Jornada presencial

La dimensió humana

Càrrec:
Dra. Adelina Millet; Dr. Jaume Duran
Localització
Barcelona

Enguany, l’ISCREB ha reformulat la dinàmica de les sessions presencials a Barcelona. Volem impulsar i potenciar aquestes trobades com a espai de reflexió i diàleg entre tota la comunitat educativa, conscients que tot aprenentatge s’enriqueix a través de la relació personal.

La darrera trobada ha estat aquest dissabte 14 de gener, amb una assistència d'un centenar de persones. Les conferències celebrades han estat "La dimensió humana: neurones i salms" a càrrec del professor Jaume Duran; i la ponència "Éssers malèfics i malalties, simbologia i psicologia de l'origen dels mals a l'Antiga Mesopotàmia". Podeu els continguts mitjançant el canal Youtube de l'ISCREB. 

 

 

 

 

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

La vocació d'Ainara

En acabar la projecció de la pel·lícula Los domingos, vaig sortir del cinema amb una barreja d’emoció i reflexió. A la memòria em va venir, per contrast, un altre film llunyà: Historia de una monja (1959). Tots dos van ser premiats —el primer, dirigit per Alauda Ruiz de Azúa, amb la Petxina d’Or del Festival de Sant Sebastià; el segon, per Fred Zinnemann, amb l’Oscar de 1960— i comparteixen un mateix nucli: l’itinerari interior de la vocació religiosa i l’impacte que les decisions personals tenen en l’entorn familiar i social.
General

L’amor no és consol, és llum

La publicació del darrer treball de Rosalía, Lux, ha aixecat un gran rebombori. Bisbes, periodistes, pensadors, opinadors, músics... han entrat en el debat. Alguns hi veuen un retorn de la religió -o, més aviat, de l’espiritualitat- altres, en canvi, desconfien de la utilització de símbols cristians arraconats durant dècades per la nostra societat secularitzada.