El Papa Francesc em sorprèn; em captiva la seva humilitat, serenitat i preocupació per la humanitat ferida, especialment per aquella part més feble i amb menys recursos humans per afrontar els efectes devastadors de la pandèmia. Admiro la seva fermesa i discreció en afrontar els problemes que sorgeixen dintre de l'Església.

Em sento impressionat per les seves reflexions-homilies dites durant aquest temps de pandèmia, en especial durant els dies sants de Setmana Santa i Pasqua de Resurrecció . Algú pot pensar que és el que toca fer al Papa. Però en aquests moments sento que Francesc està parlant amb un llenguatge molt senzill, afectuós, sincer i proper a les persones. Preocupat pel que estem vivint com a humanitat .

En les seves paraules descobreixo un cant a l'esperança i l'alegria enmig del dolor humà. A no tenir por perquè la darrera paraula no és de la mort sinó de la VIDA. La persona humana cerca la felicitat i necessita creure en algú o en alguna cosa i descobrir un sentit a què està vivint, que l'ajudi a superar els temors i l'obri a nous horitzons. Com diu Francesc, "necessitem ser salvats i no som autosuficients. Sols ens enfonsem" I necessitem de la fe, l'esperança i la caritat que són els estels que guien el nostre navegar per la vida. En la barca de la nostra existència necessitem fer un lloc per a Déu. Som cercadors de Déu.

El missatge del Papa Francesc és una crida a tots i totes perquè siguem solidaris i generosos, imaginatius i innovadors per trencar murs, egoismes nacionals, deixar de fer la guerra, pensar en els més pobres i en el bé comú, posar l'economia al servei de les persones i no les persones al servei dels diners, mirar més enllà del nostre petit cercle i sentir-nos membres d'un món global. "Aquest no és el temps de la indiferència, perquè el món sencer està patint i ha d'estar unit per afrontar la pandèmia" (Missatge Pasqual 2020).

I no tan sols la pandèmia de la COVID-19, sinó altres pandèmies que també deixen una estela de mort i sofriment: la fam, la guerra, els desplaçaments massius, el comerç d'armes, l'esclavitud de persones, l'atur, la precarietat en el treball, etc... Són situacions d'emergència a les quals no podem tancar els ulls. La darrera encíclica GERMANS TOTS és una crida a construir la fraternitat universal i l'amistat social.

Visquem connectats a les paraules i gestos que el Papa Francesc ens va transmetent dia rere dia. Són una font d'humanisme i d'espiritualitat cristiana que ens ajuden a com hem de situar-nos davant d'aquesta crisi-oportunitat que estem vivint i que ens afecta a tots. Com diu Mn. Ramon Prat: "Sortirà el sol". "El secret del món és la presència amagada de Déu"