Amb el Papa Francesc

11 de Setembre 2020

El Papa Francesc em sorprèn; em captiva la seva humilitat, serenitat i preocupació per la humanitat ferida, especialment per aquella part més feble i amb menys recursos humans per afrontar els efectes devastadors de la pandèmia. Admiro la seva fermesa i discreció en afrontar els problemes que sorgeixen dintre de l'Església.

Em sento impressionat per les seves reflexions-homilies dites durant aquest temps de pandèmia, en especial durant els dies sants de Setmana Santa i Pasqua de Resurrecció . Algú pot pensar que és el que toca fer al Papa. Però en aquests moments sento que Francesc està parlant amb un llenguatge molt senzill, afectuós, sincer i proper a les persones. Preocupat pel que estem vivint com a humanitat .

En les seves paraules descobreixo un cant a l'esperança i l'alegria enmig del dolor humà. A no tenir por perquè la darrera paraula no és de la mort sinó de la VIDA. La persona humana cerca la felicitat i necessita creure en algú o en alguna cosa i descobrir un sentit a què està vivint, que l'ajudi a superar els temors i l'obri a nous horitzons. Com diu Francesc, "necessitem ser salvats i no som autosuficients. Sols ens enfonsem" I necessitem de la fe, l'esperança i la caritat que són els estels que guien el nostre navegar per la vida. En la barca de la nostra existència necessitem fer un lloc per a Déu. Som cercadors de Déu.

El missatge del Papa Francesc és una crida a tots i totes perquè siguem solidaris i generosos, imaginatius i innovadors per trencar murs, egoismes nacionals, deixar de fer la guerra, pensar en els més pobres i en el bé comú, posar l'economia al servei de les persones i no les persones al servei dels diners, mirar més enllà del nostre petit cercle i sentir-nos membres d'un món global. "Aquest no és el temps de la indiferència, perquè el món sencer està patint i ha d'estar unit per afrontar la pandèmia" (Missatge Pasqual 2020).

I no tan sols la pandèmia de la COVID-19, sinó altres pandèmies que també deixen una estela de mort i sofriment: la fam, la guerra, els desplaçaments massius, el comerç d'armes, l'esclavitud de persones, l'atur, la precarietat en el treball, etc... Són situacions d'emergència a les quals no podem tancar els ulls. La darrera encíclica GERMANS TOTS és una crida a construir la fraternitat universal i l'amistat social.

Visquem connectats a les paraules i gestos que el Papa Francesc ens va transmetent dia rere dia. Són una font d'humanisme i d'espiritualitat cristiana que ens ajuden a com hem de situar-nos davant d'aquesta crisi-oportunitat que estem vivint i que ens afecta a tots. Com diu Mn. Ramon Prat: "Sortirà el sol". "El secret del món és la presència amagada de Déu"

Altres notícies
General

"La formació és una eina clau per donar raó de la nostra esperança"

Entrevista a Núria Caum, professora i subdirectora de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB). Recentment ha estat una de les ponents de la xerrada “La formació, un dels pilars principals de l’Església."
General

Clou el primer Congrés de Llibertat Religiosa i de Consciència

El primer Congrés de Llibertat Religiosa i de Consciència ha concentrat 150 persones de 29 països, 90 de les quals han exposat en 25 panels i taules rodones qüestions com la discriminació de cristians arreu del món, l'objecció de consciència i llibertat religiosa, el racisme, integració i acollida, religió i escola, llibertat religiosa a l'àmbit sanitari o la gestió municipal de la diversitat religiosa.
General

Precarietats

Només podem apropar-nos a la precarietat de puntetes. En primer lloc, perquè la precarietat que trobem en els altres és també la que hi ha en nosaltres. En segon lloc, perquè l’experiència de la precarietat pot ser tant un moment de gràcia com una confrontació insuportable amb el sofriment i el mal. La precarietat ens reenvia així al misteri de l’ésser humà.