Dia 12 de desembre, al Seminari Diocesà (a Ciutadella), Laura Rius, llicenciada en filosofia, pedagogia i ciències religioses, va oferir una conferència sobre el tema “Discerniment”. La professora va destacar que el discerniment és una actitud profundament humana i que, com a cristians, ens ajuda a sintonitzar amb la voluntat de Déu. 

Com Maria hem d’escoltar i acollir el do de Déu; es tracta de buscar i fer real el Regne de Déu. També va explicar que “la conversa en l'Esperit” necessita una escolta activa, per posar-nos en el lloc de l'altra persona. És un mètode que ens ajuda a fer comunitat, a sentir-nos tots germans i germanes. El discerniment, per tant, ens crida a fomentar la generositat, a agrair, a cultivar la humilitat i a ajudar el proïsme.

Sònia Febrer, responsable de comunicació del Bisbat de Menorca, la va entrevistar al Full Dominical de Menorca (7 de desembre de 2025). 

Què és discernir?
Discernir brolla de saber-nos fills de Déu Pare i consisteix a identificar, en la mateixa persona o en la comunitat, les crides de l’Esperit a viure concretament i responsablement allò que és més grat al Pare. En poques paraules: busca actualitzar Jesús en les nostres vides, per tant, és la manera de participar en l’acció de Déu en favor de la humanitat.  I Ell parla tant en l’àmbit personal - Jn.10,27- com en el comunitari - Ap. 2,7.

Com aplicar de forma senzilla i accessible el discerniment en la vida de les parròquies i els grups cristians?
Segurament la millor aplicació serà començar, amb fe, a recercar a aquest Déu present en el nostre món, que es dona a conèixer i vol ser conegut i estimat. Des d’aquesta actitud bàsica, la comunitat, tal com ella és, pot preguntar-se per on l’Esperit està suggerint avui, en aquest món tan necessitat, ser presència de Jesús i del seu amor. Això comporta reunir-se, pregar, acollir la Paraula, escoltar-se profundament, mirar l’entorn, ser generosos. Són verbs que tots, com a batejats, podem fer, aprendre a fer i som responsables de fer-ho. I l’Esperit, que és alè de vida, actua en aquests verbs. Així, caminant, la comunitat aprèn a discernir, es forma més, etc.

En què consisteix el mètode de la conversa en l’Esperit? En quines circumstàncies es pot aplicar?
Diria que en general, tota circumstància d’una comunitat cristiana és adient per una conversa espiritual
perquè l’essencial és l’actitud interna dels seus membres, oberta a l’acció de l’Esperit, qui aleshores mourà la comunitat a fer el pas que realistament pot donar. L’anomenat mètode bàsicament consisteix en una manera d’escoltar activa, empàtica, benèvola, deixant-se afectar pel que diuen els altres i una manera de parlar confiada i honesta, expressant els moviments interns.

Els beneficis de la conversa poden anar des del creixement personal dels membres, passant per la resolució de conflictes fins a la presa de decisió en un assumpte apostòlic. En aquest darrer cas sí que són necessaris uns requisits tant de les característiques dels participants com del procés.

Quina és l’experiència de la teva pràctica personal amb el discerniment?
En diferents contextos i situacions, la meva experiència és molt positiva, no perquè sigui una espècie de màgia que resolgui totes les dificultats sinó perquè discernir és una acció profundament humana i, per tant, està integrada en el nostre seguiment del Crist. Ser cristians no ens eximeix d’afrontar l’ambigüitat
de les circumstàncies i d’haver de discernir per escollir el pas a donar. Tot al contrari, el discerniment
ens permet viure plenament la nostra condició humana: som fills de Déu i, com a tals, l’estimem servint-lo en llibertat i sent partícips en la seva acció salvífica.

Podeu veure la conferència completa al canal de YouTube del Bisbat de Menorca: https://www.youtube.com/watch?v=SUX7zFI2zic 

També pots llegir l'entrevista que va sortir al Diari de Menorca: