General

Escrits - Sant Jordi 2025

Amb motiu de la celebració de Sant Jordi, l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona ha convidat els seus alumnes, professors i amics a participar en un concurs literari amb un tema inspirador: l’esperança.

En memòria del papa Francesc, que va dedicar els darrers anys del seu pontificat a posar l’accent en l’esperança com a camí de renovació per a la humanitat, recordem les seves paraules a la butlla Spes non confundit, on proclamava l’esperança com el gran tema de l’Any Sant 2025. En aquest document, el Pontífex recordava els presos, els emigrants, els malalts, la gent gran i els joves atrapats per les addiccions i la corrupció. També advocava per la condonació del deute dels països pobres, el respecte per la Creació i l’acollida dels emigrants.

Davant d’un món ferit per la violència, la pobresa i la injustícia, el papa Francesc ens va convidar a redescobrir l’esperança com un do capaç de guarir la humanitat. Fidels a aquest llegat, enguany hem volgut dedicar el concurs literari de Sant Jordi a reflexionar sobre l’esperança i la seva força transformadora.

Set persones han respost a la convocatòria, compartint textos que ens parlen de llum, de resistència i de futur. Agraïm la seva participació i celebrem la seva aportació en aquest homenatge a l’esperança.

Bona lectura!

 

 

Documents adjunts
Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

La Mercè 2025: festa, fe i debat en l'espai públic

La Mare de Déu de la Mercè és molt més que la patrona de Barcelona: és un símbol que conjuga litúrgia, devoció popular i identitat ciutadana. La seva festa, el 24 de setembre, s’ha convertit en un mirall privilegiat on es reflecteixen les tensions i oportunitats que viuen la ciutat i l’Església en temps de pluralitat cultural i secularització.
General

Eloi Aran: “El que sembla inútil és sovint el que ens fa més humans”

Què manté units els qui comparteixen una casa, una ciutat o fins i tot una visió del món? A L’afany inútil dels constructors (Fragmenta, 2025), l’arquitecte i teòleg Eloi Aran, en una entrevista apareguda a Flama, explora aquest fil invisible que sosté les comunitats. Inspirat en el Salm 127 i en diàleg amb pensadors com Lluís Duch o Martin Heidegger, Aran combina vivències personals, referències bíbliques i reflexions arquitectòniques per qüestionar la lògica funcionalista i l’obsessió contemporània per la productivitat. Davant d’una modernitat que redueix la vida al fet útil, proposa recuperar una arquitectura compassiva i oberta al misteri, capaç de fer de l’aparent “inútil” un espai de sentit i de cura compartida.