General

Dolors Bramon, creu de Sant Jordi 2023

Localització
Barcelona

La islamòloga Dolors Bramon, professora de les assignatures Perspectives sobre l'Islam plural i Fonaments de l'Islam a l'ISCREB, ha estat guardonada avui amb la Creu de Sant Jordi «per la seva recerca i divulgació en diversos àmbits de la història política i social de Catalunya».

La Creu de Sant Jordi és atorgada pel Govern de la Generalitat pels seus serveis en la defensa de la identitat catalana a vint personalitats i deu entitats des de l’any 1980. 

Dolors Bramon (Banyoles, 1943) és doctora en filologia semítica i en història medieval i professora emèrita d’estudis àrabs i islàmics de la Universitat de Barcelona. És membre emèrita de l’Institut d’Estudis Catalans i professora de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Treballa en els camps de les minories religioses i del passat islàmic de les terres catalanoparlants des del punt de vista històric i filològic. És autora, entre altres obres, de Raons d’identitat del País Valencià. Pèls i senyals (1976); Contra moros i jueus: Formació i estratègia d’unes discriminacions al País Valencià (1981); De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010 (continuació de l’obra de J. M. Millàs i Vallicrosa) (2000); Obertura a l’islam (2002) i Ser dona i musulmana (2007). També és autora de  L’islam avui. Alguns aspectes controvertits (2016) i d’un dels contrapunts del llibre El sufisme, de Halil Bárcena (2008).

Notícia relacionada - Editorial fragmenta

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

‘L’Odissea’ de Nolan, una font d’inspiració

Que Christopher Nolan és un gran cineasta ja queda ben clar. N’hi ha prou amb esmentar tres peces notables d’aquest director per demostrar-ho: Memento (2000), Interstellar (2014) o Oppenheimer (2023). Amb aquesta bona fama, ara s’ha atrevit amb una obra major, portar a la pantalla L’odissea d’Homer.
General

Cap a una teologia del bon humor

La lectura freqüent de la filosofia i la teologia condueix, a mesura que hom acumula anys i lectures en aquests dos àmbits, a una constatació difícil d’ignorar: bona part del pensament filosòfic i teològic s’ha redactat des d’una austeritat d’esperit gens divertida, prescindint sovint dels recursos del somriure, de la rialla franca i dels bons acudits. Hi ha, és clar, excepcions tan il·lustres com Erasme, Kierkegaard, Chesterton, C. S. Lewis, Pascal o Nietzsche, autors en les obres dels quals l’humor, la ironia o la paradoxa ocupen un lloc gens marginal.
Fotografia: Editorial Fragmenta