Jornada presencial

L’Església en el món contemporani segons Gaudium et spes del Vaticà II

Sonia Febrer / Bisbat de Menorca
Localització
Menorca

Mn.Vicent Benedito Morant va ser el ponent de la quarta jornada de teologia d’aquest curs, al Seminari Diocesà, a Ciutadella. Va tractar el tema “L’Església en el món contemporani segons Gaudium et spes del Vaticà II”. La periodista Sonia Febrer Romero, l’entrevista al Full Dominical del Bisbat de Menorca

Creu que Gaudium et spes segueix sent un document actual per a l’Església del segle XXI?

Absolutament sí, almenys per dos motius. En primer lloc, perquè parteix d’una concepció de la relació de Déu creador i salvador amb el món que és completament vàlida en la societat actual. La participació de l’ordre natural de la creació, i, per tant, també de l’ésser humà en l’ordre i la vida de Déu és la font veritable de la dignitat humana. Aquesta dignitat és l’únic fonament veritable d’uns drets humans universals, i aquests drets són la condició de possibilitat de la construcció d’una humanitat millor. D’altra banda, el document avança moviments que aleshores eren incipients i que avui són font de noves fites. Pensem en tot el que té a veure amb la globalització, l’intent per evitar guerres, o les controvèrsies bioètiques, econòmiques i culturals que estem vivint avui en dia.

En el camí sinodal que vivim quins recursos ens aporta aquest document?

Un dels més importants seria el de la coparticipació en les decisions, fruit d’aquell vell principi que les constitucions dels Dominics fetes per Sant Ramon de Penyafort van rescatar del Dret romà: “El que a tots afecta ha de ser tractat per tots”. Però també una revaloració de la veritat que està ja inserta en la mateixa realitat de les coses i que és presència de l’Esperit Sant que ens capacita per acollir al Verb. Per tant, participació i veritat, no poden estar contraposades. Es tracta d’una participació amb els cors oberts a la veritat que és la que crea comunió.

Quina esperança comunica al nostre món el principi de la Gaudium et spes?

L’esperança d’un Déu que es fa present en la seva creació i, per tant, en els seus fills, i que ens porta a la felicitat. És cert que la presència de Déu en la creació està limitada per la nostra pròpia natura, i l’ús millor o pitjor que podem fer d’ella. No obstant això, parteix de que, més enllà de les nostres limitacions i dificultats, Déu es manifesta a través del bé que som capaços de fer als germans i la creació sencera. A més a més, ell mateix completarà la seva obra que, mitjançant la resurrecció de Jesucrist, està cridada a vèncer la mort i el pecat.

Què li aporta com a cristià l’estudi del Concili Vaticà II?

El Vaticà II és un concili de tarannà pastoral, per tant, ens porta a la veritat de la fe ja definida, però amb una proposició comprensible al nostre món actual.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Cap a una teologia del bon humor

La lectura freqüent de la filosofia i la teologia condueix, a mesura que hom acumula anys i lectures en aquests dos àmbits, a una constatació difícil d’ignorar: bona part del pensament filosòfic i teològic s’ha redactat des d’una austeritat d’esperit gens divertida, prescindint sovint dels recursos del somriure, de la rialla franca i dels bons acudits. Hi ha, és clar, excepcions tan il·lustres com Erasme, Kierkegaard, Chesterton, C. S. Lewis, Pascal o Nietzsche, autors en les obres dels quals l’humor, la ironia o la paradoxa ocupen un lloc gens marginal.
Diploma d'especialitat universitària

L’esperit del Cercle Éranos: Diàleg, símbol i l’arquetip com a salvació

El Cercle Éranos, fundat la dècada de 1930 a Ascona (Suïssa), a la vora del Llac Major, és una de les experiències intel·lectuals i també espirituals que més em fascina. M’hagués agradat estar present aquells dies per escoltar de què parlaven i per gaudir de la natura que els envoltava.