Cursos
Curs: Horitzons de novetat per resignificar la vida consagrada: missió compartida, relectura dels vots
-
La vida consagrada es troba en l'actualitat vivint un temps ple de desafiaments. És necessari “resignificar-la” combinant tant la fidelitat a la seva essència com forma de vida cristiana com els nous horitzons cap als quals pot caminar: missió compartida, relectura dels vots, intercongregacionalitat, interculturalitat, famílies carismàtiques… En aquesta matèria ens acostarem a alguns d'aquests reptes per a discernir el paper de la vida consagrada i les possibilitats de futur.
-
Més informació: https://www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/horitzons-de-novet…
Altres notícies
General
L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal
20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General
La Mercè 2025: festa, fe i debat en l'espai públic
La Mare de Déu de la Mercè és molt més que la patrona de Barcelona: és un símbol que conjuga litúrgia, devoció popular i identitat ciutadana. La seva festa, el 24 de setembre, s’ha convertit en un mirall privilegiat on es reflecteixen les tensions i oportunitats que viuen la ciutat i l’Església en temps de pluralitat cultural i secularització.
General
Eloi Aran: “El que sembla inútil és sovint el que ens fa més humans”
Què manté units els qui comparteixen una casa, una ciutat o fins i tot una visió del món? A L’afany inútil dels constructors (Fragmenta, 2025), l’arquitecte i teòleg Eloi Aran, en una entrevista apareguda a Flama, explora aquest fil invisible que sosté les comunitats. Inspirat en el Salm 127 i en diàleg amb pensadors com Lluís Duch o Martin Heidegger, Aran combina vivències personals, referències bíbliques i reflexions arquitectòniques per qüestionar la lògica funcionalista i l’obsessió contemporània per la productivitat. Davant d’una modernitat que redueix la vida al fet útil, proposa recuperar una arquitectura compassiva i oberta al misteri, capaç de fer de l’aparent “inútil” un espai de sentit i de cura compartida.