General

Antoni Matabosch: una vida oberta al diàleg, la cultura i l’Església postconciliar

Redacció

Antoni Matabosch, prevere barceloní i figura cabdal del pensament teològic i cultural català, ha compartit en una entrevista a Flama la seva trajectòria vital i intel·lectual. A puntals de la seva biografia hi trobem l’impacte del Concili Vaticà II, la passió pel diàleg ecumènic i interreligiós, i una aposta constant per una Església més oberta a la societat.

El Concili va marcar un abans i un després en la seva manera de ser capellà. Format en un context preconciliar, Matabosch explica que l’experiència del Vaticà II li va donar “una forma de ser prevere obert a la societat i al món”. Aquest canvi no només el va situar en sintonia amb els nous corrents pedagògics, bíblics i històrics, sinó que també va definir el seu estil de pensament obert i dialogant.

Un dels eixos que més ha conreat és l’ecumenisme i el diàleg interreligiós. Des de fa dècades participa en seminaris sobre l’islam i segueix amb interès la pluralitat religiosa a Catalunya, on conviuen centenars de milers de musulmans, protestants i altres confessions. El seu testimoni personal mostra com ha passat de la distància inicial a l’amistat sincera amb representants d’altres tradicions.

Als 90 anys, Matabosch continua actiu, escrivint i participant en actes públics. Malgrat no buscar reconeixements, ha estat guardonat amb la Medalla al Mèrit Ecumènic de Cristians de Terrassa. Ell mateix recorda, però, que no li agraden “els incensos personals” i que prefereix viure amb discreció, tot mantenint la llibertat de paraula i el compromís crític amb l’Església.

La cultura també ha estat fonamental en la seva vida. Fill d’una família vinculada al Liceu, la música i l’òpera han acompanyat la seva trajectòria fins i tot abans de decidir entrar al seminari. Aquest amor per la cultura ha esdevingut una altra manera de connectar fe i món, alimentant la seva visió oberta i humanista.

Ell mateix es defineix com un “home de frontera”, fidel a la idea que cal estar més presents en els límits que dins les muralles. Aquesta imatge resumeix bé la seva vida i la seva missió: un camí sempre situat entre la fe, el diàleg i la cultura, amb una mirada lúcida i serena davant el futur.

 

 

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

La Mercè 2025: festa, fe i debat en l'espai públic

La Mare de Déu de la Mercè és molt més que la patrona de Barcelona: és un símbol que conjuga litúrgia, devoció popular i identitat ciutadana. La seva festa, el 24 de setembre, s’ha convertit en un mirall privilegiat on es reflecteixen les tensions i oportunitats que viuen la ciutat i l’Església en temps de pluralitat cultural i secularització.
General

Eloi Aran: “El que sembla inútil és sovint el que ens fa més humans”

Què manté units els qui comparteixen una casa, una ciutat o fins i tot una visió del món? A L’afany inútil dels constructors (Fragmenta, 2025), l’arquitecte i teòleg Eloi Aran, en una entrevista apareguda a Flama, explora aquest fil invisible que sosté les comunitats. Inspirat en el Salm 127 i en diàleg amb pensadors com Lluís Duch o Martin Heidegger, Aran combina vivències personals, referències bíbliques i reflexions arquitectòniques per qüestionar la lògica funcionalista i l’obsessió contemporània per la productivitat. Davant d’una modernitat que redueix la vida al fet útil, proposa recuperar una arquitectura compassiva i oberta al misteri, capaç de fer de l’aparent “inútil” un espai de sentit i de cura compartida.