General

L'art de la guerra

Lluís Serra

Sun Tzu, general xinès i pensador del segle VI a. C., és l'autor del llibre L'art de la guerra. Aquest text antic ha estat llegit atentament al llarg de la història, especialment pels governants i els militars, per planificar les seves batalles. No proposa una exaltació de la guerra, òptica que qualsevol lector ha d'excloure. La guerra és perillosa i costosa. Per tant, es considera com a últim recurs. És preferible la victòria sense violència: «Evitar la guerra no és signe de debilitat, sinó d'habilitat». La diplomàcia i la prudència són preferibles.

Actualment, aquest llibre és objecte de lectura i reflexió meticulosa per part de polítics i d'alts directius d'empreses, immersos sovint en la confrontació i el conflicte. Uns busquen captar el vot dels electors. D'altres volen conquerir el mercat. Les seves pàgines il·luminen també el treball personal de tanta gent que combat l'ego des del punt de vista psicològic i espiritual. Crec que Sun Tzu dona una clau d'interpretació útil en totes les circumstàncies: «Coneix l'enemic i coneix-te a tu mateix i, en cent batalles, no correràs mai el mínim perill. Quan no coneguis l'enemic, però et coneguis a tu mateix, les probabilitats de victòria o de derrota són iguals. Si a un temps ignores tot de l'enemic i de tu mateix, és segur que estàs en perill en cada batalla». Aquest principi sobre el coneixement propi i en el coneixement de l'enemic és fonamental. 

En qualsevol àmbit de la vida humana (política, empresa, economia, gestió, psicologia, relacions humanes...), aquests dos tipus de coneixement han d'anar de la mà. Conèixer-se a si mateix sense autoenganys no és fàcil. Conèixer l'enemic (sigui l'adversari polític, el competidor econòmic o esportiu o, més encara, el mateix ego...) és indispensable. L'ego sempre troba maneres d'alimentar-se, de ficar-se, de creure's superior als altres. La falta de consciència sobre si mateix i sobre el mateix ego com a enemic causa estralls. Quantes persones que tenen un deficient coneixement de si destrossen la seva vida (i la dels altres) justament per aquesta ignorància! De vegades, sembla que guanyen perquè confonen la fama de les seves gestes amb el valor del que aporten. No són sinònims. El preu que es paga ho explica. Hi ha victòries aparents que oculten fracassos profunds. 

Aquesta formació ha de ser atesa a totes les escoles de la vida. El factor humà és imprescindible. Sovint, es creu que amb la preparació professional i els recursos tecnològics és més que suficient. N'hi ha prou de donar una ullada a líders del món com Trump i Putin per apreciar en mans de qui estem. Sonen massa fort els tambors de guerra perquè no deixen escoltar el xiuxiueig de la pau. Els impulsos de l'ego són tan desmesurats que impedeixen el llenguatge de la diplomàcia i de la fraternitat. L'autèntica batalla passa pel cor de les persones. No s’ha d’oblidar que, al santuari interior de cadascú, hi ha llavors de pau i d'amor.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Quan la Quaresma i el Ramadà es troben: reflexió i dejuni

Aquest any 2026, la Quaresma cristiana i el Ramadà musulmà s’encavalquen en el temps. Tot i que el calendari gregorià i el calendari lunar islàmic funcionen de manera diferent, de tant en tant aquestes dues festes es troben. Enguany, fins i tot, tenen el mateix dia d’inici. Aquesta és una oportunitat per dialogar sobre valors comuns com la introspecció, l’abstinència, l’austeritat i l’acompanyament al proïsme. Això és el que passa durant l’esmorzar al qual convida Yamna, veïna del barri de Sant Antoni de Barcelona, pocs dies abans que comenci el Ramadà.
General

L’ascesi de l'escolta i la pedagogia del dejuni

En el marc de l’itinerari litúrgic cap a la Pasqua, el missatge quaresmal de Lleó XIV d’enguany articula una proposta espiritual que pot ser interpretada com una síntesi entre dues pràctiques clàssiques de la tradició cristiana: l’escolta i el dejuni. Lluny de reduir-se a exhortacions devocionals, el text configura una veritable pedagogia de la conversió, en la qual ambdues pràctiques apareixen estructuralment correlacionades i orientades tant a la transformació personal com a la renovació eclesial i social.
Cuirassat I @Pixabay, Gregory Butler