Llicenciatura

L’evangelització o la catequesi, tenen res en comú?

Immaculada Farré desplega aquesta qüestió en el text de la seva tesina de llicència amb especialitat en la identitat cristiana i diàleg.


Fa molt temps, en un recés programat per la nostra diòcesi, ens van convidar a llegir el text dels fets dels apòstols «El Bateig de l‟eunuc etíop» (Ac 8,26-40).

“Felip i l'eunuc etíop

26 Un àngel del Senyor va dir a Felip:

--Vés cap al sud a trobar el camí que baixa de Jerusalem a Gaza. Ara no hi passa ningú.

27 Felip se n'hi anà.

Mentrestant, un eunuc etíop, alt funcionari i tresorer major de la Candace, és a dir, la reina d'Etiòpia, havia vingut en pelegrinatge a Jerusalem 28 i ara se'n tornava a casa seva. Assegut dalt del seu carruatge, estava llegint el profeta Isaïes. 29 L'Esperit va dir a Felip:

--Vés a atrapar aquest carruatge.

30 Felip hi anà corrents i va sentir l'eunuc que llegia el profeta Isaïes. Llavors li preguntà:

--¿Ho entens, això que llegeixes?

31 Ell li contestà:

--I com puc entendre-ho, si ningú no m'hi ajuda?

L'eunuc demanà a Felip que s'assegués amb ell dalt del seu carruatge.

32 El passatge de l'Escriptura que llegia era aquest:

Com una ovella portada a matar

o com un anyell

que calla mentre l'esquilen,

ell no obria la boca.

33 Humiliat, no li han fet justícia.

Qui podrà parlar

dels seus descendents?

La seva vida

és arrencada de la terra.

34 L'eunuc s'adreçà a Felip i li preguntà:

--Digues-me, ¿de qui parla el profeta, d'ell mateix o bé d'un altre?

35 Aleshores Felip prengué la paraula i, començant per aquest text de l'Escriptura, li va anunciar la bona nova de Jesús. 36 Mentre continuaven camí enllà, van arribar en un lloc on hi havia aigua, i l'eunuc digué:

--Aquí hi ha aigua. Què em priva de ser batejat?

(37) 38 L'eunuc va fer parar el carruatge, baixaren tots dos a l'aigua, i Felip el va batejar. 39 Quan hagueren sortit de l'aigua, l'Esperit del Senyor va arrabassar Felip. L'eunuc ja no el tornà a veure, però va seguir tot joiós el seu camí. 40 Felip es trobà a Asdod. I des d'allí va continuar fins a Cesarea, anunciant la bona nova per totes les poblacions on passava.”


Aquest text, em va impressionar molt ja la primera vegada que el vaig llegir i, com més ho anava fent, més m’interpel·lava, fins al punt que em vaig arribar a sentir amb mi mateixa els dos personatges del mateix. Primer em vaig sentir com l’eunuc, asseguda, assedegada, amb ganes de saber més de la fe cristiana, de descobrir i amb un gran desig de que algú m‟ho expliqués. Sobretot que algú m’ajudés a descobrir i trobar resposta als interrogants que tenia, en aquell moment, dins meu. Com més descobria, més en volia saber.

Però, per altra banda, aquest text també m’ha fet sentir com en Felip, buscant pels camins en els “carruatges” de la vida de les persones, que busquen un sentit a tot plegat i ser jo la que els ho expliqui, intentant ajudar-los a trobar les respostes que busquen, no perquè les pugui donar, sinó perquè els surtin de dins el seu cor.

Durant la vida ens podem creuar amb molts «carruatges» en el nostre camí i en aquests haver-hi persones que no entenen res de la fe, ni n‟han sentit a parlar mai, o també podem ser nosaltres mateixos els que anem al “carruatge”.

Enllaços relacionats
Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Rosa Maria Boixareu: “La Quaresma convida a mantenir compromisos que requereixen valentia”

Rosa Maria Boixareu, doctora en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya, reconeix que viu la Quaresma sense renunciar a res en el sentit estricte de la paraula, però procura ser plenament conscient que “es tracta d’un temps especial que anuncia un fet cabdal: la Pasqua”.
General

Quan la Quaresma i el Ramadà es troben: reflexió i dejuni

Aquest any 2026, la Quaresma cristiana i el Ramadà musulmà s’encavalquen en el temps. Tot i que el calendari gregorià i el calendari lunar islàmic funcionen de manera diferent, de tant en tant aquestes dues festes es troben. Enguany, fins i tot, tenen el mateix dia d’inici. Aquesta és una oportunitat per dialogar sobre valors comuns com la introspecció, l’abstinència, l’austeritat i l’acompanyament al proïsme. Això és el que passa durant l’esmorzar al qual convida Yamna, veïna del barri de Sant Antoni de Barcelona, pocs dies abans que comenci el Ramadà.