General

Clou el primer Congrés de Llibertat Religiosa i de Consciència

Blanquerna - Universitat Ramon Llull

La consellera de Justícia Lourdes Ciuró va inaugurar el congrés recordant que "en un moment en què la globalització tendeix a homogeneïtzar, cal reconèixer la pluralitat i és des d'aquest reconeixement que millorem la cohesió social". Per la seva banda, Yvonne Griley, directora general d'Afers Religiosos de la Generalitat, va dir que els participants (experts acadèmics i també membres de comunitats religioses, centres educatius i grups de recerca) han donat "una dimensió intercultural, interdisciplinària i transversal que és molt valuosa".

El Congrés preveu una segona edició l'any 2024. Durant aquesta primera edició, s'han lliurat tres premis: al millor Treball Final de Grau (Alba Lupiáñez. Universitat de Girona. "Objecció de consciència a l'avortament. Anàlisi de la qüestió a Espanya i breu estudi comparat de la situació als Estats Units d'Amèrica i a Itàlia"), al Treball Final de Màster (Jordi Saura. ISCREB. "Europa i cristianisme. De la confessionalitat a la postsecularització") i a la millor tesi doctoral (María José Valero. Universidad Complutense. "Neutralidad del estado y protección de la autonomía religiosa en Europa").

La Càtedra de Llibertat Religiosa va néixer el gener del 2021 en el si de l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. 

Enllaços relacionats
Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Una crida a desarmar-nos

El dia 1 de gener del 1968, el papa Pau VI va instituir el que ell anomenava en el seu missatge "El Dia de la Pau". Ho feia per tot el simbolisme que tenia aquesta data, la primera del calendari civil i encara enmig del temps de Nadal, contemplant el misteri de l’Encarnació: "Pau a la terra".
General

El significat profund del Nadal

El Nadal no comença amb els llums ni amb els aparadors, sinó amb una afirmació radical: Déu ha volgut fer-se humà. D’aquesta convicció neix el sentit més profund d’una celebració que, sovint, corre el risc de quedar reduïda a costum, estètica o consum.
Font: Blanquerna - Universitat Ramon Llull