Cursos
L'hel·lenisme
Josep Maria Solà
Càrrec:
Professor: Josep Maria Solà
Font:
Carrer Sant Josep 18, Mataró
Organitzador:
Escola de Teologia del Maresme
Horari:
19:00
Localització
Al casal de Sant Josep
La civilització grega es va destacar pel seu art (escultura, arquitectura, ceràmica, teatre, literatura) i per un important llegat filosòfic, amb pensadors com Sòcrates, Plató i Aristòtil. Les seves aportacions van exercir influència sobre l'Imperi romà i, posteriorment, sobre els artistes i intel·lectuals del Renaixement. Habitualment se la considera com la base de la cultura occidental. La gran força que tingués havia d’impactar, vulgues que no, en altres cultures, entre elles la jueva.
Documents adjunts
Tríptic/ Tríptico129.77 KB
Altres notícies
General
L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal
20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General
La Mercè 2025: festa, fe i debat en l'espai públic
La Mare de Déu de la Mercè és molt més que la patrona de Barcelona: és un símbol que conjuga litúrgia, devoció popular i identitat ciutadana. La seva festa, el 24 de setembre, s’ha convertit en un mirall privilegiat on es reflecteixen les tensions i oportunitats que viuen la ciutat i l’Església en temps de pluralitat cultural i secularització.
General
Eloi Aran: “El que sembla inútil és sovint el que ens fa més humans”
Què manté units els qui comparteixen una casa, una ciutat o fins i tot una visió del món? A L’afany inútil dels constructors (Fragmenta, 2025), l’arquitecte i teòleg Eloi Aran, en una entrevista apareguda a Flama, explora aquest fil invisible que sosté les comunitats. Inspirat en el Salm 127 i en diàleg amb pensadors com Lluís Duch o Martin Heidegger, Aran combina vivències personals, referències bíbliques i reflexions arquitectòniques per qüestionar la lògica funcionalista i l’obsessió contemporània per la productivitat. Davant d’una modernitat que redueix la vida al fet útil, proposa recuperar una arquitectura compassiva i oberta al misteri, capaç de fer de l’aparent “inútil” un espai de sentit i de cura compartida.