Cursos

L’encontre d’Israel amb l’Hel·lenisme

El passat 8 de maig en el marc de l'Escola de Teologia del Maresme, al casal de la parròquia de Sant Josep de Mataró, tingué lloc la primera de les sessions del cicle La influència de l'Hel·lenisme en la Bíblia intitulada "L'encontre d'Israel amb l'Hel·lenisme" de la que es presenta un resum.

Al llarg de la seva història els textos bíblics han tingut diversitat d'influències a causa de la seva situació geogràfica que fa del territori un lloc estratègic, de pas necessari entre el nord-est-oest i un sud (Egipte) important pels moviments de tota mena ja siguin comercials, culturals, militars, etc. Sent així que cananeus, egipcis, assiris, fenicis, babilonis, perses, grecs, romans, si més no, deixen la seva petjada d'una manera o altra.

Ens fixem en l'anomenat període Hel·lenístic. És a dir del 323 al 64 aC, uns quants segles en els quals el contacte i convivència, sobretot en el cas del judaisme alexandrí, va donar lloc a un traspàs de trets culturals principalment per part de la cultura dominant, l'hel·lènica. Perquè va ser, a Alexandria on la nombrosa i qualificada comunitat jueva se'n veu més influenciada. Cal tenir present que un govern ptolemaic es va mantenir en el poder d'Egipte fins a l'any 30 aC.: un temps que dona per molt. A la terra d'Israel el domini es reparteix entre ptolomeus i selèucides. El conflicte esclata quan a mitjan segle II Antíoc IV decreta la desjudaització del territori amb el vistiplau dels jueus prohel·lènics. Macabeus i Daniel en fan testimoni. Temps convulsos, anàrquics, complexos. Flavi Josep ens parla de tres sectes religioses jueves importants de l'època: fariseus, saduceus, essenis. Tot això a fi de dibuixar un marc històric on es dona una notable influència hel·lènica en els costums, estils, pensament i, també en els textos bíblics.

Amb poques paraules, l'hel·lenisme és l'expansió de la cultura grega pels territoris conquerits per Alexandre el Gran, una barreja eclèctica amb elements culturals locals. Les escoles filosòfiques gregues (estoics, epicuris, cínics, eclèctics, escèptics) són formes de vida (ethos) orientades al comportament i felicitat de l'individu. Bé, també el judaisme, en els llibres d'aquesta època, apel·la a un estil de vida orientat al comportament i la felicitat. Ah! Però amb una diferència cabdal: aquesta felicitat, i manera de fer, és fruit del compliment de la voluntat del seu Déu que s'expressa i s'interpreta, sobretot, en la Torà com a fidelitat, agraïment i celebració per part de l'individu i de la comunitat: aquesta és l'autèntica saviesa i pietat.

L'hel·lenisme, va suposar per Israel transformacions d'ordre polític, econòmic, social, i una nova orientació cultural amb influència ideològica. Noms, inscripcions, moneda, tombes, gimnàs... Capitells d'estil jònic, corinti, i dòric, també tombes de la vall del Cedrò; Herodes, construeix a Jerusalem edificis a l'estil grec i romà. En l'aspecte social, les classes altes i el sacerdoci més aviat prohel·lèniques i la classe mitjana-baixa fidel a la religió tradicional. En el terreny literari hi ha autors semites que escriuen en grec, la Carta Arísteas, Josep i Assenet, etc.; Qumran, textos legals, fons bibliogràfics; entre altres autors, hi ha Flavi Josep, Filó d'Alexandria qui construeix ponts entre judaisme i hel·lenisme, per exemple. El fenomen cultural de la traducció de la LXX (Torà) es duu a terme entre Alexandria i Jerusalem, principalment, essent el testimoni més evident de l'hel·lenització del judaisme. La literatura apocalíptica i sapiencial tenen molt bona presència en aquesta època on sorgeix la literatura jueva intertestamentària escrita en grec, sovint, amb patrons semítics.

Què no canvia: Realitat i manifestació de Jahvè com a Déu únic, creador i senyor del creat; la relació amb Déu és concreta en el compliment de la Torà i la relació entre la divinitat i el seu poble en l'Aliança. Els signes visibles d'identitat del judaisme continuen sent: la circumcisió, l'observança del dissabte i compliment de les normes alimentàries i de purificació. Es desenvolupa el concepte de resurrecció i retribució més enllà d'aquesta vida, es passa de la responsabilitat col·lectiva a la individual, etc. Les mutacions es perceben en l'anàlisi de les obres dels segles III al I aC, canòniques o no, del seu contingut teològic en contrast amb estrats més antics de l'Antic Testament. Una manera diferent d'entendre la religió i la relació amb el seu Déu es fa compatible amb formes més tradicionals.

Es prepara un nou temps on un jueu anomenat Jesús desconstrueix el sentit de la teologia i la religiositat del seu poble: Mt 5,17-19. Aquest és el marc vital dels fets que es narren als escrits neotestamentaris.
 

Altres notícies
General

El viatge més llarg

Temps de vacances, temps de viatges. Cotxes, autobusos, trens, vaixells, avions... serveixen per arribar a l'objectiu escollit. Amb freqüència, no se sap bé si és més fort l'atractiu per gaudir d'un destí nou que el desig de marxar de l'escenari de la vida ordinària. La distància també té la seva importància. L’espai proper és més conegut. El llunyà porta aparellat una major dosi d'aventura. Dins del nostre planeta, els antípodes del lloc on un està són el punt més allunyat possible, que ronda a una distància de 20.000 quilòmetres. Dos elements bàsics dels viatges, el temps i l' espai, al servei d'un propòsit, d'un perquè.
Cursos

Jesús, autoritat i Església

El passat mes de maig, a l’Escola de Teologia del Maresme (Mataró) i convidada pel director i bon amic meu, Josep Maria Solà, vaig parlar de “Jesús, autoritat, Església” presentant el contingut del petit llibre (138 pp.) Christ's idea of Authority in the Church del teòleg neerlandès John Wijngaards. L’autor el va publicar a finals de l'any passat, amb la intenció de fomentar el debat teològic i pastoral sobre la qüestió de la reforma estructural profunda a l'Església.
Formació permanent per a mestres i professors de religió

Conclou amb èxit la sisena edició del "Verano Sur"

Aquest estiu, Granada va ser l'escenari d'una iniciativa educativa de gran envergadura organitzada per l'Asociación de Maestros de Andalucía (AMRA). L'esdeveniment, batejat com "Amoris Laetitia", va tenir lloc durant els dies 1, 2 i 3 de juliol, i va reunir a més d'una vuitantena de mestres de religió.