un petit homenatge a tota la família de l’ISCREB.

Segons Maria Claustre Solé, el procés de creació dels rodolins va ser viscut com “un divertiment i un repte creatiu” que va gaudir molt. Tot i haver-ne escrit molts més, finalment va optar per fer una selecció acurada per sintetitzar l’esperit del recorregut de l’ISCREB al llarg dels seus anys de trajectòria. “He intentat fixar-me en moments concrets i especialment significatius, aquells que podien explicar molt amb poc”, explica.

Pel que fa al treball conjunt, les dues autores han desenvolupat les seves aportacions de manera autònoma. Solé va elaborar els textos i els va fer arribar a Ana María da Silva, que ha interpretat els rodolins amb plena llibertat creativa, aportant-hi “el veritable art i moltes hores de feina”, tal com reconeix la mateixa autora dels textos.

Da Silva va explicar a la presentació que l'estil d'il·lustració que ha fet servir pot recordar al de la Pilar Bayés i que per fer més dinàmica l'Auca es va inventar dos personatges per presentar-la: Iscle i Rebeca, fent cas del nom de l'ISCREB (ISC per Iscle, REB per Rebeca).  

En relació amb els reptes de representar visualment l’educació virtual, Ana Maria assenyala: “el repte principal, més que conceptual, va ser trobar l’equilibri entre literalitat, humor i voluntat de transmetre la trajectòria i la identitat del projecte virtual”.

Sobre l’equilibri entre rigor històric i llenguatge artístic, la il·lustradora explica que sempre va prendre com a punt de partida la idea de cada rodolí, mantenint la fidelitat històrica en protagonistes, llocs i dates, i incorporant un llenguatge simbòlic propi de l’auca amb metàfores visuals senzilles i recognoscibles, combinades amb un toc d'humor que aportés proximitat sense perdre rigor.

Da Silva destaca com a especialment significativa la vinyeta número 14, que representa el naixement dels estudis virtuals de l’ISCREB l’any 2000, amb la figura de la Rebeca amb ulleres de realitat virtual, com a símbol clar de l’aposta pionera per l’aprenentatge en línia i la mirada cap al futur.

Les autores consideren que l’auca aporta un valor especial a la memòria institucional perquè fa la memòria accessible, emocional i perdurable, i permet mostrar no només els fets, sinó també com s’han viscut: l’esperit pioner, la voluntat de servei, l’esforç i el desig de fer arribar els estudis a més persones adaptant-los a la seva vida i possibilitats.

Aquesta auca vol mantenir la memòria, explicar els orígens de l'ISCREB Virtual. "Tal com recordava el cantant català Raimon: qui perd els orígens perd la identitat”, diu Solé. L’auca de l’ISCREB reconeix el camí recorregut i arrenca somriures de qui la llegeix, es retroba amb una part de la història compartida de la institució.