General

Antoni Matabosch: una vida oberta al diàleg, la cultura i l’Església postconciliar

Redacció

Antoni Matabosch, prevere barceloní i figura cabdal del pensament teològic i cultural català, ha compartit en una entrevista a Flama la seva trajectòria vital i intel·lectual. A puntals de la seva biografia hi trobem l’impacte del Concili Vaticà II, la passió pel diàleg ecumènic i interreligiós, i una aposta constant per una Església més oberta a la societat.

El Concili va marcar un abans i un després en la seva manera de ser capellà. Format en un context preconciliar, Matabosch explica que l’experiència del Vaticà II li va donar “una forma de ser prevere obert a la societat i al món”. Aquest canvi no només el va situar en sintonia amb els nous corrents pedagògics, bíblics i històrics, sinó que també va definir el seu estil de pensament obert i dialogant.

Un dels eixos que més ha conreat és l’ecumenisme i el diàleg interreligiós. Des de fa dècades participa en seminaris sobre l’islam i segueix amb interès la pluralitat religiosa a Catalunya, on conviuen centenars de milers de musulmans, protestants i altres confessions. El seu testimoni personal mostra com ha passat de la distància inicial a l’amistat sincera amb representants d’altres tradicions.

Als 90 anys, Matabosch continua actiu, escrivint i participant en actes públics. Malgrat no buscar reconeixements, ha estat guardonat amb la Medalla al Mèrit Ecumènic de Cristians de Terrassa. Ell mateix recorda, però, que no li agraden “els incensos personals” i que prefereix viure amb discreció, tot mantenint la llibertat de paraula i el compromís crític amb l’Església.

La cultura també ha estat fonamental en la seva vida. Fill d’una família vinculada al Liceu, la música i l’òpera han acompanyat la seva trajectòria fins i tot abans de decidir entrar al seminari. Aquest amor per la cultura ha esdevingut una altra manera de connectar fe i món, alimentant la seva visió oberta i humanista.

Ell mateix es defineix com un “home de frontera”, fidel a la idea que cal estar més presents en els límits que dins les muralles. Aquesta imatge resumeix bé la seva vida i la seva missió: un camí sempre situat entre la fe, el diàleg i la cultura, amb una mirada lúcida i serena davant el futur.

 

 

Altres notícies
General

L’hospitalitat com a camí espiritual i vincle de fraternitat universal

20 gener 2025
L’hospitalitat és més que un gest d’acollida: és un compromís profund amb l’altre que revela la dimensió espiritual i transformadora de la humanitat. Francesc-Xavier Marín, en la conferència "L’hospitalitat: deure d’obertura a la transcendència", la va explorar des de la fenomenologia, subratllant-la com a nucli de la fe i la convivència.
General

Edgar Morin: l’últim humanista de la complexitat

Hi ha morts que clouen una vida i d’altres que semblen tancar una època. La d’Edgar Morin, esdevinguda el 29 de maig de 2026 als 104 anys, pertany a aquesta darrera categoria. Amb ell desapareix una veu central del pensament contemporani; un pensador que va conservar fins al final la capacitat de dubtar, de corregir-se i de tornar a començar.
General

Jean-Marc Aveline: “L’espectacle de la Sagrada Família va ser meravellós, extraordinari”

El cardenal Jean-Marc Aveline, arquebisbe de Marsella i president de la Conferència de Bisbes Catòlics de França, ha valorat de forma molt positiva la recent visita del papa Lleó XIV a Catalunya. El purpurat ha participat a Barcelona en la Trobada del Mediterrani 2026, una iniciativa eclesial que va coincidir amb l'estada del pontífex en el marc del seu viatge apostòlic per l’Estat espanyol.