General

Clou el primer Congrés de Llibertat Religiosa i de Consciència

Blanquerna - Universitat Ramon Llull

La consellera de Justícia Lourdes Ciuró va inaugurar el congrés recordant que "en un moment en què la globalització tendeix a homogeneïtzar, cal reconèixer la pluralitat i és des d'aquest reconeixement que millorem la cohesió social". Per la seva banda, Yvonne Griley, directora general d'Afers Religiosos de la Generalitat, va dir que els participants (experts acadèmics i també membres de comunitats religioses, centres educatius i grups de recerca) han donat "una dimensió intercultural, interdisciplinària i transversal que és molt valuosa".

El Congrés preveu una segona edició l'any 2024. Durant aquesta primera edició, s'han lliurat tres premis: al millor Treball Final de Grau (Alba Lupiáñez. Universitat de Girona. "Objecció de consciència a l'avortament. Anàlisi de la qüestió a Espanya i breu estudi comparat de la situació als Estats Units d'Amèrica i a Itàlia"), al Treball Final de Màster (Jordi Saura. ISCREB. "Europa i cristianisme. De la confessionalitat a la postsecularització") i a la millor tesi doctoral (María José Valero. Universidad Complutense. "Neutralidad del estado y protección de la autonomía religiosa en Europa").

La Càtedra de Llibertat Religiosa va néixer el gener del 2021 en el si de l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. 

Enllaços relacionats
Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

El significat profund del Nadal

El Nadal no comença amb els llums ni amb els aparadors, sinó amb una afirmació radical: Déu ha volgut fer-se humà. D’aquesta convicció neix el sentit més profund d’una celebració que, sovint, corre el risc de quedar reduïda a costum, estètica o consum.
General

"Cada façana ens parla d’un misteri, i ara és temps d’il·luminar la façana del Naixement"

Arriba el Nadal, seguim la tradició que el sant d’Assís va instaurar fa vuit-cents anys i fem el pessebre a casa, o el veiem a la parròquia, al casal o a l’ajuntament. Hi ha pessebres vivents a moltes poblacions, cançons i concerts.
Font: Blanquerna - Universitat Ramon Llull