Potser ningú recorda Flavi Vegetius, l’autor llatí del segle IV que al captard de la seva vida es va convertir al cristianisme. Pocs avui deuen haver llegit el seu assaig Epitoma rei militaris. Però molts coneixen la sentència del prefaci al llibre III en la versió que es popularitzarà més endavant: Si vis pacem, para bellum (Si vols la pau prepara la guerra). L’expressió Para bellum, amb el pas dels anys, donarà nom a la pistola Parabellum i a la munició 9x19 Parabellum registrats per la Deutsche Waffen el 1898. Ben explícit!

Paradoxes dels mots: armar-se, suposadament, per defensar la pau. Va ser la norma durant la guerra freda i torna, tristament, a treure el cap amb motiu de la guerra a Ucraïna. Podria considerar-se que l’abús dels mots és una forma de violència? Potser fa desconfiar que qui parla de pau cridi a enviar armes, o potser hi ha algú que creu de debò que armar-se permetrà imposar aquella pau perpètua dels cementiris de què parlava Kant. O potser, encara, qui s’entossudeix a parlar de la necessitat d’augmentar els pressupostos de defensa és perquè ha dimitit de l’aspiració a la convivència entre els éssers humans. I, tanmateix, no fa tantes setmanes, amb motiu de la festivitat de Nadal, sentíem a dir: I a la terra pau als homes que ell estima (Lc 2:14).

Des dels anys 60 cada 30 de gener se celebra el Dia Escolar de la No-violència i la Pau per recordar que la violència, amb els seus múltiples rostres, ens envolta i s’arrapa a nosaltres. Jornada per recordar la fragilitat de la pau en el nostre món, en les nostres comunitats, en el nostre interior. Diada per enfortir la voluntat de viure en pau i de ser portadors de pau. Data perquè els creients meditin sobre la violència que generen i que pateixen i preguin per la pau. Vet ací, a continuació, algunes pautes possibles en forma de decàleg:

1. Al Si vis pacem para bellum s’hi contraposa la profecia d’Isaïes quan qualifica el Messies de Príncep de pau (9:5) perquè és el Servent sofrent (53:1-12).
2. La pregària cristiana és: Que el Déu de la pau sigui amb tots vosaltres (Rm 15:33).
3. En el discurs de comiat Jesús diu: Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dona (Jn 14:27).
4. Quan Jesús es retroba amb els seus deixebles els saluda dient: Pau a vosaltres (Jn 20:19.20.26).

5. Crist és la nostra pau (Ef 2:14)
6. No hi ha pau si vivim en la indiferència, en l’amnèsia o en la impassibilitat. La pau ve com un do quan l’existència ens sacseja i ens traspassa, quan hom es neteja d’odi i de rancúnia, quan hom accepta humilment la necessitat de perseverança.
7. Es deixa espai a la pacificació quan l’existència està capacitada per al perdó que permet passar de la convivència a la comunió. 
8. Malgrat les limitacions, la pau està al nostre abast: Si és possible, i fins on depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom (Rm 12: 18).
9. La pau ens agermana: Feliços els qui treballen per la pau, Déu els anomenarà fills seus (Mt 5:9).
10. No hi ha pau sense transformació interior i de les relacions: La bondat i la pau s’abraçaran (Sl 85:11).

Aquesta és la lliçó: Viviu en pau i el Déu de l’amor i de la pau serà amb vosaltres (2 Co 13:11). I és que la pau de Déu sobrepassa tot el que podem entendre (Fl 4:7).