Llicenciatura

L’evangelització o la catequesi, tenen res en comú?

Immaculada Farré desplega aquesta qüestió en el text de la seva tesina de llicència amb especialitat en la identitat cristiana i diàleg.


Fa molt temps, en un recés programat per la nostra diòcesi, ens van convidar a llegir el text dels fets dels apòstols «El Bateig de l‟eunuc etíop» (Ac 8,26-40).

“Felip i l'eunuc etíop

26 Un àngel del Senyor va dir a Felip:

--Vés cap al sud a trobar el camí que baixa de Jerusalem a Gaza. Ara no hi passa ningú.

27 Felip se n'hi anà.

Mentrestant, un eunuc etíop, alt funcionari i tresorer major de la Candace, és a dir, la reina d'Etiòpia, havia vingut en pelegrinatge a Jerusalem 28 i ara se'n tornava a casa seva. Assegut dalt del seu carruatge, estava llegint el profeta Isaïes. 29 L'Esperit va dir a Felip:

--Vés a atrapar aquest carruatge.

30 Felip hi anà corrents i va sentir l'eunuc que llegia el profeta Isaïes. Llavors li preguntà:

--¿Ho entens, això que llegeixes?

31 Ell li contestà:

--I com puc entendre-ho, si ningú no m'hi ajuda?

L'eunuc demanà a Felip que s'assegués amb ell dalt del seu carruatge.

32 El passatge de l'Escriptura que llegia era aquest:

Com una ovella portada a matar

o com un anyell

que calla mentre l'esquilen,

ell no obria la boca.

33 Humiliat, no li han fet justícia.

Qui podrà parlar

dels seus descendents?

La seva vida

és arrencada de la terra.

34 L'eunuc s'adreçà a Felip i li preguntà:

--Digues-me, ¿de qui parla el profeta, d'ell mateix o bé d'un altre?

35 Aleshores Felip prengué la paraula i, començant per aquest text de l'Escriptura, li va anunciar la bona nova de Jesús. 36 Mentre continuaven camí enllà, van arribar en un lloc on hi havia aigua, i l'eunuc digué:

--Aquí hi ha aigua. Què em priva de ser batejat?

(37) 38 L'eunuc va fer parar el carruatge, baixaren tots dos a l'aigua, i Felip el va batejar. 39 Quan hagueren sortit de l'aigua, l'Esperit del Senyor va arrabassar Felip. L'eunuc ja no el tornà a veure, però va seguir tot joiós el seu camí. 40 Felip es trobà a Asdod. I des d'allí va continuar fins a Cesarea, anunciant la bona nova per totes les poblacions on passava.”


Aquest text, em va impressionar molt ja la primera vegada que el vaig llegir i, com més ho anava fent, més m’interpel·lava, fins al punt que em vaig arribar a sentir amb mi mateixa els dos personatges del mateix. Primer em vaig sentir com l’eunuc, asseguda, assedegada, amb ganes de saber més de la fe cristiana, de descobrir i amb un gran desig de que algú m‟ho expliqués. Sobretot que algú m’ajudés a descobrir i trobar resposta als interrogants que tenia, en aquell moment, dins meu. Com més descobria, més en volia saber.

Però, per altra banda, aquest text també m’ha fet sentir com en Felip, buscant pels camins en els “carruatges” de la vida de les persones, que busquen un sentit a tot plegat i ser jo la que els ho expliqui, intentant ajudar-los a trobar les respostes que busquen, no perquè les pugui donar, sinó perquè els surtin de dins el seu cor.

Durant la vida ens podem creuar amb molts «carruatges» en el nostre camí i en aquests haver-hi persones que no entenen res de la fe, ni n‟han sentit a parlar mai, o també podem ser nosaltres mateixos els que anem al “carruatge”.

Enllaços relacionats
Altres notícies
General

La creu

La creu és el símbol més universal del cristianisme, però què significa? Molts seguidors de Jesús cada dia fan diverses vegades el senyal de la creu. Es converteix d'aquesta manera en un signe de pietat, de pertinença, de protecció, de pregària... No obstant, la creu està unida sobretot al patiment. N'hi ha que pensen que com més pateixen millors són. D'altres, per contra, en fugen sempre que poden. Quina va ser l'opció de Jesús? Una pregunta interessant ara que entrem en les celebracions de la Setmana Santa, especialment en la litúrgia de divendres.
General

Senyals Pasquals al nostre entorn

Pasqua, com Nadal, convida a l’optimisme: el pas de la foscor a la llum; és a dir, la Pasqua és l’aval de l’esperança. La Pasqua, al llibre de l'Èxode 12,14, s’entén com un “memorial de l’alliberament d’Egipte: el centre dramàtic de la certesa de la voluntat salvífica de Jahvè. A sinòptics, Jesús institueix el “memorial” de la seva mort salvadora: el pas de mort a vida que s’il·lustra amb la resurrecció de Jesús.
General

Què diu la bíblia sobre el desert

El desert bíblic està molt lluny del Paris-Dakar. Se’ns presenta un desert ple de vivències, de significats, d'experiències i lluites de tota mena. Aquí no hi valen neumàtics, siguin de dues o quatre rodes; hom ha d'endinsar-s’hi a peu descalç, a punt per a viure tota una aventura amb Déu. Israel recordarà sempre el desert com el seu bressol, perquè fou en aquest entorn on es va forjar la seva identitat com a poble escollit.