General
La Pacem in Terris de Joan XXIII
Càrrec:
Joan Ordi
Font:
Carrer Sant Josep 18
Organitzador:
Escola de Teologia del Maresme
Horari:
19:00
Localització
Parròquia de sant Josep de Mataró
Cicle del primer trimestre: la pau en perill d'extinció
Conferència: La Pacem in Terris de Joan XXIII, a càrrec del professor Joan Ordi
El Dijous Sant dia 11 d’abril del 1963 el papa Sant Joan XXIII donava a conèixer la seva encíclica “Pacem in terris” de la qual aquest any se
celebra el 60è aniversari. Testament personal d’un gran papa que havia fet seu el lema episcopal “obedientia et pax”. Va viure molt d’aprop l’any 1948 la Declaració Universal dels Drets Humans que defensa la inviolable dignitat de la persona humana. D’aquesta declaració l’encíclica en fa des de la fe una inequívoca lectura. En un curs dedicat a la pau com a valor no pot faltar que en Joan Ordi ens parli d’aquest document tant significatiu.
Altres notícies
General
L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal
20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General
Antoni Matabosch: una vida oberta al diàleg, la cultura i l’Església postconciliar
Antoni Matabosch, prevere barceloní i figura cabdal del pensament teològic i cultural català, ha compartit en una entrevista a Flama la seva trajectòria vital i intel·lectual. A puntals de la seva biografia hi trobem l’impacte del Concili Vaticà II, la passió pel diàleg ecumènic i interreligiós, i una aposta constant per una Església més oberta a la societat.
General
La Mercè 2025: festa, fe i debat en l'espai públic
La Mare de Déu de la Mercè és molt més que la patrona de Barcelona: és un símbol que conjuga litúrgia, devoció popular i identitat ciutadana. La seva festa, el 24 de setembre, s’ha convertit en un mirall privilegiat on es reflecteixen les tensions i oportunitats que viuen la ciutat i l’Església en temps de pluralitat cultural i secularització.
