General

L'humor i la burla

[Josep Otón / Pastoral SJ] Riure és un símptoma de bona salut emocional. Suposa una injecció d'alegria i d'optimisme. Ens permet eludir els paranys de l'amargor. Contribueix a relativitzar els problemes. És una teràpia natural assequible a tothom, sense necessitat de prescripció mèdica.

L'humor esperona el riure. Exercita la intel·ligència i l'aplom. Ressalta la cara més còmica de la realitat. Treu ferro a situacions complexes. Fer broma teixeix complicitats i consolida les relacions. Riure junts enrobusteix els vincles. Tot discorre en un clima distès, però respectuós.

En canvi, la burla és una versió subtil de l'agressivitat. Reforça el sentiment de superioritat en ridiculitzar a l'altre. S'ataca la seva autoestima per a desposseir-li de la seva dignitat.

S'exposen grollerament els seus defectes i deficiències. L'exageració distorsiona els fets. Es perd l'objectivitat en imposar un relat grotesc difícil de contraargumentar. L'objectiu és caricaturitzar a l'altre per a despersonalitzar-lo i convertir-lo en la riota d'un col·lectiu. És una forma de violència simbòlica que legitima la injustícia, i la normalitza.

Per això, la burla és un ingredient fonamental de les relacions asimètriques: l'assetjament psicològic, el bullying, la dependència tòxica i en qualsevol abús de poder.

Tanmateix, també pot ser un recurs subversiu en mans dels quals sofreixen algun tipus d'opressió. Mancant altres armes, esgrimeixen el sarcasme i la sàtira per a denunciar situacions injustes. És una via que fa més suportable la tensió social.

Però, sota l'aparença de la crítica pot subjeure un engany sofisticat. En processos de victimització, l'agressor es disfressa d'agredit i es converteix en un despietat botxí. Titlla d'impiu a qui, en realitat, és el blanc de diatribes injustes o, com a mínim, desmesurades. I, en sentir-se atacat de manera arbitrària, pot reaccionar amb una violència que li pot deslegitimar. Tot sembla orquestrat a propòsit.

La burla sol encobrir malícia i la presenta com una mostra simpàtica d'enginy. Ara bé, amb l'humor, riem tots. Amb la burla, uns riuen a costa de la humiliació d'uns altres.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Eloi Aran: “El que sembla inútil és sovint el que ens fa més humans”

Què manté units els qui comparteixen una casa, una ciutat o fins i tot una visió del món? A L’afany inútil dels constructors (Fragmenta, 2025), l’arquitecte i teòleg Eloi Aran, en una entrevista apareguda a Flama, explora aquest fil invisible que sosté les comunitats. Inspirat en el Salm 127 i en diàleg amb pensadors com Lluís Duch o Martin Heidegger, Aran combina vivències personals, referències bíbliques i reflexions arquitectòniques per qüestionar la lògica funcionalista i l’obsessió contemporània per la productivitat. Davant d’una modernitat que redueix la vida al fet útil, proposa recuperar una arquitectura compassiva i oberta al misteri, capaç de fer de l’aparent “inútil” un espai de sentit i de cura compartida.
Màster

10a edició de 'La Nit de les Religions de Barcelona. Conviccions i creences en diàleg'

Els dies 20 i 21 de setembre tindrà lloc a Barcelona la desena edició de la Nit de les Religions - Conviccions i Creences en Diàleg, una iniciativa organitzada per l'Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR) amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i la col·laboració de la Fundació "La Caixa".
Parella que riu. Imatge de Pexels, Pixabay