Jornada presencial
La dimensió humana
Càrrec:
Dra. Adelina Millet; Dr. Jaume Duran
Localització
Barcelona
Enguany, l’ISCREB ha reformulat la dinàmica de les sessions presencials a Barcelona. Volem impulsar i potenciar aquestes trobades com a espai de reflexió i diàleg entre tota la comunitat educativa, conscients que tot aprenentatge s’enriqueix a través de la relació personal.
La darrera trobada ha estat aquest dissabte 14 de gener, amb una assistència d'un centenar de persones. Les conferències celebrades han estat "La dimensió humana: neurones i salms" a càrrec del professor Jaume Duran; i la ponència "Éssers malèfics i malalties, simbologia i psicologia de l'origen dels mals a l'Antiga Mesopotàmia". Podeu els continguts mitjançant el canal Youtube de l'ISCREB.
Altres notícies
General
L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal
20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General
L'Holocaust obre el curs de l'ISCREB: una lliçó sobre la fragilitat de la civilització
L'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) ha celebrat avui l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2025-2026 a l'Aula Magna del Seminari Conciliar, un esdeveniment que ha marcat l'inici d'un nou any de formació i pensament crític en l'àmbit de les ciències religioses. Enguany, també se celebren els 25 anys d’estudis virtuals a l’ISCREB, aquesta fita ha estat recordada amb la projecció d’un audiovisual.
General
Sirat: quan el viatge es converteix en experiència interior
La pel·lícula Sirat d’Oliver Laxe, recentment escollida per representar Espanya als premis Oscar, no és només una obra cinematogràfica: és una travessa. Antoni Nello, en la seva columna a la Revista Foc Nou, ens adverteix des del principi que ens trobem davant d’un film que demana una actitud determinada de l’espectador: no mirar, sinó deixar-se portar. Sirat no ofereix respostes clares, sinó un camí obert, un pont tensat entre l’infern i el paradís, com diu el mateix text que obre la pel·lícula.
