General

Entrevista al Dr. Jaume Duran. Hospital de Mollet: Liderant la Revolució Verda en el Sector Sanitari

El metge i professor Jaume Duran, director gerent de la Fundació Sanitària Mollet (FSM), parla en una entrevista a Sabadell TV, al programa Parlem de Jaume Barbarà, sobre la transformació de l'Hospital de Mollet en un hospital verd.

Aquest és un projecte que ha convertit aquest centre en una referència de sostenibilitat en l'àmbit català i internacional. El projecte d'Hospital Verd de Mollet ha estat reconegut amb premis internacionals com el premi Plata en els Ashikaga-Nikken Excellence Award for Green Hospitals de la International Hospital Federation (IHF), i ha aconseguit reduir les emissions de CO2 en un 71% en només deu anys, amb l'objectiu final de deixar l'empremta de carboni a zero.

L'aposta per un hospital verd va començar fa uns anys, coincidint amb la construcció del nou edifici de l'Hospital de Mollet. Duran explica que aquest projecte integral té en compte diferents eixos, des de l'arquitectura sostenible de l'edifici fins a l'ús d'energies renovables i el reaprofitament de les aigües. La construcció sota criteris d'arquitectura sostenible ha permès crear espais lleugers i lluminosos, reduint un 40% el consum de llum en les consultes i espais de pacients. L'aigua de pluja es reutilitza per regar els patis interns, plantats amb arbres i plantes autòctones, integrant l'hospital en el seu entorn geogràfic.

La sostenibilitat no només s'ha aplicat a les estructures físiques, sinó també a les maneres de treballar i els processos assistencials. Un dels grans reptes ha estat incorporar la cultura del reaprofitament i la gestió eficient dels recursos en cada procés assistencial. Duran destaca que la generació de residus sòlids per pacient es redueix optimitzant les estades hospitalàries, fomentant la teleconsulta i agilitant els processos mèdics. La implicació del personal ha estat clau per a aquest canvi cultural, amb iniciatives com la creació d'un pàrquing per a bicicletes i la facilitació del transport públic per al personal, així com la gestió de 29 tipus diferents de residus.

Duran subratlla que sense la salut del planeta, no hi ha salut per a les persones, i que els professionals de la salut tenen un paper clau en la cura del medi ambient. Argumenta que la sostenibilitat ambiental és essencial per a la salut humana i que els factors mediambientals són determinants de la salut, fins i tot més que les estructures sanitàries o els factors genètics i d'estil de vida. Aquesta consciència s'ha d'incorporar progressivament en la pràctica mèdica.

El sector sanitari és responsable d'entre el 5% i el 10% de les emissions mundials de diòxid de carboni, una paradoxa per a un sector que genera salut però també contribueix a la contaminació. Duran creu que cal buscar energies més sostenibles i netes, i que els professionals de la salut han de ser part de la solució. Això implica millores en els processos, com l'ús adequat de fàrmacs i diagnòstics, per garantir la qualitat de l'atenció i la seguretat dels pacients, alhora que es redueix l'impacte ambiental.

La pandèmia ha afectat la tendència de reducció de residus, ja que ha requerit l'ús de molt material d'un sol ús. Tot i això, Duran insisteix que la seguretat dels pacients i dels professionals és prioritària, i que cal minimitzar l'impacte ambiental tan aviat com sigui possible. Finalment, Duran afirma que sempre hi ha marge de millora, independentment de l'edat dels edificis. Hi ha moltes polítiques i processos que es poden implementar per millorar la sostenibilitat, com la gestió eficient dels residus, l'ús d'energies sostenibles i l'optimització dels processos assistencials, incloent-hi l'atenció domiciliària i la teleconsulta. Així, es pot reduir la necessitat d'atenció hospitalària, contribuint a un planeta més saludable.

L'Hospital de Mollet és un exemple inspirador de com els centres de salut poden convertir-se en actors clau en la lluita contra el canvi climàtic. La visió i lideratge del Dr. Jaume Duran han demostrat que la sostenibilitat no només és possible en l'àmbit sanitari, sinó que també pot millorar l'eficiència i la qualitat de l'atenció als pacients. El compromís amb la reducció d'emissions, la gestió eficient dels recursos i la implicació de tot el personal reflecteixen un canvi cultural profund que va més enllà de l'hospital mateix. Com a societat, podem aprendre molt d'aquest model integrador i innovador, que ens recorda que la salut de les persones està indissolublement lligada a la salut del planeta. En definitiva, l'Hospital de Mollet ens mostra que, amb determinació i creativitat, és possible fer grans passos cap a un futur més verd i saludable.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Eloi Aran: “El que sembla inútil és sovint el que ens fa més humans”

Què manté units els qui comparteixen una casa, una ciutat o fins i tot una visió del món? A L’afany inútil dels constructors (Fragmenta, 2025), l’arquitecte i teòleg Eloi Aran, en una entrevista apareguda a Flama, explora aquest fil invisible que sosté les comunitats. Inspirat en el Salm 127 i en diàleg amb pensadors com Lluís Duch o Martin Heidegger, Aran combina vivències personals, referències bíbliques i reflexions arquitectòniques per qüestionar la lògica funcionalista i l’obsessió contemporània per la productivitat. Davant d’una modernitat que redueix la vida al fet útil, proposa recuperar una arquitectura compassiva i oberta al misteri, capaç de fer de l’aparent “inútil” un espai de sentit i de cura compartida.
Màster

10a edició de 'La Nit de les Religions de Barcelona. Conviccions i creences en diàleg'

Els dies 20 i 21 de setembre tindrà lloc a Barcelona la desena edició de la Nit de les Religions - Conviccions i Creences en Diàleg, una iniciativa organitzada per l'Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR) amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i la col·laboració de la Fundació "La Caixa".