General

L'humor i la burla

[Josep Otón / Pastoral SJ] Riure és un símptoma de bona salut emocional. Suposa una injecció d'alegria i d'optimisme. Ens permet eludir els paranys de l'amargor. Contribueix a relativitzar els problemes. És una teràpia natural assequible a tothom, sense necessitat de prescripció mèdica.

L'humor esperona el riure. Exercita la intel·ligència i l'aplom. Ressalta la cara més còmica de la realitat. Treu ferro a situacions complexes. Fer broma teixeix complicitats i consolida les relacions. Riure junts enrobusteix els vincles. Tot discorre en un clima distès, però respectuós.

En canvi, la burla és una versió subtil de l'agressivitat. Reforça el sentiment de superioritat en ridiculitzar a l'altre. S'ataca la seva autoestima per a desposseir-li de la seva dignitat.

S'exposen grollerament els seus defectes i deficiències. L'exageració distorsiona els fets. Es perd l'objectivitat en imposar un relat grotesc difícil de contraargumentar. L'objectiu és caricaturitzar a l'altre per a despersonalitzar-lo i convertir-lo en la riota d'un col·lectiu. És una forma de violència simbòlica que legitima la injustícia, i la normalitza.

Per això, la burla és un ingredient fonamental de les relacions asimètriques: l'assetjament psicològic, el bullying, la dependència tòxica i en qualsevol abús de poder.

Tanmateix, també pot ser un recurs subversiu en mans dels quals sofreixen algun tipus d'opressió. Mancant altres armes, esgrimeixen el sarcasme i la sàtira per a denunciar situacions injustes. És una via que fa més suportable la tensió social.

Però, sota l'aparença de la crítica pot subjeure un engany sofisticat. En processos de victimització, l'agressor es disfressa d'agredit i es converteix en un despietat botxí. Titlla d'impiu a qui, en realitat, és el blanc de diatribes injustes o, com a mínim, desmesurades. I, en sentir-se atacat de manera arbitrària, pot reaccionar amb una violència que li pot deslegitimar. Tot sembla orquestrat a propòsit.

La burla sol encobrir malícia i la presenta com una mostra simpàtica d'enginy. Ara bé, amb l'humor, riem tots. Amb la burla, uns riuen a costa de la humiliació d'uns altres.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

L’inconscient com a pont cap al sagrat

Amb motiu del 25è aniversari de la publicació de L’inconscient, casa de Déu?, Josep Otón revisita la tesi central que va inspirar aquell primer llibre: l’inconscient actua com una mediació essencial en l’experiència espiritual. Aquesta idea, lluny de l’espiritualitat immediata del misticisme pur o del reduccionisme crític que veu la fe com un fenomen estrictament psicològic, obre un camí intermedi per comprendre la dimensió interior de l’ésser humà.
General

El risc de l’Iran: I si s’unissin els conflictes d’Ucraïna-Rússia, Iran-Israel i Xina-Taiwan?

Article aparegut a Cristianisme i Justícia Israel no està atacant l’Iran per garantir la seva pròpia seguretat, sinó per assegurar que, amb seguretat, pugui continuar amb la neteja ètnica a Gaza i a Cisjordània. Fa temps que ha renunciat a qualsevol solució dialogada amb els palestins. Després d’haver debilitat Hezbollah, neutralitzat Hamàs i amb la caiguda de Bashar al-Assad a Síria, era massa temptador intentar acabar (definitivament?) amb el règim de l’Iran.
Parella que riu. Imatge de Pexels, Pixabay