General

L'humor i la burla

[Josep Otón / Pastoral SJ] Riure és un símptoma de bona salut emocional. Suposa una injecció d'alegria i d'optimisme. Ens permet eludir els paranys de l'amargor. Contribueix a relativitzar els problemes. És una teràpia natural assequible a tothom, sense necessitat de prescripció mèdica.

L'humor esperona el riure. Exercita la intel·ligència i l'aplom. Ressalta la cara més còmica de la realitat. Treu ferro a situacions complexes. Fer broma teixeix complicitats i consolida les relacions. Riure junts enrobusteix els vincles. Tot discorre en un clima distès, però respectuós.

En canvi, la burla és una versió subtil de l'agressivitat. Reforça el sentiment de superioritat en ridiculitzar a l'altre. S'ataca la seva autoestima per a desposseir-li de la seva dignitat.

S'exposen grollerament els seus defectes i deficiències. L'exageració distorsiona els fets. Es perd l'objectivitat en imposar un relat grotesc difícil de contraargumentar. L'objectiu és caricaturitzar a l'altre per a despersonalitzar-lo i convertir-lo en la riota d'un col·lectiu. És una forma de violència simbòlica que legitima la injustícia, i la normalitza.

Per això, la burla és un ingredient fonamental de les relacions asimètriques: l'assetjament psicològic, el bullying, la dependència tòxica i en qualsevol abús de poder.

Tanmateix, també pot ser un recurs subversiu en mans dels quals sofreixen algun tipus d'opressió. Mancant altres armes, esgrimeixen el sarcasme i la sàtira per a denunciar situacions injustes. És una via que fa més suportable la tensió social.

Però, sota l'aparença de la crítica pot subjeure un engany sofisticat. En processos de victimització, l'agressor es disfressa d'agredit i es converteix en un despietat botxí. Titlla d'impiu a qui, en realitat, és el blanc de diatribes injustes o, com a mínim, desmesurades. I, en sentir-se atacat de manera arbitrària, pot reaccionar amb una violència que li pot deslegitimar. Tot sembla orquestrat a propòsit.

La burla sol encobrir malícia i la presenta com una mostra simpàtica d'enginy. Ara bé, amb l'humor, riem tots. Amb la burla, uns riuen a costa de la humiliació d'uns altres.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Sirat: quan el viatge es converteix en experiència interior

La pel·lícula Sirat d’Oliver Laxe, recentment escollida per representar Espanya als premis Oscar, no és només una obra cinematogràfica: és una travessa. Antoni Nello, en la seva columna a la Revista Foc Nou, ens adverteix des del principi que ens trobem davant d’un film que demana una actitud determinada de l’espectador: no mirar, sinó deixar-se portar. Sirat no ofereix respostes clares, sinó un camí obert, un pont tensat entre l’infern i el paradís, com diu el mateix text que obre la pel·lícula.
General

Qui soc jo?

Shantivanam Ashram és un petit monestir prop de Trichy, a Tamil Nadu (Índia). Afiliat a l’orde benedictí de la Camàldula, té la peculiaritat de voler fer de pont entre l’espiritualitat hindú i la fe cristiana. Hi vaig passar una sola nit, però en guardo una nostàlgia viva. Vam parlar amb el prior i amb un monjo jove que em va impressionar. Les vespres foren senzilles i belles.
Parella que riu. Imatge de Pexels, Pixabay