Formació permanent per a mestres i professors de religió

Arrenca el primer vagó formatiu de Competència en Pastoral Educativa

Redacció - FECC

“Volem començar amb vosaltres un viatge que simbolitza el camí que volem fer com Escola Cristiana”, amb aquestes paraules s’ha adreçat la Secretària general de la FECC, Meritxell Ruiz, als participants de la primera promoció del Certificat de Competència en Pastoral Educativa (CPE) en la seva primera estació formativa. Ruiz també ha indicat el lligam de la formació del Departament de Pastoral amb la reflexió sobre el Pla Estratègic de la FECC que s’està duent a terme i que compta amb tres àmbits que han de ser els trets diferencials de l’Escola Cristiana del futur: el de la identitat, el lideratge pedagògic i el de la presència social. “Segurament, aquesta és la formació que els engloba tots tres”, ha destacat. Aquesta proposta formativa s’ofereix conjuntament amb l’ISCREB, que la valora molt positivament perquè “recull els reptes actuals de l’acció pastoral i pedagògica a l’Escola Cristiana proposant una recreació flexible de formacions anteriors” segons ha anotat la Cap d’estudis de l’ISCREB, Núria Caum.

La primera “estació-formativa”, emprant la metàfora del planell de metro amb la qual es presenta la CPE, du per títol “Context pedagògic, eclesial i social de la pastoral educativa 1”, comptant amb 30 participants d’arreu del territori provinents de sis institucions educatives. Al llarg del mes de setembre els dos formadors, Eloi Aran i Josep Oton, proposaran als participants encontres amb els agents i els responsables de diferents associacions educatives, tant de l’àmbit intern (CCAPAC, APECC, FEAC, etc.) com eclesial (SIC, SIJ; SIERC, etc.) per tractar la transversalitat de l’acció eduevangelitzadora de l’Escola Cristiana en una societat secular, plural i postmoderna.

La resta de formacions online de la “línia de metro” en marxa d’aquest curs – que és la dimensió afectivo-espiritual de la Pastoral Educativa – ja estan doncs reservades per aquesta primera promoció. En aquest primer recorregut s’incorporen com a formadors en Jaume Bernadet (Salesians – Sant Vicenç dels horts), Carles Paunero (Manyanet – Les corts), Josep Maria Bové (Maristes – Immaculada) i l’Anna Maria Rifà (Vedruna-Valls).

El Departament de Formació de la FECC està prenent nota per la llista d’espera de persones i institucions interessades en iniciar el recorregut formatiu de la CPE; ja sigui per si es donés alguna baixa en el trajecte al llarg del curs, com si es vol optar per iniciar a cursar la CPE en les dues formacions presencials que s’oferiran la primera setmana de juliol de 2023. Enguany, les propostes presencials estivals, que supleixen part de les formacions online, són GodlyPlay  (Mètode Montessori d’espiritualitat per infants i joves) i De Profundis (Acompanyament espiritual a la comunitat educativa, en col·laboració amb la Fundació Vidal i Barraquer).

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

La vocació d'Ainara

En acabar la projecció de la pel·lícula Los domingos, vaig sortir del cinema amb una barreja d’emoció i reflexió. A la memòria em va venir, per contrast, un altre film llunyà: Historia de una monja (1959). Tots dos van ser premiats —el primer, dirigit per Alauda Ruiz de Azúa, amb la Petxina d’Or del Festival de Sant Sebastià; el segon, per Fred Zinnemann, amb l’Oscar de 1960— i comparteixen un mateix nucli: l’itinerari interior de la vocació religiosa i l’impacte que les decisions personals tenen en l’entorn familiar i social.
General

L’amor no és consol, és llum

La publicació del darrer treball de Rosalía, Lux, ha aixecat un gran rebombori. Bisbes, periodistes, pensadors, opinadors, músics... han entrat en el debat. Alguns hi veuen un retorn de la religió -o, més aviat, de l’espiritualitat- altres, en canvi, desconfien de la utilització de símbols cristians arraconats durant dècades per la nostra societat secularitzada.