General

L'humor i la burla

[Josep Otón / Pastoral SJ] Riure és un símptoma de bona salut emocional. Suposa una injecció d'alegria i d'optimisme. Ens permet eludir els paranys de l'amargor. Contribueix a relativitzar els problemes. És una teràpia natural assequible a tothom, sense necessitat de prescripció mèdica.

L'humor esperona el riure. Exercita la intel·ligència i l'aplom. Ressalta la cara més còmica de la realitat. Treu ferro a situacions complexes. Fer broma teixeix complicitats i consolida les relacions. Riure junts enrobusteix els vincles. Tot discorre en un clima distès, però respectuós.

En canvi, la burla és una versió subtil de l'agressivitat. Reforça el sentiment de superioritat en ridiculitzar a l'altre. S'ataca la seva autoestima per a desposseir-li de la seva dignitat.

S'exposen grollerament els seus defectes i deficiències. L'exageració distorsiona els fets. Es perd l'objectivitat en imposar un relat grotesc difícil de contraargumentar. L'objectiu és caricaturitzar a l'altre per a despersonalitzar-lo i convertir-lo en la riota d'un col·lectiu. És una forma de violència simbòlica que legitima la injustícia, i la normalitza.

Per això, la burla és un ingredient fonamental de les relacions asimètriques: l'assetjament psicològic, el bullying, la dependència tòxica i en qualsevol abús de poder.

Tanmateix, també pot ser un recurs subversiu en mans dels quals sofreixen algun tipus d'opressió. Mancant altres armes, esgrimeixen el sarcasme i la sàtira per a denunciar situacions injustes. És una via que fa més suportable la tensió social.

Però, sota l'aparença de la crítica pot subjeure un engany sofisticat. En processos de victimització, l'agressor es disfressa d'agredit i es converteix en un despietat botxí. Titlla d'impiu a qui, en realitat, és el blanc de diatribes injustes o, com a mínim, desmesurades. I, en sentir-se atacat de manera arbitrària, pot reaccionar amb una violència que li pot deslegitimar. Tot sembla orquestrat a propòsit.

La burla sol encobrir malícia i la presenta com una mostra simpàtica d'enginy. Ara bé, amb l'humor, riem tots. Amb la burla, uns riuen a costa de la humiliació d'uns altres.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

La religió i el jogo bonito

Una gran part de la població mundial viu pendent de la fase final del mundial de futbol que s’està jugant a Nord-Amèrica. Un esdeveniment que va molt més enllà d’una pilota, una extensió considerable de gespa tallada al mil·límetre i uns pals fent forma de rectangle amb una xarxa tensa darrera. El futbol és molt més que un esport, es vulgui o no es vulgui, ja que conté una enorme dimensió política: només cal veure les piulades extorsionadores de Donald Trump o els articles de dubtosa qualitat periodística i ètica de Mariano Rajoy. Però encara es podria dir més, el futbol, altrament, consisteix en una religió benèvola, com deia Vázquez Montalbán. Bé, això de benèvola, malauradament, es va perdent amb els anys, però és flagrant que ambdós aspectes antropològics s’abracen.
Màster

El Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa: transmissió de les savieses espirituals i el seu valor per a la convivència

La Biblioteca de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL de Barcelona ha acollit aquest dilluns 13 de juliol la presentació del vuitè document del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya, que analitza com s’articulen els llegats de sentit en una societat cada cop més plural. 
Parella que riu. Imatge de Pexels, Pixabay