La consellera de Justícia Lourdes Ciuró va inaugurar el congrés recordant que "en un moment en què la globalització tendeix a homogeneïtzar, cal reconèixer la pluralitat i és des d'aquest reconeixement que millorem la cohesió social". Per la seva banda, Yvonne Griley, directora general d'Afers Religiosos de la Generalitat, va dir que els participants (experts acadèmics i també membres de comunitats religioses, centres educatius i grups de recerca) han donat "una dimensió intercultural, interdisciplinària i transversal que és molt valuosa".

El Congrés preveu una segona edició l'any 2024. Durant aquesta primera edició, s'han lliurat tres premis: al millor Treball Final de Grau (Alba Lupiáñez. Universitat de Girona. "Objecció de consciència a l'avortament. Anàlisi de la qüestió a Espanya i breu estudi comparat de la situació als Estats Units d'Amèrica i a Itàlia"), al Treball Final de Màster (Jordi Saura. ISCREB. "Europa i cristianisme. De la confessionalitat a la postsecularització") i a la millor tesi doctoral (María José Valero. Universidad Complutense. "Neutralidad del estado y protección de la autonomía religiosa en Europa").

La Càtedra de Llibertat Religiosa va néixer el gener del 2021 en el si de l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.