General

‘El 47’, homenatge a la història d’un barri

[Antoni Nello - Revista Foc Nou] El 47 és una línia d’autobús històrica que avui fa el recorregut entre el passeig marítim de Barcelona i el barri de Canyelles. Però molts anys enrere aquest autobús va protagonitzar un episodi singular: segrestat pel seu xofer, Manolo Vital, va anar més enllà de la seva ruta habitual per enfilar-se cap al barri de Torre Baró, allà on no arribava pràcticament res, atesa la dificultat orogràfica i la peculiaritat poblacional del barri. I aquest episodi i el que l’envolta és el que explica aquesta fantàstica pel·lícula de Marcel Barrena, el director que ja coneixem per 100 metres (2016) o per Mediterrani (2021), cineasta que explica històries exemplars amb un alt llistó ètic.

L’episodi que ofereix aquí Marcel Barrena no és només un fet puntual sinó un veritable homenatge a la història d’un barri concret, Torre Baró, que podria haver estat qualsevol dels barris de l’extraradi barceloní o de qualsevol gran ciutat en les migracions internes que de regions més empobrides varen portar molta gent, ahir com avui, allà on creien poder trobar millors condicions de vida. I això em sembla el més rellevant, més que l’anècdota del segrest de l’autobús, que també ho és de rellevant i que recull un fet històric. Perquè els que tenim una certa edat i hem viscut d’alguna manera, ni que sigui prestada, la realitat d’aquestes barriades de vegades “deixades de la mà de Déu”, sabem de les esperances i esforços que s’hi varen esmerçar, com també dels plors i dels fracassos que s’hi varen patir. De fet, a can Tunis la meva mare va exercir de mestre durant 20 anys, de 1950 a 1970, els meus primers vint anys de vida. En tinc molts records, allà vaig participar en la processó de Corpus després de la meva primera comunió.

El 47 és una pel·lícula bonica i ben feta, exemplar en el seu missatge, endreçada en la seva forma. I amb unes excel·lents interpretacions: del gran Eduard Fernández, sens dubte, donant rostre concret a Manolo Vital amb la seva múrria tossuderia i generositat d’esperit; però també cal subratllar la feina de Clara Segura, gran actriu de teatre i també de cinema, que interpreta amb calidesa el paper de la religiosa plena de bones intencions que se’n va a treballar al barri i pel barri i que s’enamora de Manolo Vital, representant un personatge freqüent en una època marcada per la generositat de tants i tants capellans, religiosos i religioses, que potser perderen la seva vocació, però varen fer de la seva vida un excel·lent servei a les persones més necessitades d’aquell paisatge urbà dels anys del postconcili, de la transició, del desenvolupament polític i social del país, de les grans esperances i també dels primers desencisos de la democràcia recentment estrenada. I, perquè és una pel·lícula bonica, es poden perdonar petites llicències històriques, com el paper del mateix alcalde Maragall en el segrest de l’autobús: no hi era, però hi podria haver estat perfectament. I de fet va estar-se a casa dels Vital uns dies en la seva voluntat de conèixer de prop la realitat de les grans barriades de Barcelona quan va ser alcalde.

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Eloi Aran: “El que sembla inútil és sovint el que ens fa més humans”

Què manté units els qui comparteixen una casa, una ciutat o fins i tot una visió del món? A L’afany inútil dels constructors (Fragmenta, 2025), l’arquitecte i teòleg Eloi Aran, en una entrevista apareguda a Flama, explora aquest fil invisible que sosté les comunitats. Inspirat en el Salm 127 i en diàleg amb pensadors com Lluís Duch o Martin Heidegger, Aran combina vivències personals, referències bíbliques i reflexions arquitectòniques per qüestionar la lògica funcionalista i l’obsessió contemporània per la productivitat. Davant d’una modernitat que redueix la vida al fet útil, proposa recuperar una arquitectura compassiva i oberta al misteri, capaç de fer de l’aparent “inútil” un espai de sentit i de cura compartida.
Màster

10a edició de 'La Nit de les Religions de Barcelona. Conviccions i creences en diàleg'

Els dies 20 i 21 de setembre tindrà lloc a Barcelona la desena edició de la Nit de les Religions - Conviccions i Creences en Diàleg, una iniciativa organitzada per l'Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR) amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i la col·laboració de la Fundació "La Caixa".
Imatge promocional de la pel·lícula