General

Dolors Bramon, creu de Sant Jordi 2023

Localització
Barcelona

La islamòloga Dolors Bramon, professora de les assignatures Perspectives sobre l'Islam plural i Fonaments de l'Islam a l'ISCREB, ha estat guardonada avui amb la Creu de Sant Jordi «per la seva recerca i divulgació en diversos àmbits de la història política i social de Catalunya».

La Creu de Sant Jordi és atorgada pel Govern de la Generalitat pels seus serveis en la defensa de la identitat catalana a vint personalitats i deu entitats des de l’any 1980. 

Dolors Bramon (Banyoles, 1943) és doctora en filologia semítica i en història medieval i professora emèrita d’estudis àrabs i islàmics de la Universitat de Barcelona. És membre emèrita de l’Institut d’Estudis Catalans i professora de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Treballa en els camps de les minories religioses i del passat islàmic de les terres catalanoparlants des del punt de vista històric i filològic. És autora, entre altres obres, de Raons d’identitat del País Valencià. Pèls i senyals (1976); Contra moros i jueus: Formació i estratègia d’unes discriminacions al País Valencià (1981); De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010 (continuació de l’obra de J. M. Millàs i Vallicrosa) (2000); Obertura a l’islam (2002) i Ser dona i musulmana (2007). També és autora de  L’islam avui. Alguns aspectes controvertits (2016) i d’un dels contrapunts del llibre El sufisme, de Halil Bárcena (2008).

Notícia relacionada - Editorial fragmenta

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

La convivència entre tradició i automatització, tema central de la vuitena sessió del curs de campaners

L’Escola de Campaners dedica una de les sessions del curs a l’estudi dels sistemes automàtics de toc de campanes. S’hi aborden tant els mecanismes tradicionals —com els martells de gravetat vinculats als rellotges mecànics— com les solucions més modernes, entre les quals destaquen els electromartells i els motors d’impuls o de volteig, habitualment controlats per centraletes electròniques.
General

El pontificat del silenci

El periodista Vicenç Lozano, que acaba de publicar el llibre Lleó XIV, ombres sota la cúpula, utilitza explícitament l’expressió “pontificat del silenci”. Acostumats al ritme trepidant del pontificat de papa Francesc, el canvi d’estil personal i de clima informatiu al Vaticà resulta evident. Per a Lozano, Lleó XIV és un papa de consens que aposta per continuar les reformes sense soroll, enmig d’un entorn complex, ple de tensions, inèrcies i resistències. «No anunciarà les reformes, però les farà»: en aquesta frase es condensa la lògica profunda d’aquest nou temps.
Fotografia: Editorial Fragmenta