General

"Cada façana ens parla d’un misteri, i ara és temps d’il·luminar la façana del Naixement"

Arriba el Nadal, seguim la tradició que el sant d’Assís va instaurar fa vuit-cents anys i fem el pessebre a casa, o el veiem a la parròquia, al casal o a l’ajuntament. Hi ha pessebres vivents a moltes poblacions, cançons i concerts.

Anem a la Sagrada Família, l’obra magna de Gaudí, ara que s’apropa el seu any, i en fa quasi cent que ens va deixar. Cada façana ens parla d’un misteri, i ara és temps d’il·luminar la façana del Naixement, la de l’esclat de la vida i la joia, i l’única que l’arquitecte, ara venerable, va veure en vida. 
A la façana del Naixement Gaudí va concebre tres portals que s’eleven verticalment com si fossin muntanyes. Si les resseguim veiem que sobre les seves carenes la neu es desfà, a mode de congestes. La visió de l’escena ens suggereix l’inici de la tradicional nadala:

El desembre congelat confús es retira...

Els tres portals corresponen a les virtuts teologals: la caritat al centre, la fe, a la dreta i l’esperança, a l’esquerra, i són dedicats, respectivament, a Jesús, Maria i Josep. 

Contemplant el portal de la Caritat de la façana del Naixement veiem al bell mig Jesús, Josep i Maria amb el bou i la mula, envoltats pels àngels músics i els cantors, que lloen el nounat i anuncien la bona nova; els pastors, a la dreta de l’escena, aixequen el cap per adorar-lo i, a l’altre cantó, els savis d’Orient li porten ofrenes i l’adoren també. A dalt de l’escena hi ha l’estrella i sobre la mateixa l’anunciació de l’àngel Gabriel a Maria.

L’estrella en pedra està precedida d’una cua que connecta l’escena del naixement amb la de l’anunciació i ens parla del misteri de l’encarnació. I segueixen els estels sobre l’escena de l’anunciació: es tracta de la volta celeste de la nit de Nadal, amb les constel·lacions de taure, bessons, cranc, verge, lleó, àries.

Seguim contemplant el portal de la Caritat, tornem a la part superior, que sembla la carena d’una muntanya i veiem que sota la neu que es desfà hi ha una simfonia de vegetació, l’esclat d’una primavera que envolta l’escena del pessebre amb ocells, flors, fulles, herbes .... I al registre inferior veiem gallines, galls i pollets picotejant a terra, enmig de les plantes. 

I prosseguim cantant la nadala veient com la natura es mostra per tot arreu amb el seu esplendor:

abril de flors coronat, tot el món admira
Quan en un jardí d'amor
neix una divina flor...

I enmig de la vegetació, altres elements integren l’escena del portal de la Caritat: un immens rosari envolta l’escena de l’Anunciació. De fet, hi ha un rosari a cadascun dels portals, la pregària mariana a la que Gaudí dona protagonisme, mostrant-nos els misteris de goig i de glòria. 

I sota el pessebre gegant que podem contemplar tot l’any, Gaudí fa esculpir la columna-arbre de Jessè en el mainell del portal de la Caritat. En forma d’espiral al seu voltant, els noms dels patriarques i reis que formen la genealogia de Jesús, segons l’Evangeli de Mateu, n’ocupen la totalitat fins que, sobre la columna, neix el Messies.

Sota la columna, un petit cap de serp que mossega una poma simbolitza el pecat original, que Jesús, sobre la mateixa, ha vingut a redimir.

L’evangeli, la paraula, s’ha fet pedra a la façana i plasma el misteri del Déu fet home, el misteri més gran de la història.

Acabem la nadala recordant-lo:

Arribaren els tres reis
amb molta alegria,
adorant el rei del cel
en una establia.
Oferint-li tres presents,
com són or, mirra i encens.
A la Ma, Ma, Ma,
a la re, re, re,
a la Ma, a la re,
a la Mare pia,
la Verge Maria.

Bon Nadal i feliç any 2026!
 

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

El pontificat del silenci

El periodista Vicenç Lozano, que acaba de publicar el llibre Lleó XIV, ombres sota la cúpula, utilitza explícitament l’expressió “pontificat del silenci”. Acostumats al ritme trepidant del pontificat de papa Francesc, el canvi d’estil personal i de clima informatiu al Vaticà resulta evident. Per a Lozano, Lleó XIV és un papa de consens que aposta per continuar les reformes sense soroll, enmig d’un entorn complex, ple de tensions, inèrcies i resistències. «No anunciarà les reformes, però les farà»: en aquesta frase es condensa la lògica profunda d’aquest nou temps.
General

Un quart de segle connectats: celebrem la darrera trobada dels 25 anys de l'ISCREB virtual

L'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) arriba al punt culminant de la celebració dels seus 25 anys de trajectòria en la modalitat virtual. El proper dissabte 16 de maig de 2026, tindrà lloc la darrera Jornada presencial d'aquest curs commemoratiu, una cita per cloure un any ple de records i agraïment. Tot i que la convocatòria està especialment adreçada als alumnes virtuals de la seu de Barcelona, l'esdeveniment és totalment gratuït i obert a qualsevol persona que vulgui compartir aquest moment històric amb la nostra comunitat educativa.