Sun Tzu, general xinès i pensador del segle VI a. C., és l'autor del llibre L'art de la guerra. Aquest text antic ha estat llegit atentament al llarg de la història, especialment pels governants i els militars, per planificar les seves batalles. No proposa una exaltació de la guerra, òptica que qualsevol lector ha d'excloure. La guerra és perillosa i costosa. Per tant, es considera com a últim recurs. És preferible la victòria sense violència: «Evitar la guerra no és signe de debilitat, sinó d'habilitat». La diplomàcia i la prudència són preferibles.

Actualment, aquest llibre és objecte de lectura i reflexió meticulosa per part de polítics i d'alts directius d'empreses, immersos sovint en la confrontació i el conflicte. Uns busquen captar el vot dels electors. D'altres volen conquerir el mercat. Les seves pàgines il·luminen també el treball personal de tanta gent que combat l'ego des del punt de vista psicològic i espiritual. Crec que Sun Tzu dona una clau d'interpretació útil en totes les circumstàncies: «Coneix l'enemic i coneix-te a tu mateix i, en cent batalles, no correràs mai el mínim perill. Quan no coneguis l'enemic, però et coneguis a tu mateix, les probabilitats de victòria o de derrota són iguals. Si a un temps ignores tot de l'enemic i de tu mateix, és segur que estàs en perill en cada batalla». Aquest principi sobre el coneixement propi i en el coneixement de l'enemic és fonamental. 

En qualsevol àmbit de la vida humana (política, empresa, economia, gestió, psicologia, relacions humanes...), aquests dos tipus de coneixement han d'anar de la mà. Conèixer-se a si mateix sense autoenganys no és fàcil. Conèixer l'enemic (sigui l'adversari polític, el competidor econòmic o esportiu o, més encara, el mateix ego...) és indispensable. L'ego sempre troba maneres d'alimentar-se, de ficar-se, de creure's superior als altres. La falta de consciència sobre si mateix i sobre el mateix ego com a enemic causa estralls. Quantes persones que tenen un deficient coneixement de si destrossen la seva vida (i la dels altres) justament per aquesta ignorància! De vegades, sembla que guanyen perquè confonen la fama de les seves gestes amb el valor del que aporten. No són sinònims. El preu que es paga ho explica. Hi ha victòries aparents que oculten fracassos profunds. 

Aquesta formació ha de ser atesa a totes les escoles de la vida. El factor humà és imprescindible. Sovint, es creu que amb la preparació professional i els recursos tecnològics és més que suficient. N'hi ha prou de donar una ullada a líders del món com Trump i Putin per apreciar en mans de qui estem. Sonen massa fort els tambors de guerra perquè no deixen escoltar el xiuxiueig de la pau. Els impulsos de l'ego són tan desmesurats que impedeixen el llenguatge de la diplomàcia i de la fraternitat. L'autèntica batalla passa pel cor de les persones. No s’ha d’oblidar que, al santuari interior de cadascú, hi ha llavors de pau i d'amor.