L'oferta del Diploma en Mitologia i simbologia, que ofereix l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona, sorgeix davant una constatació realista del moment cultural que viu la nostra societat occidental i les seves necessitats.

Els grans relats ideològics, i el seu imaginari mític i simbòlic que ens havien de portar la salvació i un món més igualitari, just i pròsper, dels s. XIX i XX (marxisme, il·luminisme, capitalisme), amb les seves utopies implícites, han perdut credibilitat per la major part de la societat. Més que societats ideals, l'aplicació d'aquests discursos de manera acrítica han portat sovint jerarquitzacions i dogmatismes, dictadures, l'autoesclavatge propiciat per les propagandes i el consumisme, i ens hem quedat orfes de sentit, d'esperança, i desmotivats al compromís.

Aquest desencís general i manca de relats creïbles poden ser algunes de les causes de què s'hagi donat la gran crisi de les estructures d'acollida (família, ciutat, esglésies), de què parlava l'antropòleg de casa nostra, Lluís Duch, i el detriment de les transmissions culturals i simbòliques capaces d'orientar l'ésser humà de manera responsable en el món, i de tenir cura de la seva ànima i dels seus sentits. La nostra comunitat educativa de l'ISCREB voldria ser una estructura d'acollida i de transmissió cultural i simbòlica, on l'estudiant pugui conèixer les tradicions culturals i alhora rebre els recursos necessaris per cultivar el seu esperit crític.

L'estudi dels mites des d'un punt de vista estructural o formal, a la manera de Lévy-Strauss, ja ens podria ser una certa ajuda per entendre les mentalitats arcaiques de cultures que ens han precedit, i veure com encara som hereus del seu pensament; però crec que encara podem ser més ambiciosos: l'estudi crític dels mites ens pot donar saviesa. Aquesta perspectiva més sapiencial és la que ha defensat des de principis del s. XX i en les últimes dècades, el Cercle Eranos i l'hermenèutica simbòlica. No es tracta de perdre el sentit crític que hem guanyat des de la il·lustració i la modernitat, ni d'ofegar la raó amb el pensament mític, sinó d'exercir una veritable logomítica, de recordar i rellegir narracions i imaginaris simbòlics que al llarg dels temps i les cultures han ajudat els pobles i els individus a ser més humans.