General

Dolors Bramon, creu de Sant Jordi 2023

Localització
Barcelona

La islamòloga Dolors Bramon, professora de les assignatures Perspectives sobre l'Islam plural i Fonaments de l'Islam a l'ISCREB, ha estat guardonada avui amb la Creu de Sant Jordi «per la seva recerca i divulgació en diversos àmbits de la història política i social de Catalunya».

La Creu de Sant Jordi és atorgada pel Govern de la Generalitat pels seus serveis en la defensa de la identitat catalana a vint personalitats i deu entitats des de l’any 1980. 

Dolors Bramon (Banyoles, 1943) és doctora en filologia semítica i en història medieval i professora emèrita d’estudis àrabs i islàmics de la Universitat de Barcelona. És membre emèrita de l’Institut d’Estudis Catalans i professora de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Treballa en els camps de les minories religioses i del passat islàmic de les terres catalanoparlants des del punt de vista històric i filològic. És autora, entre altres obres, de Raons d’identitat del País Valencià. Pèls i senyals (1976); Contra moros i jueus: Formació i estratègia d’unes discriminacions al País Valencià (1981); De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010 (continuació de l’obra de J. M. Millàs i Vallicrosa) (2000); Obertura a l’islam (2002) i Ser dona i musulmana (2007). També és autora de  L’islam avui. Alguns aspectes controvertits (2016) i d’un dels contrapunts del llibre El sufisme, de Halil Bárcena (2008).

Notícia relacionada - Editorial fragmenta

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

El significat profund del Nadal

El Nadal no comença amb els llums ni amb els aparadors, sinó amb una afirmació radical: Déu ha volgut fer-se humà. D’aquesta convicció neix el sentit més profund d’una celebració que, sovint, corre el risc de quedar reduïda a costum, estètica o consum.
General

"Cada façana ens parla d’un misteri, i ara és temps d’il·luminar la façana del Naixement"

Arriba el Nadal, seguim la tradició que el sant d’Assís va instaurar fa vuit-cents anys i fem el pessebre a casa, o el veiem a la parròquia, al casal o a l’ajuntament. Hi ha pessebres vivents a moltes poblacions, cançons i concerts.
Fotografia: Editorial Fragmenta